Escaldes - Engordany
L’Acord d’associació a les escoles del país: propaganda clandestina?
Govern afirma que les xerrades «es fan sota demanda»
L’Acord d’associació amb la Unió Europea continua al centre del debat de l’actualitat, no només per la filtració del resum del text el passat divendres, ni per la presentació a la societat que va tenir lloc ahir. En aquest cas, és per la insatisfacció de la Carla (nom fictici per mantenir l’anonimat), una mare d’un alumne del Lycée que va afirmar que «en cap moment he autoritzat que el meu fill/a (tampoc ha volgut especificar el gènere) rebés una xerrada sobre l’Acord d’associació». Una jornada que la mare va definir com «xerrades propagandístiques», ja que «va arribar a casa i ens va sorprendre molt perquè ens va comentar que ja havia pres la decisió de votar a favor de l’acord», va declarar la Carla a EL PERIÒDIC. Tanmateix, els pares van preguntar-li d’on havia tret la informació, perquè segons va explicar ella «és un tema que ni nosaltres els adults tenim clar, ja que ens fan falta molts aclariments a dubtes que ens sorgeixen», però, que a més, «els nens i nenes no tenen ni el criteri ni els coneixements sobre un tema tan important. No és just que es faci aquest tipus d’adoctrinament», va argumentar la mare.
La mare d’un alumne afirma que l’Executiu fa «propaganda» als centres educatius a favor de l’acord
En la mateixa línia, va exposar que«li vaig preguntar al meu fill d’on havia tret la informació», fet al qual l’estudiant va respondre que «havien vingut des de Govern i els havien informat de tots els aspectes positius. Així que li vaig preguntar si li havien explicat els aspectes negatius i la resposta va ser que no. Els havien venut l’acord com a una cosa molt positiva». D’altra part, la mare es va posar en contacte amb el centre educatiu per preguntar sobre el tema, ja que «no sabem exactament quan va ser aquestes xerrades, però aquest cap de setmana el nostre fill ens ha comentat que ja té la decisió presa de votar al sí», va completar la Carla. «Jo he trucat al Lycée i m’han dit que ells també estaven sorpresos perquè es pensaven que eren xerrades sobre cultura general i sobre Europa, i no pas la jornada de propaganda política que els han fet». Paral·lelament, la institució educativa «ens ha demanat disculpes». Però, amb tot plegat, la Carla va demostrar el seu malestar, per aquest motiu «vull presentar una querella en conjunt amb algun grup de pares, perquè no volem cap xerrada de cap partit polític. Per això necessitem que els pares i mares preguntin als seus fills si han rebut aquest tipus d’informació als centres educatius».
«Els joves no tenen el criteri ni el coneixement, fins i tot alguns adults, sobre un tema tan important com aquest». Carla (Mare de l'alumne)
Així i tot, aquesta mare no va ser l’única que va exposar aquesta situació, ja que la formació política Concòrdia va titllar al Govern de campanya clandestina amb l’acord, declaració que el ministre d’Educació, Ladislau Baró, va definir en declaracions posteriors a l’acte de presentació del llibre de Pol Bartolomé —que és un assaig acadèmic centrat precisament en l’Acord d’associació— com a «una paraula mal emprada, ja que precisament el que s’està fent és una campanya de comunicació». També, Baró va assegurar que el partit de Demòcrates per Andorra manté un «posicionament favorable, perquè són els que han portat la negociació de l’acord». Aleshores, «les altres forces parlamentàries no tenen res a fer», va afegir el titular de la cartera d’Educació. Respecte a la programació de les jornades, les quals estan tenint lloc des del 2022 en diferents escoles de sistema educatiu francès, andorrà i espanyol, el ministre va manifestar que la clandestinitat fa referència a quelcom «que es fa sota amagat, i això és una cosa que s’ha fet públicament i que s’ha fet per raons formatives i informatives. El judici que ha emès Concòrdia ha estat molt esbiaixat i molt poc adequat al que és la realitat».
«La paraula clandestina està mal emprada, perquè l’únic que s’està fent és una campanya de comunicació». Ladislau Baró (Ministre d'Educació)
Des de Govern van descriure les xerrades en qüestió com a «trobades que es fan des de la secretària d’Estat de Relacions amb Europa, i són xerrades adreçades a diferents col·lectius, sempre sota demanda. Aquestes no són pas una iniciativa de l’Executiu».
«Aquests joves podran votar quan es faci la consulta i no són ni influenciables ni vulnerables». Fanny Alonso (Professora de Batxillerat)
Respecte als diferents centres educatius del país que han acollit aquestes xerrades, Fanny Alonso, una professora de segon de batxillerat, va esmentar que ella mateixa les va demanar per als seus alumnes l’any passat i aquest, ja que aquests «podran votar quan es faci la consulta. No són influenciables ni vulnerables, són prou intel·ligents com per decidir quin futur volen, i per això necessitem informació». D’altra banda, una cap d’estudis d’un altre sistema educatiu va mencionar que enguany no compten amb les xerrades en la seva programació, i que tot i que «ens interessava fer-les, Govern no s’ha posat en contacte en cap moment». .