PUBLICITAT

Paula Gomis Depedenta

«Llegeixo en veu alta per viure més les històries»

Per Alba Casanovas

Va patir un accident de cotxe i segueix de baixa mèdica. Tot i tenir el braç esquerre trencat per tres parts diferents i haver requerit dues intervencions quirúrgiques, la Paula Gomis (Mollerussa, 1983), té un somriure a la cara i un llibre sota el braç. Es passa els matins al Parc Central llegint en veu alta. Diu que ho fa per plaer però, com no podia ser d’una altra manera, crida l’atenció a la gent que passa pel seu costat. Una d’aquelles persones la va animar a començar un nou projecte vital.

–Ve quasi tots els matins al Parc Central, tant li agrada?
–El tinc al costat de casa i ara que ja ha arribat el bon temps s’hi està molt bé. No puc quedar-me a casa tot el dia estant de baixa, ho he fet i és molt avorrit i inclús perjudicial. 

–Perjudicial?
–Imaginis 24 hores sense fer res. Al principi t’ho prens com unes vacances i gaudeixes, però al cap d’unes setmanes, sobretot quan ja em trobava millor de l’última operació, vaig adquirir mals hàbits: moltes hores veient sèries i pel·lícules i vaig alterar als meus horaris. Em quedava desperta fins a les tantes de la matinada i dormia fins ben entrat el migdia. No era jo. Així que em vaig proposar sortir de casa i fer una petita passejada al matí i una altra a la tarda.

–I per això ara està aquí, al Parc?
–Passejant, un dia vaig comprar-me una pasta i vaig asseure’m en un banc a menjar-me-la. Vaig gaudir molt l’estona. Així que vaig començar a allargar les estones. En conseqüència, vaig començar a dur un llibre per llegir i passar l’estona. Ara els devoro.

–Per què els llegeix en veu alta?
–Perquè el soroll del riu em distreia. Aleshores, vaig començar a llegir en veu alta per a concentrar-me més en el text. No llegeixo per la gent que passa, sinó per a mi. Visc més les històries i m’agrada. A més, ara practico perquè seré la veu d’audiollibres.

–Expliqui’s.
–Una dona es va parar davant meu fa unes setmanes i em va fer la mateixa pregunta que vosté, de per què llegia en veu alta. Em va dir que tenia bona veu i que llegia prou bé. També em va dir que una amiga seva buscava veus femenines per a narrar llibres. Em va passar el seu telèfon, vam parlar una estona i aquí estic, practicant diferents tonalitats i èmfasis perquè d’aquí a pocs dies començo a gravar un audiollibre.

–Pot dir el títol?
–Encara no m’han dit quin llibre, només que és d’autoajuda i que a la vegada faré petits fragments de diàlegs d’algunes novel·les.

–Sabia que els audiollibres estan de moda?
–Això em va dir. Havia vist anuncis a la tele, però no sabia que triomfaven tant. Per les tardes n’escolto per així agafar idees. 

–Aquesta feina li permetria guanyar-se la vida?
–No! Paguen poc i més sent novata. M’ho prenc més com una experiència vital en aquest període de baixa que com un treball. 
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT