• Les vaques magres s'han acarnissat especialment en el sector cultural, que ha vist com els últims anys desapareixien o es retallaven prop d'una vintena d'iniciatives La música, gran pagana de la recessió

L'últim astre Bob Dylan, en el concert que va oferir el 22 de juny del 2008 al camp de fubtol d'Encamp. Foto: LAURA JUSTICIA

Ja se sap: quan van mal dades, els primers i més draconians sacrificis sempre s'exigeixen als homes i dones de la cultura, potser perquè persisteix el prejudici nefast --i un pèl cellajunt, diguem-ho clarament-- que l'art, la literatura, la història, la música, el cine o el teatre són un luxe en última instància prescindible. Intentarem demostrar que no es tracta només un tòpic victimista. Si passem llista al conjunt d'iniciatives, projectes, cicles o activitats culturals i artístiques que els últims dos anys han desaparegut fulminantment del calendari --o que, en el millor dels casos, s'han vist substancialment retallades-- comprovarem que el consumidor de productes culturals té avui una vintena llarga d'opcions menys que al 2008, quan es van començar a detectar els primers símptomes de recessió.

La música ha sigut --com sempre-- la gran pagana: ningú no ho hauria dit al 2008, quan al Principat es van viure les últimes engrunes de l'edat d'or. Aquell any van desfilar pels escenaris del país des del diví Bob Dylan fins al màdelman Carlos Baute, el chill-out de Chambao, la proposta mestissa de Muchachito Bombo Inferno, el pop vuitantero d'Hombres G, el postmodern d'Amaral, una històrica com Nana Mouskouri, i fins i tot el rei de la cançó melòdica portuguesa, Toni Carreira. I la llista no és en absolut exhaustiva. Dos anys després, un cartell com l'anterior sona a pura ciència-ficció: Encamp i Andorra la Vella han liquidat expeditivament els concerts mediàtics, que tenien lloc per Sant Joan, en el primer cas, i al setembre, en el de la capital. Encamp fins i tot s'ha fulminat el concert de la festa major. També Andorra la Vella ha passat la tisora a la festa major: Muchachito va ser l'última patum de veritat a desfilar pel Parc Central. I ha eliminat aquest curs el Dijousderrock de la programació d'estiu. El cas de Colors de Música és paradigmàtic: en dos cursos ha vist retallat el pressupost el 75% --dels 300.000 € el 2008, als 80.000 d'aquest 2010--, i una programació que en era de les vaques grasses superava les 35 actuacions anuals s'ha vist reduït a la mitja dotzena anunciades aquesta temporada. També Ordino ha aplicat diligentment la tisora, i ja al 2009, quan li va veure les orelles al llop, va eliminar el concert del Roser.

Fins i tot la Temporada de Música i Dansa es va veure obligat l'any passat a reduir el cartell. I no ens descuidem de la Primavera Francesa, que l'exambaixador Chouraki es va treure al 2008 de la màniga i que un any després es va caure inopinadament del calendari.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.