Expressiva Frick, durant l'entrevista amb EL PERIÒDIC, divendres. Foto: ORIOL LLAURADÓ

La ministra d'Exteriors de Liechtenstein, Aurelia Frick, va visitar Andorra el cap de setmana. Frick, que ocupa la cartera d'Exteriors des de la primavera de l'any passat, va explicar a les autoritats andorranes el model de relacions de Liechtenstein amb la Unió Europea i les virtuts de formar part de l'Espai Econòmic Europeu (EEE).

--¿Quins són els principals avantatges de ser part de l'EEE?

--Tal com li he explicat al ministre Xavier Espot, ser membre de l'EEE implica tenir un accés molt directe i molt bo a la Unió Europea. Hem estat a l'EEE en els darrers 15 anys i tenim un grau d'integració extremadament alt, però a la vegada un futur molt obert per poder avaluar des d'una bona posició els canvis que s'estan produint a Europa.

--¿Quines pors hi havia a Liechtenstein per oposar-se a l'EEE?

--Tenim un acord d'unió duanera amb Suïssa des de 1923 i Suïssa en aquell moment --parlo de principi de la dècada de 1990-- havia de decidir si entrava a formar part de l'EEE o no. Els suïssos van votar contra l'entrada a l'EEE i molta gent a Liechtenstein tenia por de perdre aquesta tradicional i estreta vinculació amb Suïssa. El que tenim ara és una mena de relació triangular: d'una banda, la unió duanera amb Suïssa i, de l'altra, la nostra relació amb la UE a través de l'EEE. Calia veure si funcionaria.

--¿I va funcionar?

--El triangle funciona perfectament. No hem perdut la nostra tradicional bona relació amb Suïssa i tenim els avantatges d'una elevada integració amb la UE. Per a nosaltres, aquesta solució és perfecta.

--¿Liechtenstein ha d'assumir bona part del cabal comunitari sense tenir representació ni al Parlament Europeu ni a la Comissió. No és una mica estrany, això?

--Fins ara hem assumit pràcticament el 80% del cabal comunitari, fet pel qual dic que el nostre grau d'integració és molt elevat. Com a membres de l'Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA, en anglès) i de l'EEE estem vinculats institucionalment amb la UE a través de l'Autoritat Supervisora de l'EFTA (ESA, en anglès). A més, mantenim un diàleg franc i obert amb la UE a través de la nostra missió diplomàtica a Brussel.les. Evidentment, té raó quan diu que no tenim parlamentaris de Liechtenstein al Parlament Europeu i que hem d'assumir una gran part del cabal comunitari. Però a través de la vinculació institucional que suposa l'ESA podem aportar les nostres idees al procés.

--¿Seria desitjable una major participació a les institucions de la UE o per ara és impossible?

--No diria que és impossible, però per a nosaltres, la manera en què estem posicionats actualment és la bona. Es pot pensar en graus més alts d'integració, però l'EEE tal com està funcionant per a nosaltres ja està bé i ens permet mantenir un bon nivell de diàleg amb les institucions de la UE. No necessitem més.

--¿Fins a quin punt és possible per a un petit país assumir un alt grau de cabal comunitari?

--Bé, la prova és que som un país molt petit i ho podem fer. Fa 15 anys vam crear una unitat específica dins el Govern per centralitzar tots els assumptes de l'EEE i de la nostra relació amb la UE. Aquesta unitat està formada actualment per 12 persones i funciona molt bé. Evidentment, també cal tenir en compte la feina que es realitza a tots els departaments governamentals per implementar la normativa de la UE. La veritat és que per a nosaltres no va suposar un increment exponencial de la feina. Per això he convidat el ministre Xavier Espot i el personal del seu ministeri a venir a Liechtenstein per veure in situ com ens en sortim. Cal ser conscients que l'adhesió plena a la UE amb tot el que comporta no és assumible per a un petit Estat, d'entrada pel simple fet que mai disposarem de l'Administració necessària que l'adhesió requeriria.

--¿És possible trobar un únic marc de relacions amb la UE per a tots els petits estats europeus?

--Hem de ser conscients que els punts de partida d'aquests països són sensiblement diferents. Nosaltres implementem el 80% del cabal comunitari i tenim una vinculació institucional amb la UE. Andorra té el seu grau d'integració, però no és el mateix que el de Liechtenstein. El desembre passat vaig ser a Brussel.les i vaig parlar amb l'aleshores comissària de comerç i relacions de veïnatge, Benita Ferrero-Waldner, i em va dir que els petits països han de saber primer què volen i aleshores parlar amb la UE. A Liechtenstein estem pensant quin nivell d'integració volem partint de la base que hi ha un consens per mantenir com a mínim el nivell d'integració que ja tenim. Podem dir a la UE que el nivell que tenim és per a nosaltres un punt de partida i que a partir d'aquí anirem explorant noves possibilitats de més integració. Està clar que cada cop s'avança cap a una major integració i que cal buscar una solució per als petits estats que, per les raons ja esmentades, no poden ser membres de la UE.

--¿Com està la incorporació de Liechtenstein a l'espai Schengen?

--Encara no estem a Schengen, perquè Suïssa no hi és. Tenim signada la nostra entrada a l'espai Schengen, però volem esperar perquè la nostra entrada es faci efectiva al mateix temps que la de Suïssa. Cal pensar que entre Liechtenstein i Suïssa no hi ha una frontera pròpiament dita: la frontera hi és, però no hi ha controls i a la pràctica és com si no hi fos. Per això hem optat per aquesta solució pragmàtica. Potser a principi de l'any vinent hi haurà més canvis en aquesta qüestió.

--Liechtenstein ja no és a les llistes de l'OCDE: ni a la negra ni a la grisa. ¿Com valora tot aquest procés?

--Ha estat un procés positiu, sens dubte. Aquest matí divendres recordava l'11 de novembre de l'any passat, quan vam sortir de la llista grisa. Era absolutament necessari no formar part de cap llista. El 12 de març de l'any passat vam fer el que es va conèixer com a Declaració de Liechtenstein, en què ens comprometíem a signar acords fiscals seguint els estàndards marcats per l'OCDE. Va ser una decisió política i realista.

--¿Com han afectat els acords el sector financer?

--En termes generals, no només a Liechtenstein, el sector financer està en una etapa de transformació i de moviment. Durant el procés viscut fa un any els nostres bancs i la gent que hi treballa estaven preocupats, és normal. Va caldre un temps perquè la gent de Liechtenstein s'adonés que aquest canvi era necessari i que, de fet, no hi havia gaires alternatives. Han estat uns temps difícils, però el resultat serà positiu: cap dels nostres bancs no ha necessitat ajuda pública en aquests moments de crisi; hem de pensar que els bancs de Liechtenstein fan banca tradicional i no banca d'inversió i que això els ha permès no estar tan exposats als riscos. Els nostres bancs s'estan concentrant en aquest model clàssic i ara quan parles amb ells els veus optimistes; però és clar, és evident que no han estat bons temps i que tots han patit.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.