PUBLICITAT

Ramon Abad Metge digestòleg

«Els museus serveixen per fer preguntes»

Per Alba Casanovas

Els seus pares li van regalar la primera figura africana quan tenia set anys. Era una tortuga i, 63 anys després, avui, la portarà a la butxaca durant la inauguració de l’exposició Art Africà. Batec de la humanitat que el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE) acull fins al 28 de setembre. Ramon Abad ha cedit 130 peces d’una col·lecció personal que suma més de tres centenars de figures, escultures, fetitxes, màscares i altres objectes com eines d’utilitat diària de diferents èpoques i ètnies. No és expert en art. De fet, és un reputat doctor especialitzat en l’aparell digestiu que fa poc que s’ha prejubilat. Ara gaudeix al màxim de la seva passió per l’art africà.
 
–D’on li ve l’entusiasme per l’art africà?

–Després de rebre la primera figura, els meus pares em van anar portant més elements d’Àfrica. Vaig començar a invertir-hi en sortir de la facultat de Medicina. N’he comprat moltes en diferents ciutats i mercats. És el fruit d’anar pel món durant 60 anys. El punt d’inflexió, però, va arribar fa 30 anys, quan el Museu de l’Art de la Pell de Vic em va contactar perquè buscava figures de pell d’Àfrica. En aquells temps treballava a l’hospital de la comarca i vaig conèixer un home del Camerun que tenia moltes peces i objectes, tot i que no tenien pell. Em van agradar i les hi vaig comprar, reprenent així la col·lecció.

–Què li transmet Àfrica?
–Només he visitat amb interès el Marroc, Tanzània i Kènia. L’important és anar amb els ulls oberts i l’oïda ben posada, així et vas fixant en les coses. Sense adonar-te’n, tot viatjant poc, adquireixes autèntics tresors.

–Què és el que més destaca de l’exposició? 
–Les 130 peces es distribueixen en 70 figures, entre les quals hi ha màscares, fetitxes i reliquiaris. Però destaca la col·lecció etnològica de cinquanta peces dels massais de Tanzània, la qual consta de roba, collars i, entre d’altres, espases i bastons.

–Què suposa exhibir la seva col·lecció privada al CAEE?
–Reverteix una gran importància per a mi. És la meva gran exposició i he posat tota la carn a la graella. Hem treballat intensament durant un any perquè sigui una realitat.

–Com defineix l’art?
– No sóc professor d’art ni un expert en la matèria. Tampoc puc donar lliçons a ningú. Però m’agrada l’art. I, en concret, l’africà em roba el cor. Crec que l’important no és ser expert, sinó que bàsicament t’atregui. Que et digui alguna cosa. Com a Picasso, de fet. Sense entendre de la matèria, els fetitxes el feien vibrar i va crear un vincle emocional que va acabar plasmant en la seva pròpia obra. No eren aquelles figures. Al contrari, eren el que representaven. El mateix em passa a mi. 

–Creu que els museus són l’epicentre de la cultura?
–Els museus no són per trobar respostes, sinó per fer preguntes. Una de les coses que m’agrada del CAEE és que durant l’estiu farà activitats relacionades amb l’exposició, sobretot dirigides als joves. D’aquesta manera podran conèixer i aprofundir en l’art més enllà de contemplar-lo. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT