PUBLICITAT

Elena Sans Pionera del bàsquet

«Ara tenim més nenes i fan pinya entre elles»

Per Miquel López-Egea

Elensa Sans al Poliesportiu.
Elensa Sans al Poliesportiu.

Elena Sans, de 70 anys, és una pionera del bàsquet.  Ha estat una peça essencial pel bàsquet nacional.

–Quina és la seva història amb el món del bàsquet? Té una àmplia trajectòria.
–Doncs sí. Vaig començar jugant a Barcelona, a bàsquet, amb un equip del col·legi. Vaig acabar en un equip de primera divisió amb el qual vam aconseguir proclamar-nos campiones d’Espanya, a més de competir a la Copa d’Europa de llavors. Després, l’any 78, vam pujar cap Andorra.

–I al Principat comença una nova etapa.
–Sí. Quan vam arribar a Andorra, mitjançant el Joan Todolí, que havia estat entrenador meu, ens vam posar en contacte amb el president del Bàsquet Club Andorra. Aquell any, ja vaig agafar l’equip de les nenes i amb això va començar la meva tasca al país, que ha passat per portar l’equip de les noies i fins i tot per jugar una temporada. He estat també vinculada amb la federació, amb equips de mini i ara farà 25 anys, amb el meu marit, vam crear el Bàsquet Club Escaldes.

–Ara, quin és el seu paper amb el bàsquet andorrà?
–Estem implicats amb la formació de la base i estic amb el col·legi francès d’Escaldes. També estic implicada amb la promoció de la Federació Andorrana de Bàsquet per la captació de noies.

–Quin és el seu paper dins del 'Her world, her rules'?
–Dins d’aquest programa, veig nenes, dono facilitats i parlo amb els pares. Tinc una colla que va a Escaldes i un altre grup que ve a entrenar al Joan Alay juntament amb l’equip infantil. L’objectiu és que s’iniciïn, igual que es fa amb els campus. Tenim més de 20 nenes que setmanalment les veiem.

–Més enllà de tenir un equip a l’ACB, com valoraria la situació actual del bàsquet a Andorra?
–És bona. El MoraBanc influeix molt perquè hi ha nens i nenes que acompanyen als seus pares a veure els partits i través d’això, s’aficionen i fa que s’acabin apuntant. Tot ajuda al fet que més gent vulgui provar-ho.

–A llarg termini, podrem tenir una millor selecció femenina. 
–Ara tenim un equip infantil i un cadet federat i el que es pretén és que hi hagi una escala, de manera que, així, la roda vagi pujant. El que passa és que a vegades ve una nena i només veu nens i, per tant, es tira enrere. Però ara tot són nenes de la mateixa edat, un fet que és importantíssim, i unes i altres, fan pinyes.

–Hi haurà un primer equip doncs?
–Sí, el mateix Gorka Aixàs ho va dir. Però aquí hi ha dificultats perquè ens col·loquem a l’època que van a estudiar fora i tenim problemes.

–Com va ser el reconeixement al Poliesportiu?
–Molt emocionant.

–Quin és el seu futur?
–Mentre el cos aguanti, seguirem amb tota la tasca.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT