PUBLICITAT

El síndic obre el nou Consell 15 anys després d'iniciar el procés

  • L'obra s'ha executat de manera modèlica amb un estalvi d'un milió d'euros respecte la previsió inicial
IAGO ANDREU
ANDORRA LA VELLA

Periodic
L'hemicicle de la nova seu del Consell General amb els escons dels consellers a l'esquerra i els seients del Govern a la dreta. A la galeria, en primer terme, López i Dallerès al vestíbul de la nova seu del Consell General. A continuació, la plaça entre el nou edifici i la Casa de la Vall. Per últim, el síndic mostra als periodistes el seu nou despatx, que conserva el mobiliari de l'anterior. Foto: TONY LARA

El 1996, durant la primera legislatura del període constitucional, l'aleshores síndic general, Josep Dallerès, va presidir una comissió paritària integrada per tots els grups parlamentaris per preparar el que havia de ser la nova seu del Consell General. La Casa de la Vall i les dependències de la Sindicatura i els Grups Parlamentaris començaven a fer-se petites per al nou vell Estat de Dret, Democràtic i Social. 15 anys més tard, Dallerès, altre cop síndic d'una legislatura convulsa, ha rebut les claus de la nova casa gran de la democràcia. L'actual síndic ha supervisat el trasllat de les antigues dependències parlamentària a la moderna i àmplia nova seu del Consell. Ha estrenat el despatx del síndic, amb vistes a la Casa de la Vall; però no presidirà cap debat a l'hemicicle. Ahir, mentre cantava les excel·lències de l'edifici durant la jornada de portes obertes per a la premsa, va assegurar que això no li deixa un regust agredolç. La manca d'acords en aquesta cinquena legislatura que acaben d'enterrar, sí; però això ja són figues d'un altre paner.

El nou Consell General disposa de 16.000 metres quadrats, en què els 28 consellers generals, els 14 funcionaris de la casa i el personal dels grups parlamentaris s'hi trobaran amples, potser una mica massa. Però –així ho van argumentar Dallerès i el subsíndic, Esteve López– es tracta d'un edifici pensat no només per a la propera dècada, sinó per tenir una durada similar a la de la Casa de la Vall. L'edifici està pensat perquè hi puguin treballar el màxim de 42 consellers generals previst per la Constitució. A més, durant els propers mesos s'hi instal·laran alguns dels òrgans que depenen del Consell: l'Agència de Protecció de Dades i el Raonador del Ciutadà, que se situaran a la planta baixa, amb entrada independent per la plaça que toca amb el carrer Prat de la Creu. El Tribunal de Comptes passarà a ocupar les dependències de l'antiga Sindicatura. Tot plegat suposarà un estalvi en lloguers d'uns 90.000 euros anuals.

Aquest no ha estat l'únic estalvi. De fet, l'execució de les obres de la nova seu del Consell ha sofert una desviació pressupostària positiva i el cost final de l'obra se situarà al voltant dels 26 milions d'euros, un milió per sota dels 27 inicialment previstos. A més, la instal·lació de plaques fotovoltaiques permetrà un estalvi important en calefacció i electricitat. Per acabar de ser sostenibles i continguts en la despesa, la nova seu ha heretat bona part del mobiliari de l'anterior: els despatxos del síndic i del subsíndic tenen els mateixos mobles, així com la sala de premsa i algunes dependències administratives. ¿El mèrit? Dallerès i López van exercir ahir de síndics impecablement neutrals: el mèrit és de tots, de tots els grups parlamentaris que –de manera paritària– han integrat la comissió que supervisava la construcció de la nova seu.

Sense sentimentalismes / A la nova seu del Consell s'hi accedeix a través d'una gran plaça, una mica dessolada, que està al capdamunt de l'edifici que allotja les dependències dels grups parlamentaris i el pàrquing del nou parlament. L'edifici i la plaça són els responsables de tapar l'antiga vista de la Casa de la Vall. Però Dallerès va treure trascendència a la polèmica: Si el Consell no hagués comprat l'antic hotel Mirador i els terrenys sobre els quals s'alça la nova seu un privat podria haver construït i tapat igualment la seu tradicional del Consell. «Hem perdut la vista des de baix, però hem guanyat una nova vista des de la plaça», va afegir Esteve López.

Seguint les dimensions de la plaça, el vestíbul de l'edifici és també gran i desangelat. «Ara està buit», s'excusava Dallerès, «però està pensat per obrir el Consell a la ciutadania amb exposicions i actes diversos». Del vestíbul arrenquen les escales que pugen a les dues plantes de l'edifici on s'ubiquen els despatxos del síndic i el subsíndic, el secretari general, i les dependències administratives i del gabinet jurídic. El personal de la casa, segons Dallerès i López, treballava en unes condicions molt precàries a la Casa del Benefici, un edifici condemnat a anar a terra amb la reorganització dels entorns de la Casa de la Vall.

Hemicicle per a grans ocasions / La peça més important de l'edifici, l'hemicicle, està situat per sota l'entrada des de la plaça. Actualment hi ha 28 escons per als consellers generals i 13 cadires per al Govern –la Llei del Govern preveu un màxim de 12 ministres–. La sala, però, pot acollir fins als 42 consellers generals previstos com a màxim per la Constitució. Només caldria afegir les butaques i poca cosa més. A més, l'hemicicle –tribunes de premsa i de convidats incloses– està pensat per poder acollir reunions d'organismes internacionals en els quals el Consell General pren part, com el Consell d'Europa o la Francofonia. Fins ara, reunions d'aquest tipus no es podien celebrar a les dependències de la Casa de la Vall per raons d'espai i s'havia de recórrer a hotels o centres de congressos. La celebració d'esdeveniments d'aquestes característiques contibuirà, segons López, a la projecció del Principat al món.

Convocats a la casa de la vall / Dallerès ha estrenat el nou edifici, però després de les eleccions del 3 d'abril convocarà els consellers a la Casa de la Vall. No hi ha res decidit al respecte, però tot apunta a què l'antiga seu del parlament es reservarà per a les sessions tradicionals –la sessió constitutiva amb tricornis i gambettos o la sessió de Sant Tomàs– mentre que les sessions ordinàries es duran a terme al nou edifici. Per tant, és molt probable que la investidura del futur cap de Govern ja tingui lloc al nou hemicicle.

D'acte d'inauguració formal no n'hi haurà. La seu d'un parlament s'utilitza, no s'inaugura, va dir Dallerès. El síndic és del parer que una placa d'inauguració, sigui la que sigui, no estaria a l'altura d'una seu parlamentària que aspira a durar –com a mínim– 300 anys. I té raó.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT