PUBLICITAT

Mar García Amant de la cal·ligrafia

«Faig cal·ligrafia perquè em relaxa moltíssim»

Per Adrià Esteban

Mar García
Mar García

La Mar Garcia es considera amant de la cal·ligrafia i el proper dimecres impartirà un taller de lettering a la Biblioteca Comunal d’Encamp per assolir una tipografia pròpia.
 
–Què es pot trobar un alumne que cursi el seu taller?
–Pràcticament és una iniciació al lettering perquè bàsicament la manera de millorar la cal·ligrafia és amb molta molta pràctica. Llavors el que donaré són unes quantes normes amb les quals ens facilitaran la feina, però això no vol dir que la persona sortirà d’allà fent una lletra espectacular.

–Què és el lettering?
–És l’art de dibuixar lletres. Quan érem petits feiem la cal·ligrafia que era només repetir i això és el mateix però en lloc d’escriure és dibuixar. Que no vol dir que les lletres tinguin dibuixets, sinó que a l’hora de fer la lletra t’ho penses més com ho fas i no et guies per la intuïció com quan escrius una carta.

–Llavors el que fa és crear una pròpia tipografia...
–Clar, ensenyaré una tipografia a fer però després cadascú té la seva pròpia tipografia.En funció de com agafes la ploma o el llapis cadascú pot dibuixar diferent una mateixa lletra. 

–Per a què serveix això quan podem escollir diverses tipografies en un document virtual...
–Això és com si a un fotògraf professional li dius que les teves fotos del mòbil són com les seves. 

–El valor afegit, per tant, és l’artesania...
–Exacte, en el meu cas faig lettering perquè a mi em relaxa moltíssim.I si, per exemple, haig de fer una felicitació per un aniversari no és el mateix que si li faig amb el Word que si la faig manualment. 

–Deu ser complicat crear un estil i mantenir la uniformitat d’un patró...
–Justament amb el lettering, depenent del que busquis, a vegades t’interessa ser uniforme o que una lletra estigui més alta que una altre. Es tracta que puguis fer servir la lletra que tu vols. Una carta de bar escrita amb guix pot cridar més o menys l’atenció en funció de com estigui escrita. 

–En què s’inspira a l’hora de dibuixar lletres?
–Bé, inspirar-me no m’inspiro en res, però el que fa és no pensar en res, és a dir, només penso en el que estic fent. Un dia a la meva botiga estava fent cal·ligrafia i un nen d’uns quatre anys em va preguntar si estava castigada. 

–Els metges haurien de fer cal·ligrafia?
–Sí (riu). Tot i que tenia un metge que li vaig preguntar perquè tenia molt bona lletra i em va contestar que havia anat a una escola de cures on havia fet molta cal·ligrafia. 

–Imagino que és molt fàcil despistar-se...
–Si haig de fer una feina com aquesta la començo i l’acabo. O sigui, si no puc fer-la tota seguida m’espero a tenir el temps per estar com una ermitana perquè sinó segurament perdré el fil.

Comenta aquest article

PUBLICITAT