La banda El quartet tancarà la primera jornada del Testarrock. Foto: EL PERIÒDIC

BATERIA DE THE CAPACES

Primer assalt del Testarrock i primer directe a la mandíbula. Els barcelonins The Capaces debuten aquesta nit als Serradells amb el seu punk'n'roll de pedra picada. El quart i últim disc, Whatever it is, I'm against it, és tota una professió de fe musical, ètica i estètica. 15 pastilles hiperconcentrades d'un minut i mig (escàs) que actuen sobre el cervell com un martell pneumàtic. El bateria Eduardo Bidasoa, àlies Mandarina (Barcelona, 1981), n'explica les claus.

--¿Com definiria el punk de The Capaces: clàssic, ibèric, anglosaxó, marcià, autogestionari?

--Li podríem dir speed-rock, o rock'n'roll a 3.000 revolucions. I per sobre de tot, l'actitud punk: ràpid, directe al gra, sense inflar les cançons amb merda. Tot es pot dir en un minut i mig. Més enllà, tot és retòrica i, per tant, sobra.

--¿Cal proveir-se de taps per les orelles?

--No crec que calgui. De vegades sí que a Cleve se li'n va el cap, amb la guitarra. Però encara no hem rebentat cap timpà, que jo sàpiga.

--Contra tot, sigui el que sigui. ¿Què els ha fet, el món?

--El que passa és que a Espanya sempre ha sigut molt difícil sobreviure. A la gent se li cau la bava amb els grups de fora, però als de casa, ni la cada de l'orella. És això contra el que saltem. A aquestes altures fem el que ens surt de l'estómac. Per això ens rellisca el que tu o qualsevol n'opini. Bo o dolent. Sigui el que sigui, hi estarem en contra. Aquesta és la idea.

--¿Un pèl ressentits, potser?

--El disc ens l'han editat a Alemanya i a França. A Espanya, ni les gràcies. Fot que la gent t'ignori. És igual que cantis en anglès. Nosaltres ens hem hagut de buscar la vida a fora. Al 2011 anirem a Califòrnia. I encantats de la vida, ep.

--Concretament, ¿què tenen contra la SGAE, benemèrita entitat que vetlla pels interessos dels músics?

--D'això, res de res. L'únic que fan és omplir-se la butxaca a compte dels que suem la cansalada. S'han lucrat de mala manera. S'han amorrat a la mamella i d'aquí no els treus. Per això els denunciem: SGAE sucks. No cal que ens ajudin ni que ens emparin ni que ens representin. Gràcies, però ja ens ho farem sols.

--No ens dirà ara que mai no ha escoltat Ramoncín.

--Una vegada vaig anar a un concert seu. Però perquè tocava a les festes del barri, i no he repetit mai més, ho juro. I canta fatal, que consti.

--El directe Capaces. ¿Què ens trobarem?

--Al disc t'hi trobaràs rock'n'roll molt accelerat. Però l'emoció no es pot gravar. I això és el que oferim a l'escenari: suor i emoció.

--Dissabte, ¿es deixaran caure per la manifestació contra la sentència del Constitucional espanyol?

--No ho crec. Ens interessa més la música que la política. I ho deixem clar a les lletres. Fem música i prescindim de la política.

--El punk espanyol: Siniestro, Eskorbuto, La Trapera del Río... ¿Germans grans, o res a veure?

--Les nostres influències són sobretot anglosaxones: Poison Idea, Zeke, Dead Boys, Exploited i així. Cantem en anglès perquè ens agrada. El punk ibèric ens queda lluny.

--¿Amb el rock català, s'hi entenen?

--Ni l'hem seguit ni ens ha dit mai res, què hi farem. Que facin el que vulguin. Però cadascú a casa seva.

--¿Què hi fa un grup antisistema en un festival subvencionat pel Govern?

--Era una oportunitat de venir a Andorra. Mai no hi havíem tocat. I paguen, així que no ens posarem estupends.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.