• El trajecte del Sisquet pels racons i per la història de la Massana, també de tot el país, un reclam per atreure els visitants estivals

Retorn al passat El Sisquet fa la visita guiada, ahir. Foto: ANA / E. F.

¿Què diferenciava les bordes i les cases? ¿Perquè els massanencs posaven un bastó a la teulada? ¿Quin és l'origen del mot Massana? ¿D'on ve el nom de l'Hotel Palanques i quina activitat s'hi feia durant la Segona Guerra Mundial? Són preguntes que possiblement els massananencs, i encara menys els visitants, mai s'hagin plantejat i que pocs d'ells puguin respondre, però que donen a les visites guiades del Sisquet de Cal Sinquede un plus d'interès afegit a la ja bellesa de la ruta per sí sola.

"Fa més de 30 anys que estic a la parròquia, i entre el que he llegit i el que m'ha explicat la gent gran he anat recollint totes aquestes anècdotes", va explicar el singular guia, vestit amb la roba característica de la pagesia del segle passat. La ruta, que es realitza cada dia fins a final d'agost a les sis de la tarda, s'inicia a la plaça de Les Fontetes, comença pel barri vell, passa pel camí ral i el carrer Major, arriba fins a l'església i finalitza a la part nova de la localitat. Una visita d'una hora i mitja que també segueix una cronologia històrica, des de les primeres edificacions datades del segle XVII a les més noves, ja encarades a desenvolupar l'activitat comercial i turística de la parròquia. Entre mig, treballs d'agricultura i ramaderia, camins només realitzables amb ases per arribar fins a Andorra la Vella, la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i el boom dels anys 80.

El Sisquet va fer la seva prova pilot oficial l'estiu de l'any passat, i la bona acollida fa que repetís aquest any. "Vam començar fluixos, però a final d'estiu ja teníem entre 15 i 20 persones diàries", va explicar el guia. La meitat d'ells eren turistes, i la meitat persones del país. Un exemple que, a banda de les noves instal.lacions d'oci, aventura i de relax que promociona el Principat durant la temporada estival, també la història pot esdevenir reclam turístic. I que vivències més passades també poden ser d'interès per als andorrans més moderns.

I per fer un petit tast i respondre a alguna de les preguntes inicialment plantejades, la diferència entre bordes i cases era que les primeres no tenien xemeneia i servien per tancar el bestiar en èpoques de fred. Grans diferències amb algunes les bordes actuals: on abans hi havia bestiar i blat, ara hi ha cuines i taules de restaurants. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.