PUBLICITAT

Sílvia Riva: «Tenim propostes que toquen de peus a terra per reactivar l'economia»

EVA ARASA
ANDORRA LA VELLA

Periodic
La candidata de DA d'Andorra la Vella, Sílvia Riva, a l'esglésdia de Sant Esteve Foto: TONY LARA

És llicenciada en Dret, té el postgrau en Dret andorrà i treballa en una notaria. A més, amb 32 anys acabats de complir, Sílvia Riva és una de les cares més joves de Demòcrates per Andorra.

–¿Quan va començar en política?

–Vaig començar en política el 2001, quan vaig tornar d'estudiar a Barcelona. Allà havia participat en els moviments universitaris i, un cop aquí a Andorra, em vaig trobar un grup de persones amb qui compartíem les mateixes inquietuds polítiques i amb qui vam crear la secció jove del PLA. Aquest és un espai que ens permetia fer un intercanvi d'opinions, com a sector crític que érem… Bàsicament perquè érem joves i reivindicatius, i la veritat és que se'ns escoltava molt.

–¿I el salt a les llistes?

–La secció jove del PLA va començar a ser, a partir del 2002-2003, la pedrera del partit i molts dels companys van començar a ocupar càrrecs de representació perquè van sortir escollits a les eleccions comunals. Jo també ho vaig fer, però, clar, sóc d'Andorra la Vella, la parròquia que m'ha vist néixer, i òbviament els resultats van ser negatius. Vam perdre per 52 vots. I això t'ho prens com una filosofia de vida. T'agrada la política i no busques res. Tens una feina estable, una família… Ho fas realment perquè t'agrada, no perquè busquis res a canvi.

–¿Què ha fet aquests anys?

–Ho he viscut molt bé. Quan ja vaig veure que això m'agradava, vaig estudiar ciències polítiques perquè volia tenir la teoria de la pràctica. Veia que aquí a Andorra hem d'intentar professionalitzar el sector. I això també em va permetre treballar en tasques d'assessoria del grup parlamentari, al Consell General, sobre les lleis, les esmenes i l'activitat parlamentària en general. I això vaig fer-ho des del 2006 fins al 2009.

–Ara torna amb DA.

–M'he dedicat dos anys a ser mare i he desconnectat bastant de la vida política, fins que neix DA i conec el projecte, que m'il·lusiona moltíssim… Hi ha cares conegudes que aprecio molt i hi ha altres cares que jo no coneixia, però amb qui hem tingut una sintonia política molt ràpida. Hem convergit cap a un punt en què ens hi trobem molt a gust.

–¿És una aposta arriscada, aquesta candidatura a la capial?

–Tothom sap que aquesta candidatura d'Andorra la Vella es va tancar molt a corre-cuita i va ser la més tardana, però la decisió d'encapçalar-la va ser fruit de la responsabilitat. Quan vam estar segurs que sí, que realment era una opció vàlida encapçalar el projecte amb un perfil jove, va ser quan nosaltres, sobretot jo, vam donar l'ok. I la persona que m'acompanya en aquest viatge és algú amb qui m'hi sento molt còmoda. També és llicenciada en Dret i és molt treballadora.

–¿Què ofereix la seva candidatura?

–Oferim una candidatura preparada. És una oferta decidida a voler renovar de veritat la parròquia. És arriscada, és intencionada i és, en definitiva, el que m'hagués volgut trobar si hagués estat un votant jove. Hagués pensat: «Ostres, vull veure com algú de la meva quinta pot representar aquestes expectatives com ho faria jo». Som un reflex de la societat, som fills de pares que van vanir a Andorra a treballar i que ens hem guanyat la vida treballant nosaltres. Som d'una Andorra la Vella de 6.600 electors i no d'aquesta Andorra tan petita que vam viure nosaltres quan vam néixer.

–¿Quines propostes fan?

–Són propostes concretes, rigoroses, fruit d'una gestió estudiada. Es tracta de pensar com t'administraries si estiguessis a casa teva. És a dir, tu reduiries costos si no pots arribar a final de mes, no esperaries que el teu cap et pagui més diners. Són polítiques responsables, de contenció, adaptades a un moment de crisi econòmica, però que en cap cas no manquen d'il·lusió de cara a buscar nous sectors de comerç, noves possibilitats per al país, projecció internacional… Tot això a llarg termini, però les propostes a curt termini són de tocar de peus a terra, de sanejar els comptes de l'Administració pública i de sostenir, en primer lloc, el comerç i el turisme.

–Van visitar els comerços de l'avinguda de Santa Coloma per parlar de polítiques de comerç.

–Totes les polítiques de comerç i turisme que volem desenvolupar des de l'àmbit governamental tenen en compte la proximitat, però això no vol dir que no tinguin una perspectiva nacional. No estem parlant de polítiques comunals, sinó d'una coordinació molt estreta amb els comuns. Hem de centrar els esforços perquè el país ofereixi la seva millor cara comercial i la millor cara del turisme, per poder projectar-la a l'exterior i poder captar aquests turistes que han de venir. Es tracta de projectar una marca Andorra una mica més àmplia. Resulta que tenim una concentració de botigues de motociclisme a l'avinguda de Santa Coloma i que molt poca gent ho coneix, que van a parar allà una mica per casualitat. Aquestes zones també s'han de potenciar.

–¿Cal una millor coordinació amb els comuns?

–Des del Govern estem obligats a anar de la mà amb els comuns. Són vuit administracions públiques en un país de 70.000 habitants i això no crec que s'hagi vist enlloc. És una maquinària burocràtica i administrativa tan gran que, ja que la tenim, l'hem d'utilitzar de la millor manera possible, i ara mateix manca coordinació entre el Govern i les administracions comunals.

–¿Per què?

–No és un tema de color polític, sinó de configuració legal. La llei de delimitació de competències dóna unes potestats als comuns, a les quals no han volgut renunciar. Com que això persisteix, per la mateixa configuració històrica del país, resulta que tenim vuit administracions sobiranes. Si pensem que la línia de separació entre Andorra la Vella i Escaldes-Engordany és el carrer de la Unió, imagineu-vos que no es posessin d'acord en el sentit de la circulació! Hi ha coses que es poden treballar conjuntament i amb una perspectiva global, encara que les competències siguin separades.

–S'ha destacat que DA és una candidatura plural.

–I s'ha de saber gestionar aquesta riquesa. És cert que, de vegades, s'ha de triar entre dues idees, però és que nosaltres volem aquest debat ideològic.


Per a més informació consulti l'edició en paper.

Comenta aquest article

PUBLICITAT