RAFA MORA
VIENA

Ildefons Lima i Emili Garcia, una parella de centrals de garanties. FOTO: R. M. S.

Ildefons Lima, amb 31 anys, és el rei de la defensa de la selecció andorrana. La seva parella de ball en els últims dos partits ha estat un jove Emili Garcia que aprèn a marxes forçades. Contra Eslovàquia tots dos van estar excel·lents.

–¿Com es va veure amb Emili?

Ildefons Lima: – Molt bé. És un jugador amb característiques físiques molt semblants a les meves, i crec que amb partits com el de dissabte aprèn molt. És jove i ha de millorar molt, però té moltes ganes.

–Vostè el corregia a crits...

I. L. –Hi han coses que queden al camp, però encara i tot s'han de dir. Ell sap la meva manera de ser i si li dic és per millorar. És perquè sigui conscient que hi han moments que s'han de solucionar, però són esbroncades que alguna vegada també me les pot fotre a mi, per cobertures i coses semblants, s'han d'evitar despistes que ens costin cars.

–Posi un exemple.

I. L. –Una jugada al principi que la salvo tirant-me al terra perquè ells guanyen l'esquena d'un central i l'altre ha de cobrir. No podem jugar al fora de joc, davant del dubte has de seguir l'home i si un fa la cobertura a l'altre és més fàcil. Si torna a passar ja hi pensarà.

–En general, ¿com el va veure?

I. L. –Potser als primers cinc minuts no acabàvem de coordinar-nos bé, però crec que vam estar bé, fent-nos cobertures i ajudes.

–¿Què van pensar quan van veure com va sortir Eslovàquia al primer minut, tan a l'atac?

I. L. –Jo vaig pensar que ho passaríem ben canutes. No recordo una sortida d'una selecció d'aquesta manera en tots els partits que he jugat, però vam saber contrarestar. Pensàvem que sortirien forts, però de la manera que ho van fer...

–¿Quantes pilotes van rebutjar?

I. L. –40 o 50 entre els dos ben bé, però quan jugues amb Andorra ja saps que és el que hi ha, i partits com el de dissabte, més encara.

–¿Creu que aquesta és una parella de centrals per anys?

I. L. –Ell és jove, jo ja tinc certa edat, ell per la constitució física té planta de central, però també ha de millorar algunes característiques, però crec que pot ser una parella de centrals per anys, perquè jo tinc ganes de continuar jugant. Des que es va retirar el meu germà, a part d'Óscar (Sonejee), que ja té també certa edat, doncs crec que és el moment perquè Emili es consolidi. D'aquí a uns anys quan jo em retiri haurà de sortir un altre jove.

–¿Què ha de millorar Emili?

I. L. –Hauria d'utilitzar més el cos, però amb l'experiència i partits com el d'Eslovàquia te n'adones. És sobretot experiència, perquè no és el mateix jugar amb l'Andorra contra equips de Lleida que contra seleccions mundialistes. Un partit com el que vam fer contra Eslovàquia és com 50 amb l'Andorra.

–¿Com afecta a la selecció que l'Andorra no hagi aconseguit l'ascens?

I. L. –Que l'Andorra estigui a una categoria així, sincerament, no ajuda. S'estant intentant fer les coses bé per portar-lo el més amunt possible, aquest any ha estat una llàstima que no hagin pujat dues categories de cop, però ho han de continuar intentant amb gent d'aquí.

–Koldo va dir que contra Eslovàquia, Andorra ha crescut molt.

I. L. –Està creixent molt, està assentada al camp, que dintre de les limitacions que té intenta fer cosetes, evidentment no ens podem comparar ni físicament ni tècnicament, però quan jugues contra una Eslovàquia, perds 1-0 i veus com ho celebren ells, et dóna la sensació que estàs fent una bona feina. Tots voldríem fer més, però és complicat.

–¿Andorra puntuarà aquesta fase?

I. L. –Tot el que sigui puntuar o guanyar és un petit miracle. La idea sempre és puntuar i ho intentarem sempre.

–Fa l'efecte que el punt està prop…

I. L. –Està entre cometes prop, però no ens hem d'obsessionar, perquè si t'obsessiones no és bo. Quan hagi d'arribar, arribarà.

–¿Quants anys de futbol li queden?

