• Unes 100 persones formen una xarxa d'intercanvi per millorar les plantes
• L'objectiu és preservar les espècies autòctones de cada una de les zones

Nens de l'escola d'Alins planten espècies autòctones comprades. Foto: ACN / MARTA LLUVICH

Pau Pàmies és un veí d'Aulàs (Pallars Jussà), que porta dos anys dedicant-se a recuperar plantes autòctones de tot el Pirineu. Actualment, el seu banc de llavors està format per 350 espècies, unes 250 diferents i unes 150 locals en perill d'extinció. Pel que fa a arbres en té uns 200 d'identificats. Per conservar i millorar totes aquestes espècies el Pau lluita per potenciar l'intercanvi de llavors de la mateixa manera que ho van fer els avantpassats. Pàmies explica que al Pirineu unes 100 persones formen una xarxa d'intercanvi de llavors per tal de conservar i millorar les plantes. Per perpetuar les espècies recuperades fa planter i el ven als mercats.

Entre el centenar de les plantes que Pàmies ha recuperat i que més agraeix la gent s'hi troben diferents tomàquets que ja havien desaparegut com són les varietats: morada, bombilla o poma. El porro i els pebrots del Pirineu són dues espècies recuperades amb un sabor molt especial. Però tot i haver recuperat unes 150 espècies locals en perill d'extinció al seu banc de llavors li falta introduir varietats com la coliflor, el bròquil, espàrrecs, api, cereals o patates.

Pàmies explica que les llavors no tenen un interès comercial i que per aquest motiu s'estan perdent. El seu objectiu és preservar les espècies autòctones de cada zona. Explica que en l'àmbit mundial s'ha perdut el 80% de les espècies agrícoles xifra igual o superior a les que s'han perdut al Pirineu, informa l'ACN.

Pàmies indica que aquest projecte de recuperació de llavors i arbres té com a objectiu dignificar la feina feta pels avantpassats tornant a crear una xarxa d'intercanvi de llavors i tornar a posar en valor aquestes espècies. Actualment al Pirineu hi ha un centenar de persones que de manera voluntària dediquen part del seu temps a millorar i conservar aquestes espècies.

ESTUDI
Localitzar aquests arbres i llavors és una feina important però el que caldrà fer ara es estudiar com responen a les diferents zones on s'han tornat a plantar, apunta Pàmies. Durant sis mesos a l'any es dedica a localitzar i estudiar el comportament de cada llavor a cada poble per trobar les que millor s'hi adapten i d'aquesta manera tornar-les a introduir als horts i terres de cultiu amb garanties d'èxit.

Per autofinançar-se, aprofita els mesos de primavera i estiu per vendre planter de les llavors que té i així donar l'opció a la gent de tornar a introduir aquestes espècies en horts d'autoconsum. El planter que Pàmies ven té el valor afegit que és ecològic. Escoles com ara la d'Alins, Esterri d'Àneu, Ribera de Cardòs, Tírvia o Sort estan fent horts ecològics amb planter de Pàmies dins del projecte comarcal Del Tros al Plat. [email protected]