PUBLICITAT

XAVIER FERNÀNDEZ PONS Professor Titular de Dret de la Universitat de Barcelona

«El futur del comerç andorrà són els productes digitals»

Per Victoria Gómez

Xavier Fernàndez Pons és professor de Dret Internacional Públic a la Universitat de Barcelona (UB) i el passat 21 de juny va participar en el XXIè Cicle d’Empresa Familiar i Qualitat, organitzat per l’EFA. Allà va oferir la seva visió de com l’acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea (UE) afectarà el comerç del país i els avantatges i inconvenients que suposaria una eventual supressió de  la duana.

–La seva ponència en el XXIè cicle de l’EFA tractava sobre l’acord d’associació i els avantatges i inconvenients d’una eventual supressió de la duana.
–Sí. El primer que vaig destacar és que la negociació d’aquest acord va iniciar-se l’any 2014 i la culminació encara, a dia d’avui, sembla llunyana. Segons recents declaracions del secretari andorrà d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, l’acord no estarà a punt fins abans d’un parell d’anys. Per tant, sembla que ni la UE ni Andorra tenen molta pressa.

–Com afectarà l’acord a la duana?
–D’entrada, s’ha de tenir clara una cosa: l’acord d’associació, tal com ara està previst ara mateix, no contempla la supressió de la duana, de manera que tots els tràmits que es fan actualment, es mantindran sota aquest acord. A més, un acord d’associació o un acord duaner amb la UE no implica directament haver de suprimir els controls a les duanes. 

–Per què l’acord preveu mantenir les duanes?
–Perquè sempre s’ha considerat que és fonamental per mantenir les especificitats andorranes, com el tema de l’IVA, a les quals, en general, ningú hi vol renunciar. Si Andorra es manté fora de l’aplicació de la directiva europea i de les exigències de la UE, no pot pretendre després que se li eliminin els controls duaners.

–No es pot tenir tot.
–No. No es pot dir que «mantindrem la nostra sobirania en impostos indirectes i l’IGI tradicional, però a la vegada volem que treguin els controls a les duanes». Això no és possible.

–Llavors, vostè creu que Andorra ha de mantenir les seves especificitats o no?
–Parlant amb els operadors econòmics andorrans i en les reunions que he tingut amb els polítics, crec que hi ha certes especificitats andorranes que s’han mantenir. Es defensa molt una tributació indirecta baixa, ja que això és important a l’hora de marcar un diferencial de preu amb els països de l’entorn. 

–La pregunta, doncs, és: què suposarà realment l’acord?
–L’acord facilitarà els intercanvis entre Andorra i la UE i alleugerirà els tràmits duaners, però per tema d’IVA i impostos especials, seguirà sent necessari passar per la duana i realitzar els tràmits pertinents per a la sortida de productes des d’Andorra cap a la resta de territoris.

–Podem afirmar que el comerç es mantindrà com fins ara?
–Les claus del comerç no s’han de veure afectades pel nou acord d’associació. Des del de l’any 1990, Andorra té una unió duanera incompleta. En aquest mateix acord també es van preveure unes franquícies duaneres que són aquelles quantitats de productes de fins a 900 euros que els viatgers poden comprar a Andorra sense declarar-los a la frontera, sense pagar cap tipus d’aranzel, IVA o un impost especial, més enllà dels llindars especials del tabac o les begudes alcohòliques. 

–La idea de l’acord és mantenir essencialment això?
–Sí. La unió duanera es completarà abarcant totes les mercaderies, excloent-hi el tabac durant 30 anys. Però, insisteixo, la franquícia duanera es mantindrà tal qual és avui.

–No es pot fer la franquícia duanera més gran?
–La UE no ho vol perquè creu que el sistema que té Andorra ja és un dels més privilegiats dels que es mantenen amb països tercers. Jo crec que en principi les condicions jurídiques actuals del comerç es mantindran perquè l’acord que s’està negociant no afecta la fiscalitat directa, ni els impostos indirectes. L’acord ha situat tots els temes en què el comerç andorrà té una especial preocupació, com a intocables o línies vermelles. 

–Això inclou el comerç electrònic?
–Aquí és on el comerç andorrà pot créixer, però s’ha de saber que el comerç electrònic es concreta amb el lliurament de productes. Per exemple, uns magatzems de roba esportiva i esquís que hi ha a Andorra i que vol vendre els seus productes a l’estranger. Encara que la compra es negociï electrònicament, la mercaderia s’ha de lliurar físicament en un altre país. Les possibilitats de creixement d’aquest comerç electrònic des d’Andorra són limitades i l’acord no les canviarà radicalment.

–Per què?
–Perquè hem de tenir en compte que quan es ven des d’Andorra per comerç electrònic a persones que estan en un altre país de la UE, s’ha de passar per la duana i pagar l’IVA del país de destí del producte. Amb l’acord d’associació no desapareixeran els tràmits duaners i s’haurà de seguir pagant a les persones responsables de duana que els realitzen. 

–Té referències de comerciants andorrans al respecte?
–Em consta que algunes empreses andorranes del sector del comerç el que han acabat fent per vendre més fàcilment els seus productes per internet ha estat crear un establiment a Espanya o França i des d’allà operen cap altres estats membres de la UE.

–Llavors quin és el futur?
–Per a mi seria el comerç que acabi concretant en els aspectes purament electrònics digitals. És a dir, un servei d’assessorament, cursos online o jocs d’atzar i apostes, que a Malta i a Gibraltar estan tenint un gran èxit. En aquest cas, Andorra podria subministrar els serveis a la resta de països de la UE amb lliure circulació de serveis, que com són no materials i arriben directament al seu usuari per internet, no haurien de passar físicament per cap duana. 
 
–Durant la campanya electoral també es va plantejar la creació de dues zones franques a ambdues fronteres.
–Sí, aquesta és una altra possibilitat, sobretot per a productes que siguin alliberats dels aranzels que s’imposen dins de la UE i que requereixen una certa transformació o per la importació temporal d’altres productes. Té molt de sentit explorar-la. 

–L’acord d’associació també ajudaria l’entrada i sortida de mercaderies que ara no tenim?
–S’ha de tenir present que ara es podran facilitar molts aspectes, tenint en compte que s’incorporaran les normatives tècniques de la UE i serà més fàcil exportar des d’Andorra cap arreu. Em consta que la Cambra de Comerç també està treballant per alleugerir aquests tràmits, perquè no desapareguin totalment però sí que siguin més fàcil.

–Per últim, quina conclusió va extreure del XXIè cicle de l’EFA?
–Hi ha un evident interès en l’acord d’associació que ha plantejat mantenir les singularitats del país, com el règim transitori del tabac, i que també pot obrir noves oportunitats de negoci com les que he comentat del comerç electrònic en temes de serveis digitals. Ara bé, una idea que s’ha de transmetre, i que es va veure clarament en el cicle, és que no podem pensar que l’acord d’associació serà una vareta màgica que generarà oportunitats de negoci per si soles. 

–Què cal fer?
–Aquí els que han de fer l’esforç són els propis empresaris andorrans amb la seva experiència, la seva creativitat i la seva imaginació. I les institucions els han d’ajudar. També s’ha de fer un esforç molt gran en infraestructures, el tema de l’aeroport és importantíssim i bàsic. Si no hi ha un aeroport en territori nacional, s’ha d’aconseguir que l’aeroport de la Seu sigui realment efectiu o que tingui una terminal pròpiament andorrana. Els acords comercials no creen les oportunitats de negoci, poden acompanyar i ajudar, però és imprescindible l’esperit empresarial tradicional d’Andorra. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT