La Blanca Carrera és la primera doctoranda a temps complet de l’UdA. La seva tesi se centra en la innovació i la formació docent i l’ha de tenir enllestida el juny del 2021.
 
–Què investiga en el seu doctorat?
–Estic treballant com es desenvolupa la competència comunicativa en el nou model educatiu. És a dir, el nou model que s’està implementant en la formació de mestres, té un vessant que és el treball de tres llengües a l’hora: el francès, el català i l’anglès. Aleshores el què jo analitzo és com la formació nova, que es treballa per competències, ajuda a desenvolupar aquestes llengües.

–I què ha pogut veure fins ara?
–El resultat no el puc explicar perquè serà el que hauré de defensar, però ara per ara, el que es veu és que els alumnes reben molt suport per part de la institució, però cal veure quin tipus de suport caldria més. Tot això ho analitzaré l’any que ve.

–Com és ser la primera doctoranda a temps complet de l’UdA?
–És positiu perquè en tot moment estan pendents que puguis tenir tot el que necessites. A nivell d’institució súper bé, m’ajuden constantment si tinc algun dubte, a nivell burocràtic o el que sigui, tinc accés a tothom. Un dels privilegis és tenir a la tutora de tesi al mateix edifici. 

–És un bon lloc l’UdA per fer doctorats?
–Crec que sí i remarcaria sobretot el fet d’estar avaluat durant els tres anys. En principi, a Espanya, per exemple, es fan bé els doctorats, però no et trobes amb pressió fins a l’últim any que és quan defenses. I aquí és durant els tres anys. 

–Quins són els punts forts i els punts febles de la universitat?
–Com a punt fort, tenir tanta proximitat amb el personal i també diria l’exigència. Com que és una universitat petita s’ha de demostrar que hi ha un treball molt fort darrere. I punt feble... malgrat que no depèn de l’UdA, l’habitatge, el fet que li manqui un campus, perquè costa trobar un lloc per viure a prop. Però quant a funcionament no puc dir res negatiu.

–Tornant a la seva recerca, en la docència encara està tot massa lligat a maneres de fer antigues?
–Després de les anàlisis fetes, el que vaig trobar és que la tendència és treballar de forma tradicional, però cada vegada més hi ha universitats que aposten per aquest canvi. La diferència de l’UdA és que en comptes d’anar pas a pas, aquí ho han fet directament. A la resta van implementant canvis però a nivell d’assignatures i no en tot el context.

–El sistema educatiu del país afavoreix la innovació?
–En principi sí. És indispensable. Faltaria veure si en les altres universitats que en l’àmbit europeu tenen característiques similars, els alumnes que arriben a aquestes formacions han tingut un disseny competencial similar o no. Però el fet que els estudiants ja hagin treballat d’aquesta forma, pot ajudar a implementar aquest model.