La Tatiana Flores és jugadora d’escacs i també periodista dedicada a aquest esport. Després de viure a la Massana fins als 14 anys, es va mudar a Alemanya, d’on és la seva mare. Recentment, ha guanyat el quart Campionat del Món per Persones amb Discapacitats.
 
–Quan va començar a jugar als escacs?
–Tenia prop de cinc anys quan vaig iniciar-me a l’escola i em van agradar molt, però a l’ESO em van començar a avorrir i vaig deixar-los. No va ser fins al 2019 que els vaig reprendre, després d’haver estat molt malalta i com una via per distreure el cap. Els hi vaig donar una segona oportunitat i des d’aleshores no he parat. Els escacs formen part de la meva vida diària i entreno per poder aconseguir el títol de Gran Mestra, que malauradament, no gaires dones tenen l’oportunitat d’arribar-hi.

–Quan va veure que podia competir?
–No va ser abans d’aquest estiu. Vaig notar una gran millora en el meu nivell i tenia ganes d’enfrontar-me cada vegada a jugadors més forts, ja que m’he adonat que així és com més se n’aprèn. A l’octubre vaig saber sobre el campionat del món i al principi vaig estar molt insegura, però em moria de ganes de participar i m’ho vaig plantejar deixant de banda el resultat, amb la sorpresa que el vaig guanyar. 

–I com es prepara pels tornejos?
–És important tenir una o dues obertures i aprendre a gestionar la pressió del temps i dels punts. També és vital tenir una bona alimentació i descansar bé. A més, tinc el suport emocional de la meva família i el meu pare, que és a la vegada el meu entrenador.

–Quins somnis li agradaria complir?
–La meva il·lusió és defensar el títol en el pròxim campionat. A més, algun dia m’agradaria aconseguir el títol del rànquing obert. També vull treballar per la difusió dels escacs per a persones amb discapacitats i dels escacs femenins, i n’estic convençuda d’aquesta feina per què és evident que la necessiten i la mereixen. Finalment, vull mostrar a la societat que la pràctica dels escacs és per a tothom i universal, ja que a parer meu, els escacs són la definició exacta de la igualtat entre persones.

–Creu que la gent coneix bé els escacs?
–Crec que no. Penso que moltes persones coneixen els escacs com coneixen el parxís o el backgammon, i que hi ha molts prejudicis sobre els escacs que són incorrectes. A tall d’exemple, fa molt temps que els escacs no són un joc per a homes vells o gent introvertida, sinó que els escacs són molt divertits i un esport mental genial. I per sort, Gambit de Dama ha fet els escacs més populars.

–On sent que hi ha més curiositat pels escacs, a Andorra o a Alemanya?
–A Alemanya, la gent que juga als escacs ho viu molt intensament, però no són moltes les persones que juguen. Des del meu punt de vista, a Andorra els escacs són més populars, amb oportunitats com els escacs escolars o l’Open d’Andorra. Que un país amb tan pocs federats tingui un torneig internacional de prestigi no és coincidència, és fruit del treball dur i de tradició escaquista.