• El resultat és un disc amb temes en el qual els instruments de corda adquireixen un prodigiós protagonisme

NOE

Per a Sting la música és la seva "religió" i el seu "gran amor" i amb ella busca "sorprendre la gent tot el temps" i això és el que tracta de fer amb Symphonicities, una dotzena de vells èxits amb vernís orquestral recollits en un CD que surt a la venda a tot el món demà i a Espanya, el 5 d'octubre. Uns temes procedents tant de la car- rera en solitari de Gordon Matthew Sumner Sting --Englishman in New York o She's too good for em-- com de la seva etapa amb The Police --Roxanne o Next to you--, malgrat que el cantant contesta amb un rotund "no" quan se li pregunta sobre si troba a faltar a la seva antiga banda.

Tan rotund com parc en les seves respostes, un tranquil i extremadament educat Sting mostra en una entrevista la seva satisfacció pel resultat d'un disc que a molts els sonarà com una banda sonora perquè "en aquests temps la gent associa la música d'orquestra amb el cinema". Una cosa que no sembla importar-li després de l'èxit assolit en la seva gira de concerts per l'Amèrica del Nord, que li ha servit per gravar el disc una vegada que ja coneixia la positiva reacció del públic a la barreja dels seus èxits amb els instruments de la Royal Philarmonic Concert Orchestra.

"Estic content d'haver-lo fet perquè la gent s'ho passava bé en els concerts. Ha estat l'audiència la que ha demanat que es convertís en un disc. És meravellós", assegura el britànic. Un disc de "música pop amb una orquestra", un "desafiament" per a Sting perquè era "fer una cosa diferent". "I a sobre amb la Royal Philarmonic", un luxe al qual s'hi ha afegit el fet de treballar amb 12 arranjadors --"alguns dels millors del món"--, com ara Michel Legrand, Bill Ross, Jorge Calandrelli o Steven Mercuri. "No hauria estat capaç de fer uns arranjaments d'orquestra jo sol. No tinc la suficient experiència, necessitava alguna ajuda i vaig aconseguir les millors persones per fer-lo. Estic molt content".

I el resultat d'aquesta col.laboració és un disc amb temes en el qual els instruments de corda adquireixen un prodigiós protagonisme, però sense enterrar la suau veu d'Sting i amb algunes cançons en les quals la transformació és més que evident. És el cas de We work the black seam --del seu àlbum debut en solitari The dream of the blue turtles (1985)-- o en Next to you, un tema molt roquer sortit d'Outlandos d'amour (1978) --el primer treball de The Police-- i un dels favorits del cantant en la seva versió orquestral. Probablement perquè era un dels més difícils d'adaptar a la cadència musical d'una orquestra.

"HI HA CANÇONS
--explica-- que poden ser més fàcilment adaptables a una orquestra. Per exemple, Russians, inspirada en la música clàssica de Prokofiev. Però hi ha altres cançons més arriscades, com ara Next to you, una cançó de rock and roll. Ha estat molt sorprenent que el resultat fos tan bo". Un treball que continuarà mostrant en la gira per l'Amèrica del Nord que finalitzarà el 31 de juliol i que a la tardor el durà a Europa, amb una primera cita a Oslo el 3 de setembre i una última a Roma el 10 de novembre.

Una llista de 38 concerts, de moment, entre els quals n'hi ha tres a Espanya. El 27 d'octubre a Bilbao; el 29 a Barcelona i el 30 a Madrid. Concerts que sempre alterna amb els projectes humanitaris amb els quals col.labora. Per a ell, "és una cosa natural. No és una cosa difícil, és simplement normal. La música és el meu treball i certament el meu gran amor, però no m'impedeix ser defensor de causes en les quals crec o unir la meva veu a un projecte si crec que és just", assegura. Encara que si alguna cosa té clar és que és un "músic treballador" i que és aquest món en el qual millor es mou.

Un món, el de la música, que està "constantment canviant i adaptant-se" i que passa per un moment complicat. Per un període de transició pel que fa a la forma de distribució i a com pagar-la. I encara que es mostra poc inclinat a opinar quin és el camí que cal seguir --"no puc predir-ho", assegura--, posa l'accent que "les coses han de canviar i els models estan aquí, el model iTunes per exemple és bastant bo".

Mentre els canvis arriben a la música, ell continua amb aquest disc, Symphonicities, un joc de paraules que duu a Synchronicity, l'últim disc d'estudi de The Police, publicat el 1983. "Creia que era divertit. Jo li vaig posar el títol a Synchronicity, així que vaig pensar que tenia dret a anomenar-lo així", diu. I això que no troba a faltar a The Police. Sort n'hi ha, que si no...

Periodista. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.