De ben petit li van regalar un Escalèxtric i, d’aleshores, sempre n’ha tingut un. I varis. De tant en tant participa en alguna competició, però sobretot juga perquè l’apassiona. Té un box amb diferents circuits on s’ajunta amb els amics per jugar. A casa també té un més petit, per a distreure’s. I molts cotxes, alguns de fa més de 30 anys. Tot i això, Joan Fallàs (La Seu d’Urgell, 1965) no es considera un col·leccionista.

–D’on li va la passió per l’Escalèxtric?
–La meva família em va regalar el primer per la meva comunió. El meu pare era un amant dels trens en miniatura. Va anar a Barcelona a reparar un i va descobrir l’Escalèxtric. Feia poc que havia arribat a Espanya i era poc conegut. I molt car. Va tornar a la Seu amb ell i va demanar als familiars que contribuïssin econòmicament. El van tenir amagat en un armari de casa més de sis mesos.

–I què li va semblar? 
–Mai havia jugat amb un joc tan increïble com aquest, estava acostumat als jocs tradicionals i de sobte em van posar un comandament a les mans per dirigir un cotxe elèctric. 

–I des d’aleshores fins ara.
–Vaig dedicar-li moltes hores. Recordo que inclús jugava sense mirar el circuit. Me’l sabia de memòria i sabia quan havia d’accelerar i frenar. Però aleshores l’slot era molt car. Trobar les trenetes ja era un problema. Els meus pares les compraven a Barcelona i, com que no anaven molt sovint, em portaven bosses senceres perquè en tingués per un any. Vaig tenir el mateix circuit i cotxes fins als 16. Aleshores vaig començar a treballar a l’estiu per poder-ne comprar més elements. I sí, des d’aleshores fins ara.

–Què és l’slot?
–El que comunament anomenem Escalèxtric. És el joc en si i l’argot dels professionals, més enllà de la marca.

–Vostè és un professional d’aquest joc?
–De tant en tant participo en alguna competició. Abans més que ara. Perquè li asseguro que crea adicció i competim com qualsevol altre esportista. Com a hobbie també és molt relaxant. Et concentres en la conducció i perds la realitat de vista. Sigui com sigui, jugar a l’Escalèxtric m’omple i em fa feliç. Se sol comprar als nens, però és un joc per a totes les edats i crec que el gaudeixo més sent adult. 

–Quants cotxes i circuits té?
–Tinc 86 cotxes, la majoria d’ells de col·lecció. No m’agradaria que rebessin un cop o es fessin malbé, però tampoc em considero un col·leccionista ni em torno boig buscant edicions limitades. Respecte als circuits, no són tant el nombre sinó els elements que et permeten crear-los. Dec tenir un miler de peces i actualment tinc sis circuits muntats, un d’ells amb sis carrils.

–Només veig un. On té la resta?
–El que veu és el més petit, l’únic que m’entra al menjador. Com que els tenia a la Seu, vaig llogar un box per posar-los, que s’ha convertit en un lloc de reunió i d’oci entre els amics.