PUBLICITAT

Javi Rodríguez Excapità del Barça i entrenador

«És molt trist que no hi hagi un equip andorrà a Primera»

Per Miquel López-Egea

Javi Rodríguez durant el Nike Camp al Poliesportiu, ahir.
Javi Rodríguez durant el Nike Camp al Poliesportiu, ahir.

Javi Rodríguez és la Llegenda del futbol sala. Va ser capità del Barça i ho va guanyar tot. Recentment ha entrenat el Raba Eto i el MFC Prodexim. És un habitual del Nike Camp d’Andorra.

–És un veterà del campus, per què?
–Tot el que sigui promocionar i ajudar al futbol sala, a més d’estar al costat dels nens, és una bona iniciativa. La meva vida és el futbol sala, quan era professional ho feia d’una manera i ara m’agrada inculcar als nens el que em van inculcar a mi.

–El campus de futbol sala del Nike Camp és el més recent.
–Al final, el Camp Nike és el millor que hi ha. Ells saben que inverteixen en un producte fiable.

–Sense vostè, l’esdeveniment no hauria pogut ser.
–La primera pedra fonamental és Carles Riba. Ell va fer el seu campus durant 10 anys i va ser espectacular. Al final, tots posem un poc de la nostra part perquè segueixi funcionant.

–Serà per molts anys?
–Tot el que sigui promocionar i ajudar, aquí estaré. Andorra és un país de primera i a la meva dona li encanta.

–És un luxe que els nens puguin comptar amb la seva experiència. Que hi sigui, dona més prestigi al campus, no sé si ho veu així.
–Deixo que les valoracions les facin els altres. Jo vinc a sumar, a posar el meu gra de sorra i a inculcar els meus valors esportius, que crec que són importants. Els pares són qui han de valorar. Tots remem en la mateixa direcció

–Quins són aquests valors que vol inculcar?
–El respecte. És el millor missatge que puc transmetre. Als nens i als adults, els dic que gaudeixin d’aquest esport, perquè és molt atractiu. Ells han de gaudir molt amb aquesta pilota i aquestes regles.

–Com veu l’evolució del futbol sala?
–No és evolució, però hem canviat moltes coses. Abans era molt tècnic i tàctic i ara és molt físic. Anem canviant, les generacions d’ara no són les d’abans. És diferent i ens hem d’adaptar però anem en bona direcció.

–Com el veu a Andorra?
–He jugat aquí algunes vegades. És molt trist que un país com Andorra no tingui un equip en la màxima categoria. És trist que un país com aquest no aposti per aquest esport. La federació hauria de fer més perquè hi ha moltes llicències i es podria treure una productivitat. Crec que les coses no s’estan fent bé, es podrien fer molt millor. No veure a un equip a la màxima categoria és trist, perquè hi ha mitjans i condicions.

–És molt amateur el futbol sala?
–Aquest no és el gran problema. Hi han hagut equips a la Primera i la Segona Divisió. S’ha de voler. Mitjans, condicions i diners, aquí, n’hi ha. Però l’altra cosa és que ho vulguin fer.

–El que sí que hi ha és molt bona base.
–I tant. A la selecció andorrana se li pot treure molt de suc. Sabem que no es poden agafar jugadors de fora, però amb feina es poden fer moltes coses bones.

–Què li falta al futbol sala actual?
–Més patrocinis i més gent que aposti per aquest esport.

–Com van ser les seves experiències a Hongria i a Ucraïna?
–Estic molt content. Són cultures diferents, un altre futbol sala, M’ha anat molt bé per aprendre pel dia de demà.

–Serà al Barça?
–Ja ho veurem. Jo segueixo treballant per estar a Primera Divisió. Em veig a tots els equips. Quan tingui una proposta seriosa, decent i atractiva, l’acceptaré.

Comenta aquest article

PUBLICITAT