PUBLICITAT

Amanda Figueras Periodista i escriptora

«Avui dia, portar vel a Europa és ser una antisistema»

Per Victoria Gómez

La periodista i escriptora, Amanda Figueras.
La periodista i escriptora, Amanda Figueras.

Reconèixer-se com a musulmana en una Europa cada dia més islamòfoba no és fàcil. I menys si s’és dona. La periodista i escriptora espanyola Amanda Figueras, explica en el seu llibre ¿Por qué el islam? com, després del tràgic 11-M, va descobrir una religió que li ha obert les portes a una nova vida, sense esquivar prejudicis i falsos mites. Assegura que des que va publicar el llibre el mes de febrer de l’any passat ha rebut una gran quantitat de consultes de persones «en procés de transició», també des d’Andorra. De fet, un dels capítols tracta, justament, dels dubtes que té una dona del Principat que es vol convertir a l’islam.

–Per què l’islam?
–Doncs per moltes, moltíssimes raons. Però, sobretot, per la pau, la seguretat i la justícia que m’aporta. Malgrat la mala fama que té l’islam, en realitat, és una manera de viure molt esperançadora. No envà, és la religió que més creix al món i cada dia noves persones decideixen abraçar-la. Tot i la tantíssima desinformació que hi ha d’aquesta fe, a mi em va atraure i em va enamorar.

–Però vostè diu que no és conversa.
–Jo no sóc conversa perquè mai em van batejar en la tradició cristiana. Sóc musulmana des que vaig descobrir l’islam. La gent sovint pensa que les musulmanes occidentals ens hem convertit perquè ens hem enamorat d’un musulmà que ens ha rentat el cervell, i no sempre és així.

–Quin és el principal valor de l’islam?
–Quina pregunta més difícil... Són tantes coses! Hi ha molta gent que pensa que l’islam va venir del no-res i no té res a veure amb allò que ells coneixen, però realment l’islam va arribar al món per completar i corregir, en alguns casos, el què havia descendit amb els profetes anteriors del judaisme i el cristianisme. No puc escollir un sol valor, però sí que em va sorprendre molt la capacitat de perdonar del profeta Muhammad (no m’agrada dir Mahoma, entenc que és una traducció malintencionada de Maozim, el precursor de l’Anticrist).

–Què diu l’Alcorà sobre la dona?
–En l’Alcorà se cita el mateix número de vegades la paraula dona que home. És més, hi ha una sura dedicada només a les dones. I diu moltes coses, però no el què la gent pensa. Hi ha moltes traduccions errònies i això ens ha fet molt mal. El Profeta sempre va insistir en el respecte i el bon tracte cap a les dones. L’Alcorà no diu que se’ns ha de pegar ni res semblant. Això és antiislàmic. 

–El feminisme islàmic és diferent al feminisme occidental?
–El feminisme islàmic també és d’Occident, perquè a Occident hi ha dones musulmanes. La seva reivindicació és la mateixa: acabar amb el patriarcat i la situació d’inferioritat de la dona. A vegades, el què passa és que des del feminisme hegemònic no s’entén que les persones creients, no només les musulmanes, tinguem aquesta aspiració d’igualtat, perquè pensen que és la religió la què ens relega a un segon lloc. Però el problema no és l’islam, sinó aquesta malaltia universal que es diu masclisme. 

–Alguna vegada ha comparat les musulmanes que porten vel amb les Femen.
–Sí, el què vull dir és que hi ha moltes raons per les quals les dones porten  vel o hijab. És clar que per a una majoria és un precepte religiós i ho fan per agradar a Déu, però també pot ser un tema identitari i de pertinença a un grup o una lluita política. Quan dic que les Femen ensenyen els pits per reivindicar-se, em refereixo al fet que també hi ha dones musulmanes que es cobreixen per lluitar contra el sistema capitalista i l’exhibició acceptada del cos de la dona. També es pot enviar un missatge polític a través de l’islam. 

–Ser musulmana és un repte social?
–Jo crec que sí, com a mínim a Espanya. Sempre dic que és més fàcil no ser-ho que ser-ho. Avui dia, portar vel és antisistema, perquè tot i tothom ens diu que no ho fem i que ens mantinguem dins el ramat. Quan surts i decideixes posar-te hijab i vestir-te de determinada manera, t’arrisques a una mala reputació i a ser assenyalada. I així estem les musulmanes que portem vel: patint el munt de discriminacions comunes a altres dones i les específiques de ser musulmanes amb vel. Sí, definitivament, portar vel és ser una antisistema.

–Creu que els musulmans tenen veu dins d’Europa?
–Jo sóc optimista i m’agrada veure com cada vegada es dona més veu als musulmans, especialment, les dones. Nosaltres aprofitem aquesta oportunitat i ens apropiem de la nostra pròpia narrativa: què ens passa, què pensem, què somiem, què ens fa mal. Això és molt important perquè la majoria de textos que s’escriuen sobre l’islam són d’autors que ni tan sols són musulmans. Com es poden donar cursos d’islam sense cap ponent musulmà?

–Què pot fer la societat europea per integrar els musulmans?
–Integrar? Jo sóc europea i sóc musulmana i estic perfectament integrada. El problema no és tant la integració, sinó la islamofòbia. Aquesta és la preocupació més greu que tenim actualment els musulmans que vivim a Europa. La clau és en l’educació: els nens i les nenes europeus han de conèixer què és l’islam i què són els musulmans perquè, tard o d’hora, s’hauran de relacionar amb ells i aprendran que hi ha moltes maneres de ser dins un mateix món. 

–No tots els musulmans molesten igual, diu vostè...
–No. Molesten les Fàtimes i els Mohameds, però ens encanta el glamur de la xeiquessa de Qatar i obviem que Benzema, abans de sortir al camp a defensar els colors del Reial Madrid, escolta l’Alcorà. També riem les gràcies a qualsevol àrab a qui suposem milionari.

–Era necessari un capítol sobre terrorisme jihadista en un llibre que només parla de bondat i pau?
–Sí. Jo defenso la idea que el terrorisme no té religió, però no puc tancar els ulls davant la realitat i sóc conscient que per a gran part de la societat està relacionat i això és perquè els terroristes instrumentalitzen l’islam. Vaig considerar necessari incloure un capítol per puntualitzar alguns termes, com jihadisme o terrorisme islàmic. Aquest concepte és injust i posar etiquetes que relacionin aquests bàrbars amb una fe que processen 1.800 milions de persones és molt dolorós i injust. Els jihadistes no són musulmans, són simplement terroristes. 

–Per què és oportú llegir ¿Por qué el islam??
–Pels no musulmans pot ser útil perquè ens coneguin millor, i pels musulmans perquè el llibre tracta la meva experiència personal, i probablement, s’hi vegin reflectits. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT