PUBLICITAT

Andorra la Vella

Carine Montaner ratifica de nou la seva innocència en el 'cas Costa'

La presidenta d'Andorra Endavant és jutjada per un delicte de revelació de secrets

Per Alex Montero, Laura Gómez Rodríguez

La presidenta del grup parlamentari d'Andorra Endavant, Carine Montaner, amb el seu lletrat Alfons Clavera i els consellers Noemí Amador i Marcos Monteagudo.
La presidenta del grup parlamentari d'Andorra Endavant, Carine Montaner, amb el seu lletrat Alfons Clavera i els consellers Noemí Amador i Marcos Monteagudo. | ANA/M.F.

Tret de sortida a la primera jornada del judici pel 'Cas Costa', a través del qual la presidenta d'Andorra Endavant, Carine Montaner, està sent jutjada per un delicte de revelació de secrets respecte al sou de l'expresident del grup parlamentari de Liberals, Ferran Costa. I és que malgrat la retirada de la denúncia penal per part d'aquest, el cas continua endavant i podria arribar a costar-li dos anys de presó a l'actual consellera general i altres dos anys d'inhabilitació política. 

"Una errada humana va desvetllar una injustícia i una falta de transparència per part d'un membre del Consell General, jo només vaig donar a conèixer el què estava passant". Aquesta ha sigut la màxima que ha mantingut Montaner durant les primeres hores del judici, ratificant de nou la seva innocència en l'afer. Cal recordar que els fets pels quals s'acusa la consellera es remunten a l’any 2020, moment en què aquesta va rebre uns informes del sou de Costa, i que l'han portat a seure avui en la bancada de la sala Magna de la seu de Justícia. "Va ser un error humà que aquests documents acabessin a les meves mans, però com qualsevol persona, els vaig mirar", ha afirmat Montaner, emfatitzant el fet d'adonar-se que el salari de costa "era gairebé 2.000 euros per sobre del sou base dels consellers"

La presidenta del grup parlamentari, qui ha estat acompanyada per diversos membres de la formació com els també consellers generals Noemí Amador i Marcos Monteagudo, ha continuat el seu discurs afirmant que "no vaig repartir els fulls de la cotització de la CASS de Ferran Costa a la premsa, sinó això hagués sortit en primer plana dels diaris andorrans”. Tanmateix, la consellera ha remarcat que els atacs per part de personatges polítics, així com la pressió d’un procés judicial, va començar quan la situació es va comentar dins l’entorn polític del Consell General: “Durant quatre mesos no va passar res perquè ho vam comentar amb el meu grup parlamentari, però en el moment en que ho vam dir dins l’esfera política, els atacs van començar", recalcant de nou que, per part seva, no es va fer "cap tipus de filtració cap a la premsa”.

Així i tot, i malgrat mantenir la seva certesa que no va fer cap mena de declaració a la premsa, Carine Montaner sí que ha apuntalat que va esmentar aquest afer en una entrevista a aquest mateix mitjà, tot i que emfatitzant que només "vaig celebrar la transparència i el canvi de rumb del grup parlamentari". Va ser el 17 de juny del 2020 quan es va fer públic l'acte amb l'aprovació de la publicació dels salaris, destacant Montaner que aquesta casuística es va donar després de l'aprovació per unanimitat al Consell General que els salaris dels consellers que conformen l'hemicicle fossin públics per a tota la ciutadania del país. Amb aquestes declaracions, la política ha refermat que la querella presentada per Costa va arribar temps després de l’aprovació de fer públics els salaris amb la Llei de transparència.

Qüestionada per si encara és posseïdora dels arxius relatius al salari de Costa, la consellera general ha afirmat que ja fa anys que aquests van ser eliminats. "És cert que vaig enviar els documents digitalitzats per correu, i fins que no em va interposar la querella no em vaig recordar d'esborrar-los", ha esmentat. A més, Montaner ha volgut apuntar també que, en un primer moment, no es va mirar els documents detenidament, sent llavors l'empresa andorrana STRATEGOS qui la va alertar de la informació que es mencionava en aquests.

