Tot i que tots passem per ella, l’adolescència continua tenint mala fama i no desperta massa empatia. Per posar una mica de llum sobre aquesta qüestió, Alba Castellví, educadora i mediadora familiar, ha escrit Educar adolescents, d’alguna manera, la continuació d’Educar sense cridar, el seu best-seller que ja va per l’onzena edició. Ahir el va presentar a la biblioteca d’Escaldes-Engordany, i el proper dijous donarà una xerrada sobre com educar amb alegria i serenitat als infants de 4 a 12 anys a l’AnyósPark. A més, aquesta mateixa setmana compartirà els seus coneixements sobre el conflicte a l’escola amb els alumnes del Màster d’Educació de la Universitat d’Andorra.

–Per què costa tant resoldre els problemes amb els fills adolescents?

–Perquè molts pares volen continuar tractant els seus fills com quan eren petits i a més els preocupen temes com l’ús de les tecnologies que fan els seus fills, el risc de consum de drogues, les influències que reben, les qüestions relacionades amb la sexualitat, i la desmotivació pels estudis, mentre que els adolescents el que volen es ser tractats com a adults capaços de prendre decisions pel seu compte. I es genera tensió. Si aconseguim que la seva manera de comunicar-se millori facilitant-los eines comunicatives, la relació amb ells pot ser més fluida i els conflictes es reduiran. És molt important com diem les coses perquè els adolescents no suporten gaire rebre ordres directes, per tant hem de trobar fórmules perquè no sentin que se’ls hi està ordenant com quan eren petits.

–Els pares van tan perduts ara com els d’abans?

–Crec que ara van més perduts. Hi ha un diàleg més de tu a tu, més horitzontal, però ho tenen més difícil perquè el recurs de l’autoritat que tenien els pares d’abans ara no hi és. I també hi ha el tema de la tecnologia. Els nostres pares ens educaven per un context que coneixien i nosaltres eduquem als nostres fills en un context que no hem viscut.

–Per què creu que continua tenint tan mala fama l’adolescència?

–Perquè els joves necessiten desprendre’s i els adults volen continuar vinculats als seus fills. El procés de separació és difícil i dolorós pels pares pels riscos que poden viure. Aquesta tensió és el que fa que hi hagi molts conflictes i que l’adolescència sigui una etapa complicada per la família.

–Però tots la passem, per què no són una mica més empàtics els pares?

–Perquè quan veiem coses dels fills que no ens agraden el que pensem és que això és el reflex del que no hem fet bé. Emocionalment ens impacta de tal manera que perdem la capacitat d’empatia.

–Creu que caldria anar a una escola de pares?

–Jo penso que sí, però és normal que ho necessitem. No pel fet de tenir un fill, automàticament sabem com educar-lo per inspiració divina. Educar és un art o una tècnica que es pot aprendre. A vegades amb la intuïció no hi ha prou