I. L. –Espero estar el màxim. El meu germà es va retirar amb 38, jo en tinc 31, així que uns quants anys.

 

---

Emili Garcia té només 22 anys. Sona com el relleu natural d'Ildefons Lima al centre de la defensa de la selecció, com a director d'orquestra d'una Andorra basada principalment en aquest eix. Dissabte passat contra Eslovàquia va aprendre més que en tota la temporada.

 

–Segon partit de titular.

Emili García: –Sí, el segon que jugo els 90 minuts, i molt content per la confiança que està donant-me l'entrenador. Ara a continuar treballant.

–¿Com es veu amb Lima de company?

E. G. –Ilde al darrere ens dóna molta vida, és un gran jugador, té molta experiència i espero continuar jugant amb ell per aprendre tot el possible.

–¿Què li sembla ser gairebé un fix en l'eix de la defensa de la selecció?

E. G. –Això vol dir que estàs treballant bé amb el club, amb la selecció, i ara a aportar tot el que sé.

–¿Koldo l'exigeix rematades de cap ofensives com també ho fa amb l'Andorra?

E. G. –Sí, sobretot en el joc aeri en les jugades a pilota aturada, per l'alçada que tinc.

–¿Quantes pilotes va rebutjar la defensa contra Eslovàquia?

E. G. –Uf, això era un no parar, era fer un refús i havies de sortir i ja tenies un altre atac. Crec que van ser 90 minuts a tope, vam fer un molt bon partit defensivament.

–¿Em sabria dir un número?

E. G. –50 o 60 pilotes, fàcilment.

–¿Quina és la sensació quan està allà en la defensa sabent que ells van a per totes i sense descans?

E. G. –La sensació és de ‘amb un parell de collons', parlant malament, intentar que aquí no passi ni Déu i lluitar amb tot el cor per deixar la porteria a zero.

–¿Quina és la mentalitat que es té en aquest cas?

E. G. –No baixar els braços mai, però mai, perquè aquí pots estar 89 minuts concentrat, que si al 90 et desconcentres són gent molt forta, són gent professional i a la mínima que baixis els braços ells es pugen i fan mal.

–¿Què li va dir Koldo abans del partit?

E. G. –Abans dóna una mica d'instruccions, el que has de fer i el que no, però és a cada partit. Has de fer el que et demanin i treballar molt a cada partit.

–Vostè cobria la posició de Sebo, ¿què li va semblar?

E. G. –Un animal. No tinc paraules. Havies d'estar molt atent amb Sebo, però també amb Wittek i a les jugades a pilota parada, perquè són gent molt forta, però tot és treballar, treballar i treballar.

–¿Es veu en el següent onze?

E. G. –No sé, jo espero que sí, he de continuar millorant i espero que el míster em doni la confiança i així aportar tot el que pugui.

–¿Creu que el treball amb el FC Andorra li beneficia?

E. G. –Sí, crec que sí. Aquest any l'Andorra ha fet una gran temporada, vam fallar en l'últim partit, això són coses que passen perquè ells van fer el seu joc, però amb l'Andorra s'ha treballat molt, molt bé, i gràcies a la temporada que hem fet la majoria dels jugadors de l'equip estem amb la selecció.

–Si l'Andorra hagués ascendit, el nivell hagués pujat i això hagués beneficiat individualment.

E. G. –Està clar. Un club com l'Andorra no pot estar a la categoria en la que està, però va passar el que va passar. Una Primera Catalana hagués sigut una lliga molt més competitiva i a nivell individual crec que tots haguéssim crescut.

–Lima és molt impetuós, ¿va rebre alguna esbroncada?

E. G. –Crec que Ilde fa el que ha de fer, és un dels grans, un dels capitans i, sí, alguna liada vaig fer i alguna esbroncada em vaig emportar, però jo crec que ho fa des del més bo que té, que és corregir per ensenyar-me el que sap i poder aprendre també d'ell.

–¿Se sent preparat per complir a aquesta posició de central?

E. G. –Això és córrer, córrer i córrer, i crec que amb el cor guanyes a la selecció que se te posi al davant.

–Una llàstima l'1-0 a Eslovàquia.

E. G. –Un gol a pilota aturada... Va ser un refús que la va enganxar i la va ficar on la va ficar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.