Amb la voluntat de cohesionar la comunitat portuguesa, disposar de més informació per a resoldre qüestions del dia a dia i ampliar la participació dels residents lusitans, s’ha creat la Representació el Partit Socialista portuguès a Andorra. El seu coordinador, João Luis Pereira Martins exposa la tasca que volen dur a terme.

–Com es va decidir crear la representació?
–Volíem crear una agrupació per millorar els contactes entre Andorra i Portugal de la comunitat portuguesa. A més, lluitar per poder votar a les eleccions comunals, perquè pensem que si tens unes obligacions, també hauríem de tenir els drets. No diem que ho pugui fer tothom i de manera immediata, però quan ja portes uns anys aquí, per què no?

–Tenen altres objectius?
–Volem defensar una millor diplomàcia, és a dir, una representació més digna i millorar també l’ensenyament de la llengua portuguesa, mirar que a la gent li interessi aquesta llengua i no es perdi.

–També van comentar que defensen la doble nacionalitat. Ho veuen factible a curt termini?
–Sabem que serà llarg, però estem lluitant. El PS ha pogut guanyar una mica més de pes al Consell General, però està clar que dependrà del Govern que hi hagi. Nosaltres seguirem lluitant i crec que tard o d’hora s’aconseguirà.

–La comunitat portuguesa és la segona en importància al Principat. Falta cohesió i contactes amb el país d’origen?
–Sí, a vegades hi ha informacions que no es reben o amb el tancament del consolat que sembla que haguem tornat 20 anys enrere perquè hem d’anar a Barcelona a fer la majoria de tràmits. Amb la representació volem crear unió i canalitzar els problemes que tenim tant aquí com a Portugal.

–Per què el vincle amb el PS?
–Hem tingut el suport del PS d’aquí, que justament un dels punts que portaven al programa electoral era més participació ciutadana i permetre el vot dels residents a les eleccions comunals, per exemple. També hem tingut l’acceptació del Partit Socialista de Portugal. Com que el Pablo Pisco ja havia vingut, havíem fet un parell de reunions per comentar-li aquestes situacions i hem aprofitat que alguns són socialistes per unir esforços.

–Quanta gent forma part de la representació?
–De moment som set, tots treballadors, gent que volia participar i que volia fer alguna cosa diferent i lluitar per la llengua, el dret a vot i per poder tenir informació.

–Preveuen poder sumar més gent?
–Sí, la idea és que la gent que estigui d’acord amb aquests drets i les idees del Partit Socialista se sumi. També animar a la gent a votar, tant a Portugal com aquí si més endavant s’aconsegueix.

–Defensaran que es pugui recuperar el consolat tal com el tenien abans?
–La nostra idea és poder-lo recuperar. Si no tot, una bona part, ni que sigui per aconseguir que es facin més tràmits o tenir més ocasions de fer-ho al país. Hem lluitat molt per tenir un consolat o una representació diplomàtica i no pot ser que ens ho tanquin tot.

–Esperen que la gent els faci arribar els seus neguits i dubtes?
–Segurament ara faran més preguntes. A vegades quan tens un problema i no saps com afrontar-lo et tanques i dones voltes, en canvi, a partir d’ara confiem poder tenir més informació per transmetre-la a qui la necessiti. Respondre coses com què fer si es vol vendre un pis que tens a Portugal, o en el cas dels fills que volen  tornar al país per estudiar, saber com poden presentar-se a les universitats, si hi ha problemes o no pel fet de tenir passaport andorrà, com poden accedir a beques, etcètera. Al final molta gent acaba a la privada per evitar aquests problemes.

–No fa gaire es va signar un compromís entre els dos països per reconèixer els títols estatals d’ensenyament superior. Estan satisfets?
–Sí, perquè si anaves a estudiar allà i arribaves aquí i no t’ho convalidaven era un problema. Destines cinc anys a fer una carrera i que quan tornes no et serveixi per a res, no podia ser. I una de les coses que volem fer és seguir lluitant per avançar en aquests tipus de convenis perquè la gent pugui estar bé visqui on visqui.

–Han rebut neguits de la comunitat portuguesa pel que fa a problemes d’atur o habitatge?
–De moment aquest tipus de problemes no ens han arribat, però sabem que hi són perquè els preus estan disparats. I la crisi és obvi que ens va afectar, molta gent va marxar amb la crisi de la construcció que fins ara no s’ha recuperat. Per tant, millorant relacions i ampliant contactes, segurament els podrem ajudar.

–Fa uns dies van aparèixer pintades racistes a l’escola María Moliner. Els preocupa?
–Jo crec que els andorrans ens tenen molta estima, però sempre hi ha algun grup petit de gent que no vol gent de fora. Crec que estem en un país on la gent es troba bé i aquest tipus de situacions racistes no ens agraden, a ningú. Ni a portuguesos, ni a espanyols ni a andorrans. Crec que això és quelcom contra el que s’ha de lluitar, demostrar a la gent que estem aquí pel país, per lluitar per ell com hem fet abans, com quan als anys 90 va venir gent a treballar el país va evolucionar molt. Amb tot, és un problema que està a tot Europa.

–Veuen bones perspectives pel que fa a relacions econòmiques?
–Jo diria que sí i crec que seria bo per als dos països. Crec que la creació de la representació també hauria de facilitar les relacions quan hi ha empreses portugueses que volen invertir aquí, perquè hi ha gent que vol invertir però no sap com fer-ho.

–Faran algun tipus d’activitat per donar-se a conèixer i sumar més gent?
–Sí, ho hem de parlar amb els partits que ens donen suport però volem fer algun esdeveniment o reunió per donar-nos a conèixer, que la gent sàpiga que estem aquí, que els volem donar suport i que volem col·laborar. També perquè qui vulgui col·laborar, ho pot fer. 

–Farien trobades regulars?
–Sí, volem fer trobades per plantejar els problemes que hi ha i parlar amb els del grup per veure què podem fer, perquè amb el suport dels partits segurament podem transmetre la informació de manera més ràpida o fer que els problemes es resolguin més fàcilment. Igualment volem mobilitzar els portuguesos del país a donar suport al PS d’Andorra perquè pensem que és un partit que pot ajudar al país, que té bones idees i pot portar un bon futur.