Jaume Bartumeu encara el seu segon estiu com a cap de Govern amb un clima polític enrarit. El primer any de vida del primer Govern socialdemòcrata ha estat l'any dels pactes impossibles: l'acord de legislatura amb ApC va fracassar a la tardor, les converses per un pacte d'Estat a tres bandes tampoc no van fructificar, fins al punt que l'Executiu fa set mesos que funciona amb un pressupost prorrogat. En altres aspectes, el grau d'acord ha estat major, com és el cas de l'intercanvi d'informacions fiscals o les lleis reguladores i d'obertura del sistema financer. Quant a la reforma fiscal, que es debatrà al Consell General després de l'estiu, tot indica que serà possible l'entesa. Però abans el Govern haurà de passar la prova de foc definitiva, la negociació del Pressupost de l'any vinent. "S'acosta l'hora de la veritat", afirma Bartumeu a l'entrevista en referència a l'oposició. I, certament, s'acosta, per als altres, però també per a ell.

--¿Després de la impossibilitat d'arribar a acords al debat d'orientació, encara creu que es podrà garantir la governabilitat?

--La situació pot arribar a ser, fins a cert punt, paradoxal: per un costat, estem governant amb majoria relativa i algunes accions poden ser bloquejades --i ho són-- per la pinça del no, que no només es posa d'acord en temes menors, sinó també en algun d'important, com el Pressupost. Però nosaltres anem treballant i amb bon ritme; a l'última sessió de Consell, 19 crèdits extraordinaris van sortir endavant amb un import global de més de 10 milions d'euros, i els sis que van ser bloquejats amb prou feines arribaven als dos milions. El plantejament actual és el de dir: hi ha una crisi perquè l'Alternativa i els socialdemòcrates no vam aconseguir la majoria absoluta i al davant no hi ha cap possibilitat d'alternança, no hi ha cap opció amb capacitat de governar i l'únic que els queda és resistir-se al canvi i bloquejar la nostra acció de Govern. Així intenten escenificar una situació de crisi permanent, que és més aparent que real.

--En qualsevol cas, és un escenari complicat per tirar endavant el pacte polític nacional que va proposar al debat d'orientació...

--Mantinc el que vaig dir i mantinc la meva oferta de pacte. Hem començat a treballar en els primers compromisos, que són la Funció Pública i la delimitació de competències i transferències dels comuns, i durant aquest mes presentarem l'esborrany de les línies generals del pressupost als tres consellers d'Andorra pel Canvi. Escoltarem les seves propostes, discutirem les orientacions que hi pugui haver i a partir d'aquí elaborarem les línies mestres definitives i el Projecte de llei del pressupost. Si arribem a final d'any, cosa que ni desitjo ni voldria, i no tenim pressupost, la primavera de l'any vinent hi haurà eleccions. Però no serà la nostra responsabilitat: nosaltres vam escoltar l'oferta de pacte del senyor Nomen i hi vam donar una resposta favorable; després ell ho ha volgut tornar a tergiversar i ara, cada cop més, s'acosta l'hora de la veritat.

--Al debat d'orientació la mà estesa va ser més clara que al d'investidura. ¿És perquè els ha costat d'assumir el resultat electoral?

--No crec que a nosaltres ens hagi costat d'assumir, és que la política necessita el seu temps. Quan es fa política, no des de la individualitat i l'ego pronunciat d'un cap de llista, sinó des d'un equip, els textos han de passar per una estructura de partit: per un comitè directiu i per un grup parlamentari que aplega diverses sensibilitats. Tot això requereix temps, però a mi em sembla que si ens llegim el discurs del debat d'investidura de l'any passat ja hi veurem no només una oferta d'acord polític, sinó també una crida a la responsabilitat de tots els partits.

--¿Per seguir, en té prou amb un pressupost aprovat, o vol també un acord polític més ampli?

--Nosaltres, com que som aquí per complir un programa i defensar l'interès general, volem acabar la feina que hem començat. Hem complert amb els compromisos amb la comunitat internacional, però cal també ajudar els empresaris i els treballadors, i això implica acabar la reforma tributària per poder negociar els convenis per aixecar la doble imposició i posar les bases d'un nou model econòmic. Amb aquest plantejament i aquests objectius necessitem, com a mínim, un any més.

--¿Ajustar a la baixa el tipus de l'IVA fins al 4,5% és una manera d'aplanar el camí de l'entesa?

--No necessàriament. Si haguéssim vist que el model no s'aguantava amb el 4,5%, ho hauríem deixat en el 5%, sabent que al final la responsabilitat d'ampliar o reduir aquest tipus és del Consell General. Ara bé, veient el comparatiu de l'IVA que proposem amb el dels països europeus, es fa evident que el que proposem no només no és cap barbaritat, sinó tot el contrari. Ho hem de veure més com un missatge adreçat als sectors empresarials que no com una voluntat d'arribar a un acord amb CR en aquesta qüestió.

--ApC va demanar una taula per fer sostenible l'Administració, i vostès se centren en una reforma de la Funció Pública. ¿En què quedem?

--Si volem una Administració sostenible no ho podem fer sense modificar la Llei de la Funció Pública. Aquest és el primer pas indefugible i després podrem parlar d'altres coses. Però és que la qüestió és la mateixa que uns mesos enrere: des del Consell General no es pot governar. O s'accepta la proposta que vaig fer d'avançar cap a un Govern de coalició o d'unitat nacional, o no es pot pretendre fer de Govern des del Consell General. Això és inconstitucional i és una aberració política. Nosaltres hem obert les taules i hi ha hagut un intent evident de boicotejar- les, no només per part de CR, però sortosament el seny a imperat a ApC i les taules han començat a caminar. Si al procés de reforma de la Llei de la Funció Pública s'hi volen afegir altres qüestions, nosaltres no direm pas que no.

--¿Vol reformar la Llei de la Funció Pública per tenir contents els funcionaris?

--Els funcionaris estan preocupats perquè han pres consciència de la situació de les finances públiques i, a més, veuen que als països del nostre entorn més proper s'estan produint congelacions i retallades salarials. Nosaltres no estem disposats a jugar el joc d'afegir-nos a la demagògia populista contra els funcionaris. Els funcionaris no són els causants de la davallada de les finances públiques i el que volen veure és si hi ha la voluntat d'adaptar la situació, i nosaltres la tenim. Arribarem a determinades qüestions en què no ens podrem posar d'acord. Jo vaig fer una reunió amb els sindicats prèvia al debat d'orientació política i ja els vaig dir que no estàvem per retallar sous, però que tampoc estàvem per ampliar i millorar determinades situacions.

Per a més informació consulti l'edició en paper.