PUBLICITAT

Martí Pubill Pagès

«Els pastors d’ovelles ja estem acabats»

Per Lara Ribas

El pastor d'ovelles Martí Pubill.
El pastor d'ovelles Martí Pubill.

En Martí Pubill porta tota la vida de pagès i actualment s’ocupa d’un ramat de 700 ovelles que viuen entre Encamp i els territoris catalans en període de transhumància. Malgrat no mostrar-se massa optimista sobre el futur del seu ofici, veu amb molt bons ulls iniciatives com la de l’Albert Gomà per recuperar les tradicions de la ramaderia.
 
–Com ha rebut l’homenatge als pastors que l’Albert Gomà ha impulsat a través del seu projecte Vital?
–De fet, el projecte va començar ja fa uns anys; ell va demanar als pastors que li cedíssim la llana, un residu que nosaltres no podem aprofitar i, per tant, solem llançar, cremar o regalar, i va emportar-se-la a Espanya per rentar-la. Després va retornar-la per fer-ne coixins i, en un futur, potser també d’altres productes.

–I més enllà de facilitar-li la llana, hi han col·laborat d’altres maneres?
–Aquest any, perquè la gent entengui més l’ofici del pastor d’ovelles, volem fer la xollada a Andorra per mostrar i explicar el procés a tot aquell que hi estigui interessat. 

–Tenen per costum fer difusió del seu ofici? 
–Bé, portem uns estius organitzant una activitat per explicar com s’utilitzen els orris d’alta muntanya, que servien bàsicament per a l’explotació de les ovelles. Cada pastor hi tenia la seva cabanya, a més dels espais i materials necessaris per munyir o fer formatges. 

–Tot i així, ja no els utilitzen...
–No, però a partir d’una iniciativa del Comú d’Encamp vam aconseguir recuperar-ne un, com ja havia fet anys enrere el d’Ordino, i nosaltres com a ramaders vam demanar fer de guies turístics. Com que va tenir bona rebuda, ara s’està treballant en la ruta dels orris.

–Té la percepció que s’estan perdent moltes d’aquestes tradicions? 
–Sí, realment s’estan perdent i és per això que volem donar-les a conèixer. 

–Per què es perden?
–Sobretot perquè la feina del pastor és molt esclava i no et permet guanyar-t’hi la vida; són 365 dies l’any, sense horaris i amb molt pocs diners.

–Però no ho ha deixat córrer...
–Deu ser perquè estic boig [entre rialles]! Realment és vocacional i, com que jo ja tinc el meu negoci muntat, aguantaré els quatre dies que em queden per jubilar-me. 

–Quin futur veu per als pastors d’ovelles aquí?
–Amb els que som a Andorra, ja estem acabats. De fet, si ara no rebéssim cap ajuda del Govern, ja estaríem al pou. I la gent jove només pot començar si darrere té els seus pares amb un negoci en funcionament, ja que són una entrada de diners; si no, és impossible.

–Iniciatives com la de l’Albert Gomà no representen una oportunitat? 
–Sí, tant per a ell com per a nosaltres. De fet, ens pot ajudar a aguantar una mica més perquè difon una imatge del que fem alhora que contribueix a preservar les tradicions de muntanya. Nosaltres l’únic que podem fer és oferir-li tota la nostra col·laboració.

PUBLICITAT