PUBLICITAT

Luís Monje Biòleg i fotògraf científic

«Els fotògrafs científics fem visible el que sembla invisible»

Luis Monje en el seu laboratori
Luis Monje en el seu laboratori

Parlar de fotografia científica és parlar de Luís Monje. Amb més de 380.000 imatges professionals sobre natura i ciència, desenes de premis i reconeixements internacionals, és tot un referent en aquest àmbit. La sala temporal del Museu del Tabac acull, des d’avui i fins a finals de gener de l’any vinent, una exposició amb les 90 fotografies més impactants de l’autor. 
 
–Quan pensem en fotografia científica, alguns només som capaços de pensar en imatges de cèl·lules o paràsits... 
–Doncs obre una mica més els ulls perquè la fotografia científica abasta avui més d’una trentena d’especialitats. La microscopia, de la que parles, no només és una de les especialitats sinó que té mitja dotzena de branques. 

–M’hauré de posar al dia doncs.
–La fotografia forense o de natura també es considera científica i totes les especialitats tenen com a objectiu obtenir informació valuosa per a la ciència, la indústria i l’educació. Una bala travessant un globus ple d’aigua, l’ull d’una formiga, el cap d’un paràsit, una flor il·luminada amb llum ultraviolada o la imatge infraroja són fotografies científiques. 

–Vostè fa possible que puguem veure una realitat inabastable per a l’ull humà?
–Possiblement els fotògrafs científics fem visible el que resulta invisible per a la resta; diguem que som els que veiem la realitat d’una forma més precisa. Una altra cosa és que l’espectador ‘normal’ no reconegui els objectes representats per no haver-los vist mai, bé sigui per la seva raresa o per la seva invisibilitat intrínseca, ja que una de les nostres tasques és apropar a l’espectador aquesta manera de veure el món. 

–Imagino que no és el mateix fer-li una fotografia a un insecte que a un mamífer.
–Sembla obvi, però per fotografiar un insecte, el més important és apropar-s’hi molt (riu). Però no és només això; depenent del seu tamany, el seu hàbitat o fins i tot el color, s’utilitzarà una tècnica o una altra. 

–Me’n podria explicar alguna?
–Te n’explico dues. Una de les més comuns és la fotomacrografia d’apilament, que consisteix en fer fotos de gran augment sense microscopi a objectes molt petits. Amb aquesta tècnica podríem veure el cap d’una abella amb molta precisió, per exemple. 

–I l’altra tècnica?
–Les fluorescències. L’objectiu és eliminar la llum que normalment il·lumina un objecte i captar-lo amb una nova llum d’emissió. Serveix per a detectar animals com els escorpins o registrar taques d’orina, semen o empremtes.

–Algunes de les seves fotografies semblen quadres.
–Una fotografia científica no necessàriament ha de ser artística, però un bon fotògraf científic sap trobar la manera de que la seva feina sigui única i digna d’emmarcar. 

–Podrem veure una petita mostra de la seva feina al Museu del Tabac i segurament que hi haurà joves que després anar-hi sentiran el cuquet de la professió. On podrien estudiar fotografia científica?
–Quan jo vaig començar fa 40 anys tot estava molt verd, però afortunadament avui existeix el Posgrau Internacional en Imatge Científica de la Universitat d’Alcalà. Jo en formo part i ens arriben estudiants de tot el món amb la voluntat de trobar noves oportunitats laborals en hospitals, museus o centres de recerca. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT