PUBLICITAT

Suu Cantant

«No suporto la paraula ‘influencer’; jo faig música i la penjo a Instagram»

Per Lara Ribas

La cantant barcelonina Suu.
La cantant barcelonina Suu.

La cantant barcelonina Suu està de gira amb el seu primer àlbum, Natural, i aquest és el segon estiu que recorre diferents festivals i escenaris presentant les seves cançons, d’estil molt directe i aire ben fresc. Justament avui actua a les 22.30 a la plaça de la Germandat de Sant Julià de Lòria.

–És la primera vegada que actua amb el seu equip a Andorra? 
–Sí, i ens fa especial il·lusió perquè ja ens han comentat que les festes de Sant Julià són bastant guays. 

–Tenen preparada alguna cosa en concret?
–Bé, com que ja portem un any de gira amb Natural i no podíem oferir el mateix directe durant dos anys seguits, vam decidir introduir algunes novetats i en cada concert estem cantant alguna versió diferent per anar variant el directe. I versionem tant cançons nostres com d’altres cantants. 

–Qui puja dalt de l’escenari? 
–Som cinc músics en total: un saxo, un baix, una guitarra, una bateria i jo. Ells són uns cracks i són els que em porten a mi; jo només canto! Aquest any, però, hem incorporat una cançó al directe on també toco la guitarra. 

–Quin públic esperen trobar-se? 
–No sé què em trobaré; normalment en els nostres concerts el target és d’entre 14 i 24 anys, però hi ha de tot! De vegades et sorprens perquè et trobes un nen de 3 anys que se sap tots els temes o una senyora de 50 escoltant-te. Crec que toquem uns temes amb els quals tothom pot sentir-se identificat perquè parlem de la vida. 

–Aquest és el segon estiu que estan de gira. Està sent molt diferent de l’anterior? 
–Normalment quan treus un disc, se suposa que el primer any fas molts més concerts que el següent, però com que era el nostre primer any, no coneixíem tant el terreny i aquest any estem fent molts més concerts i en festivals molt grossos on mai imaginava que actuaria i que a mi m’han fet molta il·lusió, com Canet Rock o Viña Rock. 

–Quin és el recorregut que els espera després de Sant Julià? 
–El 10 d’agost serem a l’Escala; el 19 del mateix mes, a Sitges; el dia següent, a les Festes de Gràcia, que és el meu barri; el 29 d’agost, al Festival Acústica de Figueres...

–I de tots els concerts que ja porten a la motxilla, en recorda especialment algun? 
–Diria qualsevol festival! Per exemple, el Viña Rock, perquè quan em preguntaven quin era el meu somni jo sempre responia tocar al Viña Rock i ho veia super complicat. De fet, els concerts dels festivals, on hi ha tanta gent, molen moltíssim, però el millor concert que he fet mai diria que és l’acústic que vam fer l’any passat a les Festes de Gràcia, que aquest any repetirem. 

–Per què? 
–Perquè vam actuar en una plaça super petita que va omplir-se. Allà anàvem amb una única guitarra i la veu; va ser brutal! 

–Prefereix aquest format? 
–En aquest cas, estàs més a prop del públic i veus com et miren. En un espai més gros, en canvi, no acabes de veure les cares de la gent i a mi m’agrada veure les reaccions.

–I quin li impressiona més? 
–Jo sempre dic que encara em poso nerviosa en els concerts i que el dia que això no passi voldrà dir que alguna cosa va malament perquè és la gràcia d’aquesta feina, sentir que cada dia pot ser diferent i que mai sentiràs el mateix. No és el mateix quan tens el públic molt a prop que quan hi ha molta gent, i jo soc fan de les dues situacions. 

–Ara participa en festivals on abans assistia com a públic? 
–El més fort que m’està passant a mi és que tant els festivals on estic actuant com els grups amb qui puc compartir escenari abans anava a veure’ls. És una mica bogeria i jo crec que encara no he acabat d’assimilar-ho, no he baixat del núvol, segueixo flotant!

–Per tant, ha anat veient com els seus somnis s’han fet realitat. Encara li’n queda algun per complir? 
–Cap, cap! Evidentment que puc apuntar molt alt i dir que m’agradaria coincidir amb la Lady Gaga, però això sí que ho veig bastant inviable. De moment, comparteixo camerino amb tots els músics i grups que admirava, com La Pegatina o Txarango, i encara no sé ni com saludar-los.

–Quin paper creu que han jugat les xarxes socials per donar-se a conèixer? 
–Vaig començar penjant vídeos a Instagram de cançons meves i de versions d’altres cantants. I a partir d’aquí la gent va començar-me a seguir i vaig animar-me a penjar les cançons a Youtube. 

–I després va gravar el disc. 
–Sí, sento que ha anat tot molt ràpid! La meva mare em diu que abans havia de passar les meves cançons a les seves amigues perquè em poguessin escoltar i ara li diuen que em senten a la ràdio. És un canvi una mica bèstia!

–Segueix utilitzant Instagram de la mateixa manera? 
–Segueixo fent el mateix, sent activa i mostrant-me bastant natural. 

–Però ha degut guanyar seguidors. 
–Sí, supero els 60.000, però és només un número. Com que el que penjo a Instagram ho gravo a casa meva sense que ningú em vegi, no repercuteix. 

–I es considera influencer? 
–No suporto la paraula influencer perquè jo faig la meva i ningú m’ha de seguir ni s’ha de sentir influenciat per mi! Jo faig música i senzillament la penjo a Instagram, no hi ha més. 

–Ja treballen en un nou àlbum? 
–Sí, perquè després d’actuar tantes vegades i cantar sempre les mateixes cançons, necessito canviar-les una mica. I ja tenim cosetes noves!

–S’aturaran després de l’estiu?
–No crec que fem cap aturada. El disc sortirà a principis de l’any vinent, però tenim concerts programats i els seguirem fent; som uns culs inquiets. 

–Pot avançar alguna novetat del proper àlbum? 
–En les meves cançons sempre parlo del que em passa a la vida. I si bé en el primer àlbum vaig centrar-me en l’amor aquesta vegada sí que variaré una mica i parlaré de coses diferents. I també m’agradaria canviar l’estil; els sons seran bastant diferents.

–Com s’inspira per escriure cançons? 
–Jo escric durant tot el dia pràcticament, tinc les notes del mòbil plenes de paraules o frases que em van venint. Creo la lletra i després hi poso el so de la guitarra i ho porto gravat a l’equip tècnic per escoltar-ho conjuntament i fer els canvis que calguin. 

–Té d’altres projectes de futur? 
–De moment la música és el meu tronc, però també escric poesia i potser de cara a l’any vinent miro de treure un llibre.

–Com va rebre el Premi Enderrock de la crítica a millor artista revelació? 
–La veritat és que em va sorprendre molt. A més, aquesta categoria és la que trien els professionals del sector i això vol dir que la gent que en sap s’ha parat a escoltar el meu disc i l’ha valorat. Això és molt guay! 

–Per què creu que la gent no pot perdre’s el concert d’aquesta nit? 
–Jo crec que se sorprendran bastant perquè canvio molt amb la guitarra com em poden veure a les xarxes i tinc un directe molt fresc i molt ballable. Tothom està convidat a venir!

PUBLICITAT