El cardiòleg Ricard Ballester impartirà la conferència Malalties cardiovasculars: com les podem prevenir, que forma part del programa La salut al dia de la Fundació Crèdit Andorrà. L’acte tindrà lloc avui a les 19 hores a l’edifici Crèdit Centre
 
–Quins són els factors de risc en les malalties cardiovasculars?
–Es divideixen entre no modificables (com tenir antecedents familiars de malaltia coronària, l’edat o el sexe, perquè ser dona protegeix, per exemple) i modificables, que són els que ens permeten intervenir (el tabac o la diabetis). Aquests serien els més importants, juntament amb l’obesitat.

–Fer esport és clau?
–És molt important. L’ésser humà estava dissenyat per fer activitat física, però els darrers 70 o 80 anys, hi ha hagut un canvi dràstic. Tenim més menjar i no ens cal despesa calòrica per aconseguir-lo. Per tant, si ens tornem a bellugar, aconseguim molta prevenció de l’obesitat, la diabetis i la resistència a la insulina. I quan ja tens la malaltia, fer activitat física és una de les eines més importants de millora de la supervivència. A més, a nivell psicològic et trobes millor i està més feliç.

–L’altre complement seria la dieta?
–Exacte. És recomanable menjar bàsicament verdures, fruites i hortalisses i evitar, sobretot, aliments processats que contenen molt sucre, conservants i colorants. 

–Tots sabem d’aquests riscos, però tot i així ens costa abandonar els processats i menjars preparats.
–És evident que les companyies pressionen i ens ho posen fàcil: tu demanes i ells t’ho porten a casa. I és clar, quan arribes al vespre després de 12 hores de feina, no tens massa ganes de cuinar. Però cada vegada la gent n’és més conscient. Una altra cosa important és el nivell cultural i socioeconòmic, per tant, amb l’educació podem ajudar a conscienciar.

–La contaminació pot influir també?
–Sí, hi ha moltes publicacions que en parlen, s’han fet treballs en ciutats molt contaminades de la Xina que quan hi ha episodis de molta contaminació hi ha una incidència brutal d’infarts o accidents vasculars i cerebrals. És una eina molt potent, però els governs tenen molta por de parlar-ne perquè és responsabilitat exclusiva d’ells.

–Un pacient que ha patit un infart, com pot gestionar la por a tornar-s’hi a trobar?
–La por del malalt que ha tingut un infart està totalment justificada i cal molt treball de rehabilitació. Cal que s’autoconvenci per després convèncer a la família que està bé i que fins i tot fa més coses o millor que abans. Hi ha alguns pacients que fan un canvi de xip i valoren l’important de la vida i són més feliços.

–L’entorn sobreprotegeix massa?
–Aquí també és important la rehabilitació, que et permet tornar a una activitat plena. Cal explicar-ho a les famílies perquè entenguin que el millor per al pacient és tornar a la normalitat. De totes maneres, està comprovat que és molt important tenir suport.