L’economista i sociòleg portuguès José Machado va realitzar ahir la ponència Joves i globalització: reptes i trajectòries en el marc de debats de la Universitat d’Estiu d’Andorra. Igual que el sociòleg polític Carlos Alberto Torres, Machado també considera que Andorra, en ser un país de fronteres, pot convertir-se en un referent internacional si aposta per la sostenibilitat. En aquest sentit, agafa les paraules que el filòsof i escriptor Umberto Eco va dir sobre el lloc de naixement de Ramon Llull: Andorra, com Mallorca, és una cruïlla de cultures, llengües, models i sistemes. 

–Quin és el principal repte dels joves?
–Pensar en el futur i fer-ho en conjunt. Però per debatre el futur primer cal valorar les experiències del passat, en concret el patrimoni cultural i l’aprenentatge adquirit. Sense tenir en compte el passat, els joves tindran una visió miop en el futur. 

–Els experts diuen que el futur que es trobaran els joves, sobretot en l’àmbit laboral, encara no és una realitat perquè les professions dels pròxims anys no s’han creat. Està d’acord? 
–Que no existeixi el futur no significa que no el puguem pensar. És cert que vivim en un moment d’imprevisibilitat, però els joves se senten creadors d’oportunitats. Abans esperavem a que sorgissin per agafar-les.

–Com són els joves? 
–Són creatius per naturalesa i aconsegueixen professionalitzar la creativitat. Això és el futur perquè totes les feines més tècniques quedaran relegades a les màquines. Li poso un altre exemple: els joves inventen diàriament com guanyar diners. Fins i tot els joves de diferents estrats socials pensen i afronten els reptes de la globalització d’igual manera.

–La dita de viure per treballar, per tant, té data de caducitat? 
–Ara conviuen dues ètiques per una qüestió merament generacional: l’ètica del treball –treballar per viure– i la postmaterialista. Els joves  exploren els sentits que emergeixen i prioritzen la recerca de la realització personal i professional a la feina, sí. I fins i tot al salari.

–Això no ho poden aconseguir les persones que ja no són tan joves?
–El secret rau en la connectivitat i en aconseguir entendre un format discontinu. És com una historieta: es pot entendre tota junta, però perdràs detalls. És molt important comprendre cada finestra per així anar a la següent i avançar.