PUBLICITAT

Joao de Melo Coordinador de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra (JSA)

«Penso que a DA li ha tocat la loteria, però a L’A li sortirà car»

Per Victoria Gómez Pérez

El coordinador de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra (JSA), Joao De Melo | Xavi Pujol
El coordinador de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra (JSA), Joao De Melo | Xavi Pujol

El darrer congrés del Partit Socialdemòcrata (PS) va decidir per votació que Joao de Melo, de 29 anys, substituís Pere Baró al capdavant de la Joventut Socialdemòcrata d’Andorra (JSA). Només fa un parell de mesos que hi és, però De Melo té les idees molt clares i la ferma voluntat d’aportar un canvi de rumb en la manera d’entendre la política dels joves, apostant per la participació i el feminisme.

–Per què va decidir agafar les regnes de la JSA?
–Perquè així es va decidir en una votació dins la Joventut del PS. A mi em va semblar bé, ho vaig acceptar i aquí estic.

–Per què serveixen les joventuts d’un partit?
–Bàsicament, per fomentar la participació dels joves en política, ja que són la part de la població que tradicionalment menys acut a les urnes. Desconec les dades de les últimes eleccions, però sé que a les del 2015 el perfil de persona que menys va anar a votar va ser d’home d’entre 18 i 30 anys, i això és un problema molt greu.

–Com es pot revertir?
–És una pregunta molt difícil, però ho estem intentant. Hi ha projectes, que de moment no es poden explicar, amb els quals des del PS volem fomentar la participació juvenil. Crec que aquesta és precisament la meva màxima preocupació actualment. M’és igual quina ideologia es tingui, l’important és votar i que cadascú digui la seva. No ens podem quedar a casa pensant que totes les formacions són el mateix.

–Creu que persones joves com vostè, el conseller general Roger Padreny o la formació Desperta Laurèdia poden motivar la resta de joves?
–Tinc l’esperança que sí. Tant el Roger com el demòcrata Carles Enseñat són els consellers més joves de la història del Consell General. Això diu molt i pot suposar una esperança de cara els joves, que ja no volen una cadira, sinó que realment desitgen ser partícips de la política per canviar el país. 

–Tot i això, la majoria de cares noves continuen sent homes. 
–Aquest és un altre tema que vull tractar. És un problema que no només podem veure en la Joventut del PS, sinó en el sí de tots els partits. En les últimes eleccions no vam tenir ni una sola dona candidata i això s’ha de canviar, potser començant per nosaltres mateixos, els joves. 

–Pot ser que les dones no tinguin voluntat pròpia per presentar-se?
–Pot ser, però a Andorra tenim dones extremadament vàlides, començant per la Rosa Gili i la Sussana Vela, que han de tenir més rellevància política. A DA també tenen la síndica, i espero que això animi les dones perquè és cert que en moltes àrees el patriarcat encara continua present. 

–Creu que el fet de crear consultes populars també ajudaria els joves a implicar-se en política? 
–Sí, i no cal que aquestes siguin vinculants. Només cal fixar-se en Suïssa, un dels països amb més participació democràtica perquè fan moltes consultes, on no només voten els suïssos, sinó també els residents, que són molt importants. S’ha de tenir en compte a la gran majoria del país, per molt que aquesta no sigui nacional. Crec que les consultes són totalment necessàries per fomentar la participació juvenil en política.

–A Andorra també podrien participar els residents, doncs?
–A mi m’agradaria que sí.

–I votar?
–A les eleccions comunals, seguríssim que sí. A les generals, també m’agradaria però amb unes condicions que s’haurien d’estudiar molt bé. És just que els residents tinguin drets afegits als actuals i, en aquest sentit, estic convençut que no permetre la doble nacionalitat juga un paper molt negatiu en la participació política.

–Quines són les principals preocupacions dels joves?
–Els sous, els lloguers i les poques oportunitats que se’ls hi dona. Tot i que és cert que cada vegada n’hi ha més, encara cal fer un gran esforç. 

–I l’avortament?
–L’avortament és una preocupació dels joves i de totes les generacions. A Andorra tenim una seguretat excel·lent i es registren molts pocs de casos de violacions, però poden passar i si passen, i la dona queda embarassada, ha de tenir un dret legal a poder avortar. Aquest seria el cas més extrem i potser el menys probable al país, però si parlem d’una malformació del fetus o d’un perill imminent per a la mare, avortar també hauria de ser un dret.

–Vostè està a favor de l’avortament en els tres supòsits o en qualsevol?
–En qualsevol cas. Accidents en podem tenir tots. 

–Quin és el repte principal de la JSA?
–El que jo m’he imposat a mi mateix és fomentar la participació, independentment del color, i tocar més el feminisme. Crec que s’ha de fer una gran tasca en educació i informació i tinc molts projectes en ment al respecte. 

–Creu que en les escoles andorranes no s’educa en igualtat?
–No crec que sigui una qüestió del professorat, perquè en general està molt ben preparat, però potser sí que els falta temps. A les escoles s’hauria de dedicar una estona exclusiva a temes d’igualtat, impartida per experts en la matèria. 

–Què ha de tenir un bon polític?
–Jo sóc dels que pensa que un polític no pot dedicar-se eternament a la política, ha de tenir caducitat, perquè si no es passa de ser polític a escalfar la cadira. A Andorra tenim encara algun dinosaure i els dinosaures en política fan molt mal, perquè acostumen a tenir idees antigues o, bàsicament, se n’han quedat sense. Des del meu punt de vista, un conseller no pot ser-ho més de vuit anys, més de dues legislatures. Hi haurà qui pensi el contrari i ho atribueixi a la seva experiència, però jo crec que un polític també ha de tenir una altra professió. Els politòlegs estudien la política, però els que es dediquen a arreglar el país han de saber de què parlen i haver viscut les seves professions, sobretot en casos com el d’un ministre d’Educació o de Salut. 

–En alguna ocasió també ha manifestat que el PS és l’única opció viable per Andorra. 
–De moment, el Govern de DA no el puc criticar, perquè està pràcticament renovat i li vull donar un vot de confiança, però en els últims vuit anys aquesta formació ha fet moltes, moltes coses malament i ha perjudicat moltíssim el país, sobretot amb la seva falta de transparència i de planificació. 

–Què opina del pacte entre Demòcrates i Liberals?
–Penso que a DA li ha tocat la loteria, però a Liberals li sortirà molt car. Vull pensar que els electors liberals els castigaran en les properes eleccions perquè no és normal que es passessin tota la campanya criticant els demòcrates i que després fessin un pacte amb ells sense demanar pràcticament res a canvi. Crec que en les comunals del desembre Liberals farà pactes amb DA, perquè si van sols tindran un fracàs absolut. Ara, que DA vulgui ja és una altra història.

–Llavors d’Acord no es repetirà.
–D’Acord va funcionar en les últimes eleccions generals i va fer la feina que havia de fer. 

–El PS se sent traït?
–Nosaltres ens vam mantenir en els nostres ideals. Qui s’ha traït a sí mateix ha estat Liberals, que ha fet un Ciudadanos: ara sóc d’aquest partit i després d’aquell altre. El PS no s’ha sortit mai del camí.

–I el PS com planteja les eleccions comunals?
–Encara no podem avançar res, però els comitès locals ja hi estan treballant. La primera reunió serà la primera setmana de setembre. 

–Cada parròquia tindrà les seves prioritats?
–Sí, cada parròquia és diferent, però sí que m’agradaria que hi hagués més col·laboració.

–Col·laboració de quin tipus?
–Penso sobretot en Escaldes-Engordany i Andorra la Vella. No té sentit que encara que siguin parròquies diferents, tu vagis per l’avinguda Carlemany i, de cop, passis a Meritxell i canviï absolutament tot. Em sembla lleig i que demostra la poca col·laboració entre els comuns, sobretot sent ambdós del mateix partit. Passi el que passi al desembre, crec que cal més entesa entre parròquies.

–Justament, en aquestes darreres setmanes amb el pilot d’enduro que va entrar a la Vall del Madriu s’ha vist que no hi ha un posicionament clar entre els comuns implicats.
–Sí, no hi ha una ordinació conjunta. És una llàstima perquè el Madriu és el nostre tresor i l’hem de cuidar al màxim, i això requereix la implicació de tots.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT