PUBLICITAT

PABLO PASCALE Responsable d’Innovació Ciutadana a Iberoamèrica

«Els laboratoris d’innovació ciutadana posen en perill les elits»

Per Victoria Gómez

El responsable d’Innovació Ciutadana a Iberoamèrica, Pablo Pascale.
El responsable d’Innovació Ciutadana a Iberoamèrica, Pablo Pascale.

Pablo Pascale és el responsable d’Innovació Ciutadana de la Secretaria General Iberoamericana. Ahir va participar en la Universitat d’Estiu on va presentar els laboratoris d’innovació ciutadana que s’estan desenvolupant arreu del món amb l’objectiu d’extreure les claus que permetin renovar –i millorar– les institucions tardicionals i que actualment es troben en plena transformació.

–Què significa innovació ciutadana?
–Habitualment, la innovació ha estat pensada i treballada de cara a les empreses, a la investigació, a la recerca... La innovació ciutadana el que fa és obrir l’espectre de la innovació i inclou tota la innovació que produeixen els ciutadans per fora de les institucions. Són idees i propostes noves de ciutadans per a ciutadans, més enllà dels organismes oficials.

–Com es pot inculcar aquest concepte en la societat?
–La gent ja té idees de com es poden solucionar molts dels problemes actuals, però el que falta són mitjans per fer-les realitats. Per aquest motiu nosaltres impulsem laboratoris ciutadans que són espais perquè la innovació ciutadana pugui créixer i creï un ecosistema favorable. 

–Què es fa als laboratoris?
–Trobar solucions o maneres de canviar les institucions perquè aquestes s’adaptin als temps que corren i reconnectin amb la ciutadania.

–Podria posar un exemple?
–Es parla molt del tipus de banc que vol la gent. En els laboratoris es fan diverses consultes i proves on són els ciutadans els que proposen solucions. Els laboratoris són llocs on està permès experimentar i equivocar-se sense conseqüències.

–Sembla un tema complex.
–El problema de la innovació ciutadana és que és molt difícil d’explicar perquè per entendre-la s’ha de viure i experimentar en persona.

–Com s’hi pot formar part?
–La xarxa d’innovació ciutadana d’Iberoamèrica té 22 laboratoris físics en diverses ciutats, però també fem trobades internacionals gratuïtes en les quals s’hi pot participar. Ens consta que hi ha unes 25.000 persones que cada dia treballen per canviar les coses en qualsevol sector. La innovació ciutadana és una revolució general.

–Quin és el pas següent?
–Bé, els laboratoris ciutadans són un concepte molt nou i molt diferent de les institucions a les quals estem acostumats que vam heretar del segle XX i que van néixer a l’era preinternet. El concepte d’aquests laboratoris és totalment diferent; són participatius i permeten l’experimentació i equivocar-se. Són espais on qualsevol ciutadà és el protagonista, i no el funcionari o l’expert. 

–Realment els ciutadans volen ser protagonistes o la societat està molt acomodada en l’estat del benestar?
–Depèn del context: una cosa és Noruega i una altra de ben diferent és un país de l’Amèrica Llatina. Allà hi ha moltes desigualtats i les necessitats són tan grans que els governs no sempre arriben a complir, de manera que la innovació ciutadana és molt forta perquè s’intenta constantment trobar solucions a les dificultats diàries. Hi ha països on la societat està tranquil·la i d’altres en què s’ha de llençar directament a la innovació.

–Quins són els elements clau d’aquesta innovació?
–Que les institucions siguin capaces d’impulsar-la i que els governs coneguin què està passant en les seves ciutats per identificar els problemes i transformar-les en un lloc millor. 

–Les elits tenen por que qualsevol persona tingui el poder d’innovar?
–El fet que tothom tingui accés a produir qualsevol mena de contingut desafia la narrativa oficial. Avui dia un col·lectiu ciutadà pot crear una narrativa que doni la volta al món en tres segons i això, evidentment, posa en perill les institucions i les elits. 

–És un moviment inaturable?
–Totalment. Sempre hi haurà desigualtats i, per tant, sempre s’hauran de buscar sortida als problemes. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT