PUBLICITAT

ROSER PORTA Filòloga i escriptora

«Les rutes apropen de manera lúdica la literatura al gran públic»

Per Victoria Gómez

Roser Porta.
Roser Porta.

Roser Porta és autora, juntament amb Tony Lara, del llibre Andorra Literària. Rutes de novel·la. El pròxim dissabte 5 d’octubre convida els lectors a fer un dels seus itineraris sobre el terreny que anirà des de l’església de Llorts fins a Cal Senzill, a Sant Julià. 
 
–Què és Herois perseguits per la Gestapo?
–És un recorregut pel país que té l’objectiu de posar sobre el terreny una de les rutes que s’expliquen en el llibre Andorra literària. Rutes de novel·la. Dissabte passat ja vam fer la d’El Romànic arrencat al segle XX i el dia 5 convidem a tothom a conèixer el paper d’Andorra durant la Segona Guerra Mundial. Herois perseguits per la Gestapo és la meva ruta preferida d’aquest llibre.

–En què es basa?
–La ruta està basada en tres novel·les: Entre el torb i la Gestapo, de Francesc Viadiu, La pau dins la guerra, de Norbert Orobitg i, més breument, La neu adversa, d’Antoni Morell. Durant el recorregut, jo seré la guia i m’encarregaré de la part literària, però també hi seran presents Claude Benet, expert en xarxes d’evasió, i Rosa Viadiu, filla de Francesc Viadiu, que va viure tota la seva infància amb el pare a l’exili. La ruta és gratuïta i es necessita cotxe.

–Quin serà el recorregut?
–Per no fer-ho molt complicat, no anirem al Serrat, que era un dels principals punts d’entrada, sinó que partirem del camí ral de Llorts, des del mateix punt on els refugiats, passadors i guies eren recollits per cotxes per continuar la seva fugida. En aquella època, travessaven les muntanyes en un trajecte duríssim i sovint amb condicions climatològiques adverses, i allà els venien a buscar per dur-los cap a la Massana. Després anirem a Sant Julià per acabar a Cal Senzill, on vivia Francesc Viadiu, i la seva filla Rosa. 

–Allà va escriure la seva novel·la, oi?
–Sí, el 1950. Viadiu era un polític català exiliat durant la guerra civil i va escriure la novel·la per deixar la seva experiència liderant una xarxa d’evasió. Col·laborava amb la resistència perquè tenia l’esperança que, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, els aliats alliberarien Espanya de Franco. 

–Devia quedar decebut.
–Profundament decebut. Els aliats van considerar Franco un mal menor i per això ell va decidir escriure la novel·la.

–Com acabarà la jornada?
–Amb el concert de l’ONCA Fronteres del terror i de la guerra, amb Vera Martínez, Gerard Claret i la contextualització d’Albert Villaró.

–Per què va considerar important escriure l’obra Andorra Literària?
–Perquè crec que les rutes literàries són una bona eina per difondre el patrimoni literari i el turisme cultural. A Andorra hi havia molt poques i com jo sempre m’he dedicat a la literatura, em vaig fixar en la novel·la històrica andorrana i vaig pensar que una bona manera de difondre el patrimoni és posant-lo en moviment. Les rutes literàries cada vegada són més populars perquè apropen de manera lúdica la literatura al gran públic.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT