Andorra Endavant, de la mà del bufet Gide, ha presentat avui al vespre l’estudi d’impacte sobre la UE, el qual ha estat pagat totalment pel grup parlamentari. La voluntat amb aquest estudi és informar a la societat andorrana i respondre les qüestions que preocupen als ciutadans. L’acte, amb el Centre de Congressos de la capital ple de gom a gom (400 assistents, aproximadament), ha estat encapçalat per la líder d’Andorra Endavant, Carine Montaner, ha comptat amb la presència de Benoit Le Bret, associat resident de l’oficina Gide de Brussel·les des de l’any 2008, i qui anteriorment havia estat membre i cap de gabinet a la Comissió Europea, a més de formar part durant set anys del Ministeri de Finances, des del qual es va dur a terme l’estudi encarregat per Mònaco.

Le Bret ha detallat que, des del punt de vista jurídic, hi ha diversos canvis respecte a la situació actual. Tot i així, Andorra ja té relacions amb Espanya i França, té acords fundadors amb la UE com els duaners dels anys 90 i el Principat té l’euro com a moneda, entre altres avenços. Segons ha exposat, «no hi ha incompatibilitats evidents entre l’Acord d’associació i la Constitució», ja que no hi ha contradiccions majors. En certs punts es respecten les especificitats del país, però destaca que, a partir de l’aprovació de l’Acord, s’ha d’acceptar la prevalença del Tribunal Europeu, i que si la seva conclusió és que la norma andorrana és contrària a la norma europea i que la font d’aquesta és la Constitució, Andorra es veurà obligada a modificar la Carta Magna: «És un risc petit, però en termes de conseqüència és gran perquè les constitucions s’han de tocar en molt poques ocasions», ha explicat Le Bret.

Sobre la lliure circulació de persones, des de Gide han destacat els canvis respecte al sistema actual. Avui dia, Andorra pot decidir declinar una residència al país demanant els antecedents penals a la persona en qüestió. Amb l’Acord d’associació quedarà prohibit fer-ho, ja que la lliure circulació de persones impedeix imposar un certificat penal. El dret europeu és «una mica ingenu» i per poder declinar una residència, la persona «ha de constituir una amenaça real actual i prou important perquè es considera que tothom té dret a una segona oportunitat». Segons ha explicat Le Bret, aquest és el canvi «més important».

Un dels punts més conflictius és el de la fiscalitat. Segons l’estudi fet per Gide, si bé en l’Acord es diu que la fiscalitat queda fora, en altres punts es genera el dubte. Aquesta qüestió va ser el que va obrir també el torn de preguntes dels assistents a l’acte. Tal com ha explicat Le Bret, «el vostre impost és del 4,5% i aquest continuaria sent vigent, no canviaria res. La vostra fiscalitat indirecta no canvia, l’Acord no contempla l’entrada d’Andorra a l’IVA». Tot i així, l’estat membre on apareixen els productes andorrans sí que pot posar el seu IVA afegit. A més, preguntat sobre què votaria en el referèndum, Le Bret ha exposat que «jo soc un defensor del projecte europeu. No soc jo qui he de respondre sí o no, sinó que he de dir-vos què canvia i què no des d’un punt de vista jurídic. El camp jurídic és el que més canviarà». 

Però què passaria si sortís que no al referèndum? Le Bret ha afirmat que si surt ‘no’ al referèndum no passaria res, ja que Andorra continuarà lligada a Europa independentment del resultat que acabi donant-se en la votació per l’Acord.

Landry Riba, en desacord amb l’exposició de Gide / L’acte ha comptat amb la presència de diverses figures del teixit polític del país, entre elles el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, qui s'ha mostrat molt en desacord amb el plantejament dut a terme per Gide: «He observat que, tot i que alguns dels elements que s’han destacat són una descripció fidel del que diu l’Acord, he trobat a faltar d’altres que són útils per explicar algunes de les qüestions que s’han exposat», remarcant una sensació continua «d’una manca de precisió en l’exposat i avançar unes hipòtesis que no responen a un fonament tècnicament correcte». 

Riba ha posat diversos exemples per fer entendre aquest pensament, com l’esmentat per Le Bret sobre el règim de franquícies: «S’ha comentat que aquest podia comportar un reajustament de l’IVA per part dels països de destí, quan això ja es porta fent des de fa 34 anys, amb l’Acord duaner», emfatitzant que «em sembla una mica fora de lloc dir que la part de lliure circulació de mercaderies no suposarà cap avantatge per a les empreses, quan és tot el contrari».

Una altra de les exposicions que més ha posat en dubte Riba ha sigut la referida a l’impost de societats del 15% al qual també ha fet menció Gide: «És cert que Andorra es va alinear amb un canvi normatiu de tots els països membres de l’OCDE per instaurar un mínim d’impost de societats al 15%, però el que no s’ha dit és que aquest només afecta algunes societats concretes que, si no recordo malament, han de facturar uns quants milions d’euros a l’any i tenir unes plantilles de treballadors d’uns quants centenars de treballadors». Així doncs, el secretari d’Estat ha remarcat que a Andorra «ni tenim, ni difícilment tindrem, societats que tinguin aquest tipus d’estructures. Per tant, em sembla que és una aproximació ràpida, atzarosa i poc rigorosa».