PUBLICITAT

Pedro Muñoz Pintor

«Si estic un mes sense pintar, ja estic inquiet per tornar-hi»

Per Meritxell Prat

El pintor Pedro Muñoz.
El pintor Pedro Muñoz.

Pedro Muñoz viu per la pintura. Sevillà d’origen, viu al Principat des de fa més de 30 anys. Fins dijous es pot veure l’exposició Estampes al vestíbul d’Illa Carlemany, on usa l’oli sobre tela per a presentar escenes quotidianes.
 
–D’on li ve l’afició per la pintura?
–Des de molt petit. Amb tres o quatre anys veia altres dibuixos i pintures i jo també vaig començar. És com si sempre hagués estat pintant.

–Va fer classes o és autodidacta?
–Vaig fer classes, però unes classes molt senzilletes, després m’he anat formant jo. Anant a moltes exposicions i mirant els trets dels grans artistes, m’he anat formant i fent les meves composicions i els meus tons de colors.

–Què pinta habitualment?
–Com que soc inquiet, ho faig tot! El retrat, paisatges... ho pinto tot, tot el que em sembla. No tinc una línia fixa. A més, també faig tècnica mixta. És una diversitat.

–On troba la inspiració?
–És una cosa que es porta dins. Qualsevol moment veus una llum que projecta alguna cosa i sembla que amb la imaginació ho hagi pintat.

–No utilitza fotografies ni pintura al natural?
–Quan era molt jove me n’anava al camp amb el trípode, amb la tela i pintava al natural. Ho vaig fer durant molt temps. I avui, qualsevol cosa que vegi, la transformo.

–Ho personalitza?
–Sí, exactament. Faig composicions. Per exemple, si veig un paisatge, li poso un arbre diferent del que tenia.

–Què es pot veure en l’exposició ‘Estampes’ que té a l’Illa Carlemany?
–Hi ha una varietat, la veritat és que és una mica una mostra de tot el que faig. Per exemple, aquí veig molta gent amb gossos i em va inspirar per fer dos quadres on suren els animals i els vaig portar cap aquí. Es poden veure paisatges de mar, figures, algun paisatge nevat...


–Vostè és sevillà d’origen, però fa molts anys que viu a Andorra.
–Sí, vaig arribar l’any 1960 que encara era solter. Vaig tornar, em vaig casar i vaig tornar. Estic aquí des del 1963. He fet exposicions al Prat del Roure, a Encamp i ara és la segona vegada que exposo aquí.

–Viure a Andorra li ha condicionat les obres?
–Sí, molta inspiració m’ha vingut quan he vist les esglésies romàniques, també tinc quadres amb la Casa de la Vall i últimament també he fet una sardana davant l’església d’Escaldes... tot un repertori d’aquí.

–Diu que és molt inquiet. Pinta cada dia?
–Una estona sí. De fet, de pintar ho faig sempre, però potser faig un tema a l’oli i el següent ho faig amb una altra tècnica. Mentre pugui seguiré pintant. De fet, quan passa un mes i no he fet res, ja estic inquiet per tornar-hi. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT