PUBLICITAT

Josep Pintat President grup parlamentari terceravia

«El Govern és la reedició d’una nova majoria»

Per Meritxell Prat

El president del grup parlamentari de terceravia, Josep Pintat, a l’exterior del Consell General.
El president del grup parlamentari de terceravia, Josep Pintat, a l’exterior del Consell General.

Experimentat en política, Josep Pintat enceta legislatura al capdavant d’una agrupació, terceravia, que està en procés de constituir-se com a partit i afrontar les eleccions comunals.
 
–Durant la campanya va ser molt crític amb l’escenari de postveritat que considerava que es vivia. El nou Govern trencarà amb aquest escenari?
–Crec que ara es reforça.

–No el convenç el Govern de coalició?
–Situem-nos en context. A les eleccions tothom va exposar els seus posicionaments. Ara resulta que els que eren socis de viatge i ja eren antagònics d’ideologia, ara tornen a canviar i van a l’altra banda. Per tant, No dic si em convenç o no, però es va deformant una realitat. I crec que es va deformant un mandat que els electors van deixar molt clar.

–Entén el moviment de Liberals primer pactant amb el PS i ara entrant al Govern?
–Per a mi tot això ja és aigua passada. Veient els resultats electorals, quedava clar que qui podia ser candidat a cap de Govern, el senyor Espot, perquè va ser la formació més votada. Terceravia va tenir molt clar quin era el seu posicionament i a la vista dels resultats va ser, senzillament, tenir totes les converses que es poguessin tenir amb els partits que volien parlar amb nosaltres, però sempre des de la postura on ens havien deixat els electors i per tant, no optant a cap càrrec. Vam transmetre als diferents grups que la nostra intenció era debatre el full de ruta en el marc del debat d’investidura i intentar forjar acords més amplis. No és qüestió d’entendre, és que la força majoritària tenia una voluntat d’assolir un govern de coalició. I nosaltres pensàvem que hi havia altres possibilitats que haurien contribuït a encarar més els reptes del país.

–Hauria preferit un govern amb majoria simple i acords puntuals?
–Aquí hi ha diferents escenaris. O un govern amb majoria simple, o un govern de DA amb pactes parlamentaris molt més amplis. Però en tot cas, sempre amb un full de ruta clar o amb un pla d’accions que realment encari quins són els reptes de futur d’Andorra que és el que demanaven els ciutadans.

–Confia en un canvi en les maneres de fer del Govern? Per exemple, en el cas de l’acord d’associació amb la UE?
–Avui no confiem en res. Nosaltres el que exigirem és que hi hagi més transparència i garantirem l’estabilitat si així se li’n vol dir, des de la nostra posició i més en el cas concret de l’acord amb la UE. És un tema que acaba en un referèndum i com no quedi molt claret i tots els grups estiguin convençuts, no serà un bon element per fomentar un referèndum positiu. 

–Aquest Govern portarà l’estabilitat que ha reclamat i que considera que els electors demanaven?
–El tema de l’estabilitat s’ha de cenyir en el que he estat dient. Quin és el pla d’accions amb visió de futur que es vol per Andorra? I això veig difícil que s’hagi acordat només confrontant programes i dient que coincideixen al 90%. Així no sé què feien a les eleccions anant sols o quin era el motiu que els separava. No ho sé, es veurà al llarg del temps. Nosaltres desitgem que com tota legislatura duri quatre anys. I a partir d’aquí que hi hagi una fluïdesa d’informació.

–Entén les crítiques per no entrar al Govern?
–Des de terceravia ho entenem tot. Hi ha hagut gent que ens han criticat i altres que hi estan d’acord. Nosaltres sempre hem procurat deixar molt clara la nostra posició: no enviem cap missatge erroni d’on ens hagin deixat els electors, no escenifiquem pactes encoberts, no creem grups parlamentaris que per si sols no podrien ser-ho, sinó que anem als debats d’investidura, confrontem posicionaments i cerquem acords més amplis. Això va xocar amb una voluntat clara de Demòcrates que respectem, que sí o sí, fos amb qui fos, volien un govern de coalició. Ells van escollir, però pensem que la gent no vol més presses, més incerteses, més improvisació ni reedició de noves majories. I avui dia estem davant d’una nova majoria.


–El govern de coalició encobreix una nova majoria absoluta?
–Sí, sí, nosaltres veiem que és la reedició d’una nova majoria que, a més a més, s’ha volgut materialitzar amb una sèrie d’acords que es van poder conèixer després dels debats d’investidura en una roda de premsa. Nosaltres hauríem trobat correcte o assenyat que s’haguessin presentat dins els debats perquè el discurs que es va presentar va ser fet en base a aquestes tres forces. Per tant, estem davant d’una nova majoria on Demòcrates està en mans d’un grup de quatre.

–S’ha començat la legislatura enganyant?
–Jo no he dit això.

–Li pregunto perquè advertia que els acords de govern no es van exposar en el debat d’investidura.
–En el debat cada candidat va exposar el que creia que havia d’exposar. El senyor Espot va oferir tres pactes, nosaltres en vam oferir tres més. A partir d’aquí, si no tenim clar el model econòmic o com el potenciem, difícilment podrem entrar a unes negociacions amb la UE que siguin exitoses. Si s’albira un forat de 6.000 milions en les pensions de vellesa i no queda clar on situar el teixit productiu del país, ni quina pressió fiscal... En el debat vaig dir que a la vista de tot això el que toca és acabar la festa i reflexionar sobre aquests temes i no córrer a fer un nou govern de coalició. Tot és legítim, una altra cosa és que ho compartim.

–Va faltar un debat més profund?
–Quan les coses es volen enllestir en un sol debat, dona pel que dona.

–Quin paper jugarà terceravia al Consell General?
–El nostre posicionament serà el mateix que en la darrera legislatura, influint en les coses dins les nostres possibilitats, fent el control oportú al Govern que és el nostre deure com a consellers, fent les proposicions de llei que creiem oportunes i col·laborant amb els temes sempre que tinguem tota la informació, transparència i la claredat que ens aporti el grup de la majoria.

–La seva estratègia, si ho era, de no entrar al govern, també tenia a veure amb allò que pogués passar a les eleccions comunals?
–Primer no és una estratègia, és un posicionament. I va ser molt clar: encarar els reptes de futur des d’on ens van situar els electors, fent-ho nítidament, sense evidenciar cap pacte i a veure si podíem aproximar voluntats. El posicionament de Demòcrates era un altre. A partir d’aquí no hi ha més. Això no té res a veure amb les eleccions comunals, ni se’n va parlar amb cap formació política. Però és cert que des del dia de les eleccions fins que es va formar el Govern hi van haver moviments. El dia de la votació de la Sindicatura, ja es van evidenciar una sèrie de pactes, per tant, ja s’estava configurant un escenari molt diferent del que parlàvem nosaltres.

–En les eleccions del 7 d’abril, a Sant Julià van aconseguir imposar-se amb contundència en la llista parroquial. Després d’això es veuen amb opcions de recuperar el comú?
–El plantejament és molt més ampli. Terceravia s’està constituint com a partit i la voluntat és intentar presentar-se a diferents parròquies. I la voluntat de terceravia, com hem fet sempre des d’UL, és plantejar propostes als nostres ciutadans i són ells que escolliran en les diferents parròquies on ens podrem presentar.

–Però no em negarà que Sant Julià és una de les seves parròquies fortes. Es va fer evident amb els resultats.
–Sí, però... el que ha fet sempre UL i és potser el partit amb més trajectòria històrica al país, ha estat plantejar propostes a la ciutadania. Això és el que hem fet i és el que continuarem fent. Alguns anys hem obtingut un ampli suport i altres menys, però ha estat el que els ciutadans han escollit i això és el que faran amb terceravia+UL+independents. I seran els electors els que decidiran.

–Tenen decidit algun candidat?
–Estem en fase de formar el partit i de reestructurar tot això i, per tant, no estem en aquest escenari encara.

–Algun conseller general actual se’l podria veure de candidat a Sant Julià?
–Ja li he dit que estem en fase de constitució del partit i de definir el projecte que es necessita per les diferents parròquies amb les pertinents connotacions nacionals. Per tant, no estem parlant de persones. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT