PUBLICITAT

Jean Michel Rascagneres: «Amb la crisi, la facturació dels advocats ha baixat fins al 25%»

EL PERIÒDIC
ANDORRA LA VELLA

Periodic
Jean Michel Rascagneres, degà del Col·legi d'Advocats, ahir durant l'entrevista en el seu despatx al centre d'Andorra la Vella. Foto: EL PERIÒDIC

Demà acomiadarà quatre anys al front del vaixell de la professió que estima. Jean Michel Rascagneres passarà el testimoni a Francesc Badia com a degà del Col·legi d'Advocats en l'Assemblea Ordinària que se celebrarà demà. Amb 53 anys, Rascagneres té una carrera professional extensa. De formació francesa, va treballar a la Batllia del Copríncep Francès abans de la Constitució, després va passar a ser fiscal adjunt a França i finalment, al 1989, es va instal·lar al Principat com advocat. Des del gener del 2008 ha estat degà del Col·legi d'Advocats. Després de quatre anys, dos mandats, Rascagneres fa balanç del que s'ha pogut aconseguir i d'allò que encara queda pendent.

–¿De què se sent orgullós d'aquests quatre anys?

–Això no he de dir jo. Crec que hi ha dos punts importants en aquests quatre anys. Un és la intervenció de l'advocat des del moment de la detenció que en aquest tema el col·legi ha tingut un paper dinàmic amb els recursos que s'han posat al Tribunal Constitucional. L'altre punt important és l'ingrés al Consell dels Col·legis d'Advocats Europeus que reuneix tots els col·legis de lletrats dels 27 països de la Unió Europea més alguns observadors, com nosaltres, i el fonament d'aquest consell és l'obertura de la professió a tota Europa. Aquest ingrés es va aconseguir formalment al novembre passat. El procés d'ingrés ja fa dos anys i ha estat durant aquest temps que hem fet els tràmits administratius, entre els quals estaven els estatuts.

–¿Què suposa aquest ingrés al Consell dels Col·legis d'Advocats Europeus?-

–Suposa que aquest consell té el càrrec d'observador de la UE per la qual cosa tindrem molt més informació de la regulació que la UE aplicarà als col·legis. També suposa una oportunitat de formació, perquè el CCBE proveeix formació a tots els col·legis. A més suposa tenir un codi deontològic europeu que va lligat amb l'intercanvi d'advocats d'un país a un altre.

–Aleshores, la reciprocitat queda assegurada ¿o aquesta depèn dels governs?

–L'ingrés al consell és l'instrument per assegurar la reciprocitat, però després aquest tema és d'estat. Això permetrà que els advocats es moguin amb les mateixes regles deontològiques.

–Ha parlat de dos assoliments importants, però l'aprovació dels estatuts també ha estat clau.

–Sí, clar. Pot ser aquest seria el primer punt, i el pas previ a l'ingrés del consell europeu.

–¿Què és el que s'ha quedat per fer?

–La regulació de l'accés a la professió.

–Però el col·legi ja ha fet els deures.

–Sí, nosaltres és veritat que durant quatre anys l'hem demanat als diferents ministres, i els canvis polítics i de govern ha impedit d'alguna manera que no s'hagi pogut tirar endavant. S'ha de saber que aquesta regulació està inclosa en una altra llei que és la de la Carrera Judicial. En aquesta hi ha dos apartats, un per als magistrats, i un per als advocats. Ja fa quatre anys, nosaltres vam demanar la modificació dels articles que repercutien en els advocats per preveure el que diuen avui els estatuts. Durant aquests quatre anys aquesta llei no s'ha presentat al consell, però en el cas que passés aquesta llei, el tema de l'accés a la professió ja estaria resolt, perquè en ella ja es preveia.

–¿Només queda penjat l'accés a la professió?

–No, clar que no. Aquesta és la més important i també va lligada amb altra com és la formació inicial dels advocats. Queda també un tema important que és la formació continua. A molts països europeus s'estableix com una obligació. Avui en dia a Andorra es fa formació continua, perquè des del col·legi durant aquests darrers quatre anys s'han tractat cursos del tema de blanqueig, de la llei de seguretat industrial, el tema dels judicis orals, però aquesta formació ara és voluntària, i creem que podrien haver 20 o 30 hores a l'any de formació obligatòria. També queda al tinter són les lleis que havíem demanat, que són, la de procediment civil, el tema de les execucions, la llei de la carrera judicial, evidentment, i si tenim una visió més àmplia un codi civil, aquest és el més complexe.

–L'accés a la professió és un tema que els preocupa de cara a l'obertura econòmica, però ¿quina és la formació necessària que reclamen?

–Es tracta de l'estada d'un any, en el que durant sis mesos es donaria la teoria a la Universitat d'Andorra i sis mesos de pràctica als despatxos d'advocats, a la batllia, a la fiscalia, al centre de detenció, a la policia. Tot per què tingui una visió més àmplia de la feina que han de fer.

–¿Quina és la formació que es reb ara?

–Hi ha un postgrau de dret andorrà a l'UdA que nosaltres recomanem a tothom de fer-ho i també tenim amb la Policia i el centre penitenciari formació per als nous advocats, gràcies a l'acord pres entre el col·legi, la direcció de la Policia i la de la presó.

–¿Per què durant tant de temps aquests temes es queden encallats, és el poder polític qui ho paralitza?

– Jo diria que primer hi ha un motiu de base, a Andorra les coses es fan lentament, no ens equivoquem. Des de fa 18 anys que tenim una constitució i queden moltes coses a desenvolupar. Estem una mica esperant. Després hi ha un tema de prioritat governativa. Els quatre últims anys hem tingut el problema del canvi del Govern, i això evidentment que ho paralitza. És responsabilitat dels polítics però s'entén perquè avui hi pot haver una preocupació més de l'economia que d'una de justícia.

–Però això pot ser una excusa d'ara, però estem parlant de fa molts d'anys.

–Quan vam detectar els problemes que hi podia haver, aleshores te n'adones que la justícia és el parent pobre.

–Podem dir que la justícia no és una prioritat dels governants.

–Podem dir que en certs moments no ha sigut una prioritat.

–També ha quedat pendent finalitzar aquell protocol dels torns de