• Insten el Govern i la parapública perquè analitzin si la fórmula és viable o no
• Plantegen que s'ampliïn els supòsits per tenir accés gratuït a la justícia

La reunió constitutiva d'Esquerra Socialista, el juliol passat. Foto: ONA MORANTE

Lluny d'apagar-se, la flama d'Esquerra Socialista (ES) es manté més activa que mai. I és que els integrants del cor- rent d'opinió intern del Partit Socialdemòcrata (PS) continuen reunint-se de forma periòdica amb l'objectiu d'anar incorporant, sempre des d'un vessant constructiu, nous plantejaments al programa polític dels socialdemòcrates. Una prova d'aquest treball són les quatre propostes que han fet arribar a la direcció de la formació per tal que siguin preses en consideració durant el pròxim comitè directiu.

De fet, segons expliquen des d'Esquerra Socialista, els textos es van transmetre a l'executiva del partit el dilluns previ a la celebració del dar- rer comitè directiu perquè fossin enviats a tots els militants del PS per tal que es poguessin votar les propostes durant els transcurs d'aquest comitè. No obstant això, per problemes tècnics, els textos no van arribar als militants i no es van poder plantejar durant el citat comitè directiu. Les quatre iniciatives plantejades pel corrent d'opinió busquen facilitar eines als grups de la població més desafavorits per evitar-ne l'exclusió social. Més concretament, la primera de les propostes reclama la modificació del Codi de Relacions Laborals de manera que el familiar directe d'una persona greument malalta tingui dret a obtenir l'excedència; La segona d'elles, aposta perquè el pla de salut materno-infanto-juvenil instauri o incorpori una sèrie de visites mèdiques gratuïtes; la tercera de les propostes va dirigida als ciutadans amb pocs recursos que tenen problemes per tenir assistència jurídica i, en conseqüència, es planteja l'ampliació dels supòsits perquè puguin tenir accés a la justícia de forma gratuïta; la darrera demana que s'insti el Govern i el Consell d'Administració de la CASS per tal que determinin la viabilitat de la implantació d'un sistema arbitral per a la resolució de conflictes entre els assegurats i la parapública, així com un servei de justícia gratuïta específic per als assegurats amb més necessitats.

DEBAT POSPOSAT
Des d'ES també s'explica que hi ha el compromís que en el pròxim comitè directiu el partit prendrà posició sobre aquestes quatre propostes. De fet, durant el comitè directiu passat, els membres d'Esquerra Socialista van distribuir la proposta que preveu la implantació d'un sistema arbitral per a la resolució de conflictes entre la CASS i els seus assegurats. Sobre el text en qüestió, en el comitè directiu es va comentar que de moment no es podia adoptar un posicionament sobre aquest assumpte, ja que calia un temps per analitzar-ho i reflexionar-hi. Sigui com sigui, el text d'ES es fonamenta en diferents arguments. D'una banda, consideren que la Llei de la Seguretat Social "malauradament no va preveure nous procediments de protecció i garantia que fessin més eficaços els drets que reconeix, davant uns procediments clarament inadequats i insuficients per als assegurats, i especialment inaccessibles per als col.lectius més vulnerables". En aquest sentit, exposen que davant la resolució desfavorable de la CASS, l'assegurat ha de fer un recurs davant el consell d'administració, que setmanes més tard i mitjançant una carta tipus CASS acostuma a confirmar la seva pròpia resolució. En aquest moment, l'assegurat ha de buscar-se un advocat per presentar una demanda a la Batllia, "i si bé la llei no fa obligatòria la intervenció d'advocat; a veure qui pledeja contra la CASS sense advocat!", afegeixen. Igualment, recorden que aquesta demanda es tramita com un expedient administratiu més, "i així molts mesos després, o anys, el batlle dicta sentència".

El text de la proposta indica d'una banda que els tribunals majoritàriament resolen a favor de la CASS, "cosa que no vol dir necessàriament que la CASS hagi resolt adequadament l'afer" i, de l'altra, que en el cas que la parapública s'hagués equivocat, la sentència no la condemnarà a pagar les despeses del judici, sota el pretext que la intervenció d'advocat no és obligatòria, "fet que equival a fer inviable moltes de les reclamacions, ja que els imports de les prestacions, si bé en moltes ocasions són vitals per a l'assegurat, no compensen les despeses del judici". En conclusió, al llarg del procés administratiu i judicial, l'assegurat té suspeses les prestacions i d'aquesta manera els ingressos necessaris, "ja no tan sols per pledejar, sinó per viure", remarquen.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.