El Govern ha presentat avui, amb representació del seu màxim mandatari i alguns dels ministres que conformen l’organisme, les mesures de la futura Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge. I tot i que s’ha fet esperar una mica més del compte, el nou decret contempla diversos camps d’actuació per tal d’avançar cap a un creixement sostenible a través d’unes polítiques més respectuoses amb l’entorn: «La nostra prioritat és corregir les disfuncions que pugui presentar el moment actual del creixement econòmic», ha esmentat el cap de l’Executiu, Xavier Espot, qui va posar en relleu la complicada tasca de fer compatibles dos objectius contradictoris: augmentar el parc immobiliari de lloguer a preu assequible i controlar el desenvolupament urbanístic i turístic del país. «No podem hipotecar sectors econòmics tradicionals com el turisme i la construcció, però hem de treballar-los d’una manera sostenible, ja que si no poden acabar morint d’èxit», ha apuntat, emfatitzant que el termini contemplat és de tres anys per posar 1.500 pisos nous de lloguer. 

Mesures en l’àmbit de l’habitatge

Dins de les diferents mesures promogudes, potser les referents a l’habitatge són les més esperades per a una gran part de la ciutadania del país. La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha destacat que el màxim a aconseguir per part de la seva cartera és aflorar pisos de lloguer assequible al mercat, així com frenar l’especulació. El punt més destacat en matèrìa d’habitatge és el referent a la cessió obligatòria i temporal dels pisos buits que es troben actualment al país (uns 1.700 sense comptador).

Posant en relleu que Encamp i Canillo són les parròquies que han treballat més intensament en aquesta tasca, Marsol ha explicat que els propietaris d’aquests immobles compten amb dues opcions: ser ells mateixos els que els facin sortir al mercat amb el preu que creguin convenient, sota un termini de tres mesos, o ficar els pisos en la Borsa d’Habitatge que està sent a hores d'ara treballada per Govern. «Si no s’opta per cap de les dues possibilitats, i en cas que tampoc es vulgui llogar, es farà una cessió temporal i obligatòria de l’ús a canvi d’un preu just i cert per al propietari», ha afirmat la ministra, recalcant que el titular mantindrà l’opció de recuperar l’immoble en tot moment, «sempre que el continuï destinant a lloguer o a venda». 

Així doncs, els 800 o 1.000 pisos d’aquesta modalitat que aflorarien al mercat es sumarien als del parc públic que es troba treballant actualment l’Executiu. Sota una xifra inicial de 300 pisos, aquesta es veuria incrementada en 150 més per la construcció, a càrrec de Govern, d’un segon edifici al terreny de la Borda Nova cedit pel Comú d’Andorra la Vella. A més, també es vol incentivar la modalitat de concertació publicoprivada  a través de la construcció de tres edificis nus: a la Borda de Sales de la capital, al terreny de Casa Rossell d’Ordino i a un terreny pendent cedit pel Comú de la Massana. 

Finalment, les altres dues mesures que es contemplen en aquest àmbit fan referència a un gravamen sobre la plusvàlua immobilària, la qual es veurà incrementada en les transaccions de béns immobles efectuades tant per residents com per no residents. «La plusvàlua variarà en funció dels anys que hagis tingut el bé abans de vendre’l», ha explicat Marsol. Un punt que va en línia amb l’exoneració de l’Impost de Transmissió Patrimonial (ITP) per a l’adquisició del primer habitatge per a residents de més de cinc anys, fins a un cost de 500.000 euros (ara era de 360.000).  

Mesures en l’àmbit de la inversió estrangera

Marsol també ha sigut l’encarregada de presentar les mesures relacionades amb l’àmbit de la inversió estrangera: «No volem renunciar al creixement demogràfic, però ho hem de fer de manera sostenible i fomentant el dret d’accés a l’habitatge», ha apuntat, destacant la necessitat de fer una revisió de la Llei que impera actualment. La primera d’aquestes revisions passarà per limitar les adquisicions per a les persones no residents o amb menys de dos anys de residència al país, podent adquirir només dos bens immobles com a màxim i amb l’abonament de l’impost vigent de 3% per al primer immoble i de 5% per al segon.

Pel que fa a la inversió estrangera directa, destaca el punt referent  a l’obtenció de la residència vinculada a aquesta. «Cada vegada que feies una inversió estrangera vinculada a la residència, se’t donava automàticament. Ara, es farà una planificació demogràfica de la quota total que es vol atorgar cada any i quan s’esgoti, no es concedirà cap més», ha destacat Marsol. A més, també es farà un seguiment de la inversió estrangera directa, així com l’estudi d’uns incentius per a la promoció de determinades activats d’interès pel seu alt valor afegit. «Hem de premiar-les», ha afirmat. 

Mesures en l’àmbit turístic

L’àmbit turístic serà un dels que també es veurà afectat per la nova Llei que l’Executiu vol posar en marxa. El ministre de Turisme i Comerç, Jordi Torres, ha afirmat que un dels punts que canviaran és la prohibició indefinida de noves llicències d’apartaments i d’habitatges d’ús turístic (HUT), a través d’un nou sistema de caducitat temporal de tres anys de les llicències atorgades fins ara, les quals només seran renovables si es compleixen els criteris de qualitat. A més, els edificis que tinguin menys del 30% se’ls revocarà la llicència al cap de tres anys, veient-se afectats uns 650 pisos (prop d’un 25%), la qual serà suspesa indefinidament si no s’ha fet cap registre al Registre d’ocupació d’allotjaments turístics en el període d’un any. 

Una altra de les mesures dins d’aquest àmbit és l’estudi per implementar una vinyeta per circular en vehicle privat o en autobusos de línia internacional adreçada als excursionistes, així com una revisió de la taxa turística. «Hem de reforçar els controls per garantir l’aplicació i el funcionament correcte d’aquestes taxes turístiques», ha apuntat Torres, qui també ha emfatitzat que la finalitat «és fomentar un turisme menys nombrós i amb més poder adquisitiu, el qual comporti menys pressió demogràfica». Així i tot, i en referència al punt de les vinyetes, el ministre ha declarat que «volem fer un treball concertat amb el sector, ja que és un sistema difícil d’implementar, i ens hem posat el termini d’un any perquè sigui àgil». 

Mesures en l’àmbit de la immigració

La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha posat el punt en les mesures referides a la immigració, destacant la revisió de les quotes d’immigració pels treballadors extracomunitaris. Tanmateix, també es vol apostar per una modificació de la Llei qualificada d’immigració. «Totes les mesures tenen com a finalitat disminuir la pressió demogràfica i l’impacte que té sobre el lloguer assequible, i, per tant, hem de regular totes les tipologies d’immigració», ha indicat Molné.