Activa Montaño, experta en polítiques d'igualtat dins del PSOE. Foto: DAVID CASTRO

ÀMBIT RESPONSABLE DE LA REGIÓ MEDITERRANI NORD-SUD

AL PSOE HA ESTAT SECRETÀRIA FEDERAL D'IGUALTAT

ARA ÉS DELEGADA DE PRESIDÈNCIA I CULTURA A L'AJUNTAMENT DE SEVILLA

--La ISW s'ha reunit per parlar de la igualtat de gènere des de la perspectiva socialista. ¿Quin és el principal repte en aquest àmbit?

--Hem vingut a Andorra, la qual cosa sempre és un plaer, per tal de recordar com la crisi econòmica pot tenir com a efectes derivats el qüestionament de la igualtat i l'aportació que fan les dones al desenvolupament econòmic, així com les qüestions en què, almenys a Espanya, estàvem avançant. I cal recordar que és una qüestió de justícia, la igualtat d'oportunitats per a homes i dones, un fet davant del qual a Espanya ja s'ha començat a treballar a fons, però alhora també és una qüestió d'eficiència econòmica. No podem perdre el talent, les capacitats i la productivitat que aporta la dona. Aquest és l'enfocament de la Llei d'igualtat a Espanya. I la conjuntura de crisi actual no pot fer-nos qüestionar aquests principis, sinó afirmar-los.

--Però a la pràctica, davant de les retallades generalitzades, aquest àmbit se'n veu perjudicat...

--Sens dubte, per posar en pràctica una part d'aquestes polítiques d'igualtat i benestar calen recursos que, ara per ara, l'Estat té en una quantitat inferior a la que hi havia fins fa pocs mesos. Però la nostra posició és que no ens poden fer creure que és l'Estat del benestar i el seu cost el que ens està arrossegant a aquesta crisi, sinó que els que ens han arrossegat han estat els que han protagonitzat el moviment de cobdícia especulativa. Davant aquest fenomen cíclic, els estats han sortit al rescat dels bancs, amb centenars de milers de milions d'euros. Ara, els organismes financers que han rebut aquestes ajudes per salvar-se després del seu moviment especulatiu són ara els que ens miren amb lupa als estats que els hem prestat els diners i fan dubtar de la nostra capacitat i solvència econòmica. Això és injust i des del PSOE lluitem perquè no retrocedim en els avenços.

--En el cas de la igualtat de gènere, l'àmbit laboral és molt important. A Andorra hi ha estudis que demostren com les dones arriben menys als llocs de poder i que cobren més. ¿Com es pot capgirar això?

--Cal apostar per mantenir la igualtat perquè la reproducció humana i la cura de les persones dependents, és a dir, cuidar dels nens fins que és independent, no és una obligació i una tasca que han de dur les dones únicament, tal com ha passat històricament, sinó que és una tasca de la societat en el seu conjunt, que ha d'assumir aquesta dependència transitòria dels nens o bé permanent, en el cas de les persones grans. És comprensible que la societat s'afronti amb certa estranyesa a aquest canvi de rols, però aquesta divisió social no és justa ni eficient econòmicament, ja que condemna una part a fer les tasques domèstiques i als homes a no tenir un paper important en un àmbit molt gratificant com és la cura dels nens.

--És a dir, que cal apostar per la dona per raons ètiques i també pel creixement econòmic...

--Sens dubte. Quan una empresa entrevista un candidat o una candidata per a un lloc de treball, l'empresari fa al seu cap els seus càlculs sobre el que suposarà la maternitat i les baixes associades, mentre que amb els homes joves que seran pares no es fan aquests càlculs. Això és el que s'ha de canviar; per això a Espanya volem igualar els permisos per maternitat i paternitat i també volem la cobertura a les llars d'infants entre 0 i 3 anys. Més del 89% de les persones que tenen cura de persones dependents són dones i, fins ara, ningú havia vist que aquesta feina també genera riquesa, perquè l'àmbit de la cura dels dependents és un extraordinari context de treball on es pot entrar de manera reglada i amb drets laborals com en qualsevol altre treball, tant homes com dones.

--Andorra i Espanya tenen una estreta relació. ¿També dins la ISW aquestes relacions són fluides?

--Sí, molt, i això m'omple de satisfacció. Som partits germans, com tots els que formem part de la ISW. I li he de dir que unes de les col.laboradores més actives des de fa anys han estat les companyes del PS d'Andor- ra, tant Mariona González com Júlia Martínez-Illescas, Magda Mata, etcètera. Podria mencionar més d'una dotzena de bones amigues que conec des de fa temps i amb què tinc una molt bona relació. I aquesta relació també es veu en fets com ara la campanya a les nacionals d'An- dorra, on la gran similitud de les propostes polítiques del PSOE i el PS van animar-nos a ajudar.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.