• El memoràndum no té força legal, però és la carta de presentació ideal davant d'uns supervisors financers cada cop més poderosos

El projecte de memoràndum que la CNMV ha fet arribar a l'INAF deixa ben clar que el text és només una "declaració d'intencions" i que "no imposa cap obligació jurídicament vinculant" ni "modifica lleis ni requisits reglamentaris nacionals". El memoràndum no té cap rang preferent en l'ordenament jurídic, perquè no li cal.

Els textos amb veritable poder no els cal proclamar que tenen força coercitiva i que deroguen tot allò que se'ls oposi. Tal és el cas dels memorandums of understanding, els MOU en l'argot financer. Els parlaments dels estats podrien promulgar lleis o reglaments que invalidessin aquests memoràndums, però no ho faran, perquè fer-ho implicaria enemistar-se amb els supervisors d'altres països i tancar les portes a l'expansió internacional del seu sector financer. És a dir, el MOU té poca força vinculant, però sense el MOU els bancs andor- rans no obtindran les llicències que volen per operar al mercat espanyol. I això té més força que moltes lleis.

L'objectiu principal del memoràndum és "promoure l'assistència mútua i l'intercanvi d'informació i documents". Aquest intercanvi d'informació pot consistir a subministrar informació que el supervisor tingui als seus arxius o a obtenir aquesta informació incloent la documentació necessària per reconstruir totes les operacions, la identificació del beneficiari i de la persona que exerceix el control sobre el fons i la identificació dels propietaris finals.

Les finalitats de la informació intercanviada sempre són financeres: Ajudar a la detecció i l'adopció de mesures contra operacions fraudulentes; aplicar les lleis, normes i reglaments relatius a les operacions financeres; supervisar i controlar els mercats; supervisar i fer un seguiment de les entitats; garantir la idoneïtat i l'honorabilitat de les persones inscrites; assegurar el compliment de la legalitat per part dels operadors i supervisar els processos d'adquisicions i de fusions.

Cada cop més supervisió

Espanya és un país de referència en matèria de supervisió financera, ja que els seus supervisors apliquen criteris més avançats que d'altres, com la comptabilitat antiestrès. La tendència a arreu --i més després de la crisi-- és aplicar mecanismes de control no tant per la via de la regulació, sinó dotant els supervisors de més potestats a l'hora d'intervenir els operadors del sector financer. Els memoràndums de col.laboració formen part d'aquesta arquitectura.

Per a més informació consulti l'edició en paper.