Estudia el graduat en fotografia a l’Institut Fotogràfic de Catalunya i va ser una de les guanyadores de la darrera edició del Talentejant amb un projecte de videoart. El seu treball posava imatges a un somni de la mateixa autora.

–Era la primera vegada que es presentava al Talentejant?
–Havia concursat a l’última edició, però no vaig poder presentar bé el treball perquè no hi era present.

–Com va sorgir la idea per aquest treball?
–Era un projecte que havia fet en una assignatura de vídeo. Fa poquet vaig començar un diari de somnis i cada cop que em despertava escrivia el somni que havia tingut. I el somni que més recordava és el que vaig utilitzar al vídeo. 

–I en què consistia?
–En el vídeo hi predomina la llum vermella. Jo em despertava despullada en una habitació amb un bebè a les mans i en sortir de l’habitació em trobava gent del meu entorn decebuda amb mi per tenir un bebè sent tan jove. Llavors jo m’escapo i quan intento sortir del pis, em trobo en una platja. I allà s’acaba.

–Què volia transmetre?
–El meu objectiu principal era transmetre el somni tal com jo el recordava però també volia transmetre tota la pressió que hi havia a sobre, sentir el mateix que vaig sentir en aquell somni, volia transmetre la mateixa atmosfera.

–Com va fer el muntatge? Va actuar vostè o va buscar algú altre?
–D’actriu vaig fer jo perquè crec que era l’única que podia mostrar molt bé com em sentia i que realment estava passant en aquell moment. I el tema del material, la meva escola per sort ens deixava llogar-lo durant uns quants dies per poder gravar i amb els companys de classe els vaig demanar ajuda per fer-ho entre tots.

–Fer el treball amb els companys va ser més fàcil que si ho hagués hagut de fer sola?
–Sí, perquè fer un projecte de vídeo requereix molt temps i molta ajuda per part de molta gent. Un projecte de vídeo no el pot fer un tot sol.

–Què li ha representat guanyar el premi del Talentejant?
–Realment no m’ho esperava perquè m’agrada participar en aquests concursos però per veure la dinàmica de la gent, els projectes i sobretot conèixer artistes d’Andorra. Va ser especial perquè vaig passar molt temps creant el vídeo i que sigui reconegut així va estar molt bé.

–Creu que és necessari apostar més pel talent jove del país?
–Jo crec que sí. Perquè estan bé els concursos, n’hi ha bastants, però crec que es podrien promocionar millor. Perquè m’he adonat que n’hi havia molts més de vigents, però no ho sabia. Crec que si es promocionés millor, la gent participaria més.