Necessitem massa explicacions per entendre el que passa, cosa que vol dir que la foscor regna sobre la claredat. Un periodista és una mica historiador. Entre altres coses perquè el que avui explica demà ja és història. Per això ens convé saber seleccionar molt el que interessa del que no, allò que té un valor cap a la fullaraca de moltes informacions que són flor d'un dia. Pertanyem al nostre temps i no al dels nostres avantpassats i hem de ser molt rigorosos amb l'anàlisi d'allò que ens afecta directament.

Moltes vegades, a l'hora d'escriure aquesta columna, sorgeix la pregunta de ¿per que ho he d'explicar sempre tot? O potser una part del tot. De vegades no ho sé i moltes altres no m'importa gens ni mica. Possiblement en massa ocasions no tenim res que es pugui explicar per què tot es repeteix i ara ni tan sols es transforma. Però amb els problemes de la nostra època, hem de saber aconseguir una explicació.

Cada dia hem de plantejar una nova història, que pot ser l'origen d'un nou o renovat compromís. Tal com deia Marc Bloch, ser un periodista endinsat en el més profund del nostre temps. Una columna, penso, no ha de ser altra cosa que un motiu per encarar un futur, en l'àmbit personal i tan de bo si ho aconsegueixes, també amb el lector. Esdevenim ciutadans actius, compromesos amb l'època.

Recordo que el meu mestre Jaume Vicens Vives --mai oblidaré les seves classes magistrals-- explicava aquest fet d'una manera ben simple: "A la vida has de saber escollir entre ser fabricant d'olives sense pinyol o fabricant d'idees amb pi- nyol". Ell va tenir clara la segona opció. Jo tinc els meus dubtes, perquè en la nostra feina són massa els pi- nyols que diàriament ens hem d'empassar. Però no hi fa res. Ho exigeix el guió de la nostra professió, que ens obliga a despullar-nos cada dia. No es pornogràfic, però sí eròtic.

Periodista. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.