PUBLICITAT

Francina Pons Jubilada

«La meva intenció és que es recuperi el patrimoni dels molins»

Per Meritxell Prat

La Francina Pons davant d'un molí.
La Francina Pons davant d'un molí.

Francina Pons ha inventariat una seixantena de molins fariners del país. Fent recerca pel seu compte ha pogut recuperar la història d’una part del patrimoni «essencial».

–D’on neix l’interès pels molins?
–En una època en què es feien moltes exposicions de fotos, jo buscava els llocs de la meva infantesa i no hi havia manera de trobar res del molí de Tobira. Vaig anar a la Biblioteca Nacional, al comú i com més negatiu sortia, més em picava la curiositat. Però vaig trobar la sort de trobar la Isabel de la Parte, de l’Arxiu Nacional, i em va indicar un llibre sobre molins del Pirineu i em va convidar a anar a l’arxiu perquè m’ajudarien. Allà, em van animar a buscar els altres molins.

–I així va passar a ser una recerca.
–Exacte. En aquell moment jo vaig pensar que només n’hi hauria un per parròquia i per tant, vaig pensar: «ja que m’hi poso, per què no?». És a dir, que va ser un hobby, una inquietud, un tot. I veia que a cada lloc que anava, poca cosa, però alguna cosa bona en treia. 

–L’ha assessorat algú?
–Vaig anar a veure el Pere Canturri i li vaig preguntar. I ell em va animar a tirar endavant i em va dir quatre molins que ell coneixia. I de seguida vaig veure que havia de buscar gent gran. I em van anar sortint, com quan vas a buscar bolets que t’animes quan surten bolets per tot arreu, doncs amb els molins va ser el mateix. Al final vaig trobar la gent que em van indicar, ensenyar i vaig aprendre molt. A més, amb el meu marit vam fer molta recerca al costat dels rius per anar-los trobant.

–Quants n’ha pogut documentar fins ara?
–En tinc més de 60, però segur que n’hi havia molts més. Però jo vaig centrar la recerca en els últims que havien treballat. Si no era inassumible. Però està clar que n’hi havia molts més perquè abans era essencial tenir molí.

–Ha estat difícil la recerca?
–Quan fas una cosa que et ve molt de gust, no la trobes difícil. És com un repte. Vas resseguint el riu i quan trobes alguna cosa, et dona molta satisfacció. És molt agradable

–Tot aquest treball es traduirà en alguna publicació?
–Espero que sí. De fet, hi estem treballant.

–La recerca l’ha donat per acabada?
–No, això no s’acaba mai! Però el dia que ho pugui publicar, la meva intenció és que es recuperi el patrimoni, que se sàpiga que ha existit i, de fet, molts molins encara segueixen en peu.

–Els molins han tingut un paper rellevant en l’activitat econòmica del país?
–Essencial. A principis del segle XX i abans, era essencial. Em deia un moliner que la riquesa d’una casa era tenir camps per conrear el cereal, molí per transformar-lo en farina i forn per tenir pa. Era un mitjà de supervivència, també per al pinso del bestiar. 
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT