PUBLICITAT

Ludmilla Lacueva Escriptora

«Ens hauríem d’aturar, perquè un poble sense arrels, no té ànima»

Per Albert Belis

Ludmilla Lacueva.
Ludmilla Lacueva.

Es defineix com a escriptora de cap de set-mana, els dies laborables té altra feina. Quan arriba el dissabte és la seva hora de «gran evasió» i de «relax», assegura, ja que escriure forma part del seu oci, no ho veu com una obligació.
 
–Com va la presentació del llibre?
–Molt contenta, perquè hi ha molta gent que em demana si ja ha arribat a Andorra, són seguidors que han llegit des del primer llibre i tenen ganes de conèixer més aventures dels personatges.

–Quin és el punt fort?
–Aquest costat andorrà, molt reconeixible de llocs i d’aquest caràcter pirinenc. El Climent és un dels personatges clau perquè encarna l’andorrà de seny, paraula i valors.

–Com el definiria?
–Una persona que respecta els usos i costums, que té el valor de la paraula. Les famílies s’ajudaven entre elles, hi ha el veinatge que s’ha perdut. El Climent és el contrapunt del Cerni, que és la persona jove més moderna i que està acostumada a viure en un món global. El Climent està aquí per recordar-nos el lligam que tenim amb la terra.

–Què és millor, l’un o l’altre?
–Tota evolució és bona en un cert sentit, però hem anat perdent el nostre paisatge, cases pairals, tradicions que queden amagades en altres que són foranes, i per això crec que ens hauríem d’aturar, perquè un poble sense arrels és un poble sense ànima.

–I com es para?
–Fent un esforç per intentar recuperar maneres de fer, ja se’n fan de coses, però necessitem tornar a fer aquesta recerca i intentar salvaguardar el patrimoni cultural

–Quines maneres de fer recuperaria?
–Sobretot les antigues cases pairals, els antics oficis i intentar buscar elements perquè quan la gent ens visiti, puguin reconèixer una identitat andorrana.

–Això atreuria més turistes, no?
–I tant. A banda de veure esglésies romàniques, que està molt bé, si recuperes aspectes del passat fas que siguem més atractius, i així poden venir a veure coses diferents.

–Pretén reflectir la realitat?
–Sí, tot i que és una història de ficció, però hi bolco els meus neguits, l’enyorança de temps passats. És el meu petit gra de sorra per alertar que tot això se’n va en orris.

–Hi ha un punt de denúncia potser?
–Més que denúncia, vull fer rumiar la gent. Ara que es parla tant de ser sostenibles, crec que mai és tard per donar la volta a la truita i preservar encara més el nostre entorn.

–Parles del sector immobiliari, representa la pitjor cara de l’Andorra actual?
–Si mires la vall central només hi veus grues i més grues. Això ens sacseja a tots, així que potser que hi posem una mica de fre. No tinc res contra les immobiliàries, però la construcció desaforada fa que perdem encant.
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT