Tenim l'obligada necessitat de rehabilitar la política. També els polítics amb clara vocació. Només amb un discurs polític es pot arribar a trobar sortides a molts dels moments crítics que vivim. El polític que busca --i no sempre troba-- l'interès general s'ha de poder afrontar al missatge econòmic. Ja fa temps que estem cansats de comprovar que tot es repeteix i degrada. Estem perdent un temps preciós, i el que és pitjor, les ganes de trobar remei als mals que s'acumulen. Però sobretot el que hem perdut la ciutadania és la moral. Els polítics, en aquest aspecte, hi tenen una culpa molt important, i el seu descrèdit és evident. Malgrat tot, hem de defensar la classe política. Però no per tornar a les velles fórmules d'una hegemonia conservadora a l'estil de Thatcher o Reagan, en contra de l'Estat i a favor de l'economia privada. La fórmula ha caducat i els resultats són tan evidents que han estat els Estats els que han salvat la situació. La crisi --repeteixo-- obliga a formular nous conceptes, i en canvi alguns estan afer- rats al que fa una pudor necrològica.

Hem de defensar els polítics amb vocació de servei a la ciutadania en general, i no sols qui els vota. No és lògic demanar millor joc de cintura quan, en realitat, el que es vol és una baixada de pantalons. No es pot negar el pa i la sal a les necessitats que s'han de resoldre, emparats en una negativa al dèficit que ells, en el seu moment, van provocar i estem patint. No és assimilable el maquiavel.lisme partidista de dir que sí a tot, per després passar a la negativa mes crua. No s'hi val l'engany de manifestar que no es volen eleccions quan es propicien dia rere dia. Davant d'aquesta situació, nosaltres, els periodistes, hem de complir amb la nostra obligació de remoure la consciència crítica. Cada pas en el descrèdit polític és un èxit del poder econòmic que només pensa en ell mateix, i no en una societat en què tots hem de tenir veu i opinió.

Periodista. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.