"Un hostigament constant"

Tot seguit de Montaner, ha sigut Ferran Costa qui ha procedit a asseure's a la bancada per declarar davant dels presents en qualitat de testimoni. L'exconseller liberal ha definit les accions de la primera com un "hostigament constant", el qual ha anat més enllà de l'àmbit polític i s'ha girat cap a un de més personal: "Va traspassar tota línia vermella perquè va entrar a l'àmbit personal", ha declarat, tot indicant que la consellera d'Andorra Endavant sí que va fer declaracions públiques sobre la seva vida privada. 

Costa, qui s'ha mogut en una constant de llençar pilotes fora, ha justificat la decisió d'iniciar el procès penal perquè Montaner "té una fixació amb mi i el meu paper polític". I és que per a l'exconseller, la pregunta que ens hauríem de fer és si aquest complement per dedicació a temps complert l'hagués rebut un altre conseller, la líder d'Andorra Endavant hauria reaccionat de la mateixa manera: "Al final són diners públics que jo els cobrava perquè els havia de cobrar", tot indicant la impossibilitat que cap conseller no sapigués que percebia aquest suplement. "En cap moment el reglament exposa una incompatibilitat per desenvolupar altres feines", ha continuat.

Després d'un breu recés, el judici ha continuat el seu periple amb les intervencions de diversos testimonis, com algunes treballadores de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) que han corroborat la informació obtinguda en la investigació, deixant clar que no és possible obtenir un certificat de salari d’una altra persona que no sigui la demandant del document, tot i que s’estigui parlant d’un salari públic. Una afirmació que tomba les acusacions cap a la consellera general d’haver obtingut el certificat pels seus propis medis, tal com s’ha afirmat en un moment determinat del procés. 

El testimoni de les figures polítiques

La sessió ha continuat aquesta tarda amb el testimoni de diferents consellers generals, tan actius com antics membres, començant per l'actual síndic general, Carles Ensenyat, qui ha afirmat que es va assabentar del cas perquè es va comentar en el si del grup parlamentari. "Ens va sorprendre molt pel desconeixement del fet", ha indicat, posant de manifest que va ser ell qui després va impulsar que aquesta qüestió es tractés en la Junta de Presidents de llavors i s'aprovés fer públics a partir de llavors a la web del Consell General els salaris dels consellers. A més, també ha apuntat que a partir d'aquell mateix mes de juny es va acordar que el sou de Costa no es pogués complementar.

En línia amb aquesta qüestió, la Fiscalia ha centrat les declaracions dels diversos testimonis en l'article 142 del Reglament del parlament, el qual estableix que els sous dels consellers havien de ser públics i que, malgrat haver sigut aprovat el 2019, no s'estava aplicant. Així i tot, les reaccions al complement de Costa han sigut realment l'epicentre de tota la sessió. La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha esmentat que, tot i que pogués "semblar lleig" fer-ho, era potestat de cada grup parlamentari gestionar l'assignació que rebia del Consell General com cregués més oportú. Bonell, però, sí que ha volgut recalcar que la seva recomanació cap a Montaner fos que parlés amb la síndica general d'aquell moment, Roser Suñé, per exposar-li el cas. 

Per altra banda, l'expresident del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, sí que ha deixat ben clar que cap president de les diferents formacions polítiques havien percebut mai aquest complement, motiu pel qual els socialdemòcrates van rebre també amb sorpresa que en el cas de Costa sí que s'estigués donant. "Ens va incomodar moltíssim i em sorprèn que no es parli d'on estan els diners", ha incidit, tot recalcant que "hi ha un ús dels diners públics que convé ser analitzat"

Finalment, un dels testimonis que s'ha mostrat més crític ha sigut l'exministre i expresident del partit Liberal Jordi Gallardo, qui es va assabentar del cas per Judith Pallarés. "No tenia coneixement de la decisió que es va prendre ni com es va prendre", ha afirmat, posant de manifest, però, que ell havia sigut en el seu moment president del grup parlamentari amb dedicació exclusiva i no havia percebut cap complement. "La retribució ja era prou important", ha finalitzat.

Altres figures polítiques que han passat al llarg de la tarda per la seu de la Justícia han sigut els ministres Raül Ferré i Ladislau Baró, o alguns actuals consellers com Susanna Vela, Maria Martisella, Carles Naudi i David Montané. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT