La palista Mònica Dòria comença demà la temporada, amb ganes de superar els bons resultats de l’anterior. El gran objectiu és el Campionat del Món de Piragüisme que se celebra a la Seu d’Urgell, del 25 al 29 de setembre.

–Com afronta la temporada?
–Amb ganes que comenci tot, ja que hem entrenat durant tot l’hivern. Vull començar a competir ja. Demà ja marxo a França a competir a l’Europeu Sènior i després ja venen les Copes del Món i el Mundial i l’Europeu sub-23.

–Quin és el principal objectiu?
–El Mundial a la Seu d’Urgell al setembre. En sènior vull assolir les semifinals i en alguna competició, estar a la final. En sub-23, vull estar al davant i treure alguna cosa.

–Arribarà la medalla?
–Tinc el nivell per arribar-hi. Però en el nostre esport, sempre poden passar coses.

–Què s’havia de millorar per aquesta temporada?
–Simplement s’havia d’entrenar molt, cosa que hem fet aquest hivern. He millorat com a esportista i com a persona, em noto més en forma que l’any passat i crec que podem treure bons resultats. Em noto bastant forta, en forma, molt més que fa un any en aquesta mateixa època. 

–Com valora la temporada anterior?
–Va ser bona però vam fer menys competicions de les que farem aquest any. Tornar a repetir i fins i tot millorar els resultats de l’any passat és possible.

–Té altres grans objectius marcats per al futur. 
–Anem temporada a temporada però està clar que ens queda molt de temps per seguir creixent com a atleta, que és el que importa. De moment, anem a poc a poc, però l’objectiu és aconseguir la plaça olímpica per a Tòquio i, a partir d’aquí, ja es veurà. Vull classificar-me també per París 2024.

–Quines seran les claus de la temporada?
–Hi ha molta pressió amb l’objectiu olímpic i per competir als Mundials que se celebren a casa. S’ha d’afrontar com una temporada normal, s’ha de mantenir el cap fred, sabent que si remem bé, es pot aconseguir l’objectiu.

–Hi ha molta pressió, doncs. 
–Sí, perquè fa molt de temps que ho preparem. Tinc molt clar que es farà el que es podrà i si no s’aconsegueix, se seguirà treballant.

–I il·lusió.
–I tant. Desitjo que arribi l’hora de competir.