Rai Marchán va ser un dels nous fitxatges de la temporada després de l’ascens de l’FC Andorra  als despatxos a la Segona Divisió B. El jugador és una peça clau pel joc que Gabri proposa.

–Com és estar a l’FC Andorra?
–És un projecte il·lusionant. Des que arribes t’adones que és un projecte amb una estructura una mica per fer, amb molt potencial en l’àmbit humà, econòmic i de país, sobretot per tot el que representa tenir un país al darrere i representar-lo. Al final, la diferència és que sents la gent molt propera i amb molta il·lusió.

–Per què venir a Andorra?
–Tot va relacionat amb el projecte. No és qualsevol equip de Segona B, és un club que té un objectiu a llarg termini. Pots representar a un país, no només un equip. L’objectiu és ambiciós i volem créixer amb el club.

–Què ha d’aportar vostè?
–Sóc un jugador més o menys jove i conec molt bé aquesta divisió, he jugat dos play-off i puc aportar una mica d’experiència dins de la categoria. Per la forma d’entendre el futbol que s’instaura des del club i des del cos tècnic, encaixa molt en el meu perfil de jugador. No sóc un mig centre defensiu qualsevol, no sóc un jugador físic, sóc un futbolista molt més posicional i molt més de bon tracte amb la pilota, per tant, em potencia venir aquí.

–Està adaptat al joc que us demana Gabri, que és l’essència de l’Andorra?
–Sí, ser protagonistes amb la pilota. Això encaixa molt amb mi. Tinc molts hàbits i encara m’haig d’acostumar i adaptar-me perquè tinc certs automatismes en el joc que he de canviar. Sincerament, cada vegada em sento més còmode, espero seguir adaptant-me i aportar a l’equip des d’on em toqui.

–Si s’ha de millorar alguna cosa, què creu que és?
–Estem en un moment dolç perquè a la Segona B és clau tenir la porteria a zero. Ara en portem unes quantes, encara que contra el Vila-real va ser un partit molt igualat on ells també van tenir oportunitats clares. Tenir la porteria a zero és l’objectiu que hem de tenir perquè tenim jugadors que ens marquen la diferència, com Casadesús, Musa, Palanca o Forgas. Si aconseguim ser estables al darrere i defensar amb la pilota, serà clau per estar a dalt.

–Hi ha molta competència dins de la plantilla.
–Al final, la competència és bona per a tots. Al principi, no es nota tant però durant el transcurs de la temporada hi ha lesions i moments d’estat de cada jugador i, per això, és clau si volem ser ambiciosos. Volem acabar a dalt de la taula.

–Ningú ho vol dir en veu alta, però l’objectiu és ascendir a la Segona Divisió?
–És massa aviat per parlar d’ascens. Quan vaig firmar per l’equip, després de la derrota al camp de l’Espanyol B, estava tot com negatiu, pensàvem que l’objectiu seria salvar-se i que ens costaria tot molt, patint. Ara, en canvi, hem agafat una bona dinàmica, estem molt contents. No hem de perdre el cap i posar-nos objectius tan difícils d’assolir, però s’ha de ser molt ambiciós. Quan penses en gran, realment ho pots aconseguir. Haurem d’estar forts mentalment perquè arribaran moments que potser sortirem dels play-off. Ni ara som tan bons ni en aquells moments serem un equip dolent.

–També a la Copa del Rei?
–Sí, és un objectiu molt bonic. El tenim a tocar realment i ens faria molta il·lusió a nosaltres i a l’afició. No hem de pensar en el que pot venir sinó en la primera ronda contra el rival que ens toqui.