L’acròbata Meritxell Rabassa fusiona el teatre físic amb el circ en l’espectacle Vols. Serà demà a les 21 hores a la Farga Rosell en el marc del cicle Nits d’Estiu als Museus.
 
–Què podrem veure en l’espectacle Vols?
–Hi ha una introducció amb teatre físic i després és un número de teles. La intenció és llançar un missatge ecologista, d’ecologia profunda, de la psicologia de l’ecologisme, per què fem el que estem fent, el què ens passa realment i tot això transmès en moviment, que no és fàcil.

–Transmetre segons quins missatges mitjançant l’acrobàcia, per exemple, no deu ser fàcil.
–És quelcom que ho fas a través de l’emoció i la música ajuda molt. La música és el 80% de l’espectacle. Les vibracions i emocions que transmets, dius molt, així com el tipus de moviment. La introducció, per exemple, és amb un plàstic. És bonic i alhora angoixant, com la realitat que vivim. Amb el plàstic tot és molt fàcil i molt bonic, però alhora ens desnaturalitza i ens ofega. Ens treu l’aire i els treu el medi ambient.

–La seva preocupació personal pel tema de l’ecologia és el que l’ha portat a traslladar-lo a un espectacle?
–Sí, és clar. En el meu dia a dia per poc que pugui, intento consumir ecològic, vaig decidir comprar-me un vehicle elèctric, m’he format en tècniques d’agricultura ecològica i intento aplicar-ho al màxim en les meves accions. També intento reutilitzar les coses, reinventar, la roba que tinc, per exemple, n’hi ha molta que és de quan tenia 18 anys! No soc consumista en aquest sentit. Si els diners mouen el món i nosaltres movem els diners, per poc que puguem fer, ja és un pas.

–Les disciplines artístiques són una bona plataforma per transmetre aquests missatges?
–Sí, per això ho faig. L’art és creació, llances un missatge i necessites que hi hagi públic perquè el rebi perquè sinó, no té cap sentit. Però està clar que és un missatge universal que arriba a tothom. 

–L’espai on es fa l’espectacle, la Farga Rossell, ha condicionat l’espectacle?
–És un lloc ideal i, de fet, l’espectacle està fet expressament per aquest entorn. És un espai on crec que serà més impactant intentar transmetre aquest missatge perquè recorda valors antics, on adonar-nos que no tenim tantes necessitats. Per exemple, el plàstic seria prescindible.

–Com valora el moment en què es troba el sector de l’acrobàcia i el circ?
–Està creixent, s’estan fent moltes coses, jo ara he començat a fer classes de teles, que fins ara havia costat molt. Els cinc primers anys vaig entrenar a la intempèrie i em va costar trobar un espai. Finalment vaig tenir l’oportunitat gràcies a un privat. Tenir la possibilitat de poder entrenar i fer classes ja és una lluita guanyada. Jo no he tingut aquesta sort, però vull que els altres la tinguin, tot i que em sap greu que no s’hi impliquin els comuns o el Govern.