PUBLICITAT

Tania Prats Estudiant de l'escola andorrana

«Els malalts de fibromiàlgia s’han d’empoderar»

Per Alba Casanovas

La Tania Prats (Escaldes-Engordany, 2000) és la creadora del nou tríptic de l’Associació de Malalts Reumàtics, Fibromiàlgics i de la Síndrome de Fatiga Crònica (Amare). Després d’un any de treball, se n’han imprès un miler amb la finalitat de visibilitzar l’entitat i guanyar suports. A més, és el resultat del seu projecte d’actuació i servei en benefici de la societat, el qual els alumnes de batxillerat de l’escola andorrana han de realitzar tal com marca el sistema educatiu Permsea.

–Com decideix col·laborar amb Amare?
–Després de decidir que faria el projecte d’actuació i servei i no el de recerca, vaig assistir a la Fira d’Associacions d’Andorra la Vella del 2017. Vaig descobrir moltes entitats que no sabia que estaven constituïdes al país, entre elles Amare. Els vaig preguntar què feien, em vaig adonar que cridaven més l’atenció altres associacions i, dies després, els vaig trucar oferint la meva col·laboració. La meva vena artística volia ajudar-los.  

–Quant de temps ha treballat en el tríptic?
–Gairebé un any. Vam treballar la part estètica i que concordés amb el que volien transmetre. Vam buscar un lema que enganxés i el primer no va quallar perquè els membres de l’associació el van trobar massa impactant. Finalment vam optar per Ajuda’ns a ser visible. 

–La imatge que il·lustra el tríptic és una sortida de sol en l’horitzó.
–Significa que hi ha esperança. Els afectats per fibromiàlgia, fatiga crònica i reuma han de saber que hi ha llum més enllà del túnel. I si no ho saben, nosaltres els hi fem arribar. També vam cuidar molt els colors. Són càlids perquè volem transmetre força, entusiasme i vitalitat. 

–Quin és el seu objectiu?
–Guanyar visibilitat i normalitzar aquestes malalties perquè la societat estigmatitza els afectats. Volem fer saber als malalts i les seves famílies que Amare és un lloc per parlar i rebre suport. A més, volem que les autoritats reconeguin la fibromiàlgia i la fatiga crònica.

–Té familiars afectats?
–No, només familiars que tenen mal d’esquena periòdicament. Vaig decidir col·laborar-hi perquè em va atreure el seu projecte i, a la vegada, em va preocupar perquè em van explicar el que senten i que molt poca gent els creu. 

–Què li diria a la societat?
–Que tinguin comprensió i empatia. I que es motivi a fer visibles aquestes malalties. 

–I als afectats?
–Que s’empoderin i segueixin endavant.

–Seguirà vinculada amb Amare ara que ha acabat el projecte d’atenció i servei?
–Sí, probablement. M’han arribat al cor i tot han sigut facilitats.

–Sap ja la nota del projecte d’actuació i servei?
–Encara no! Però espero haver-lo aprovat. Tinc ganes d’anar a la universitat. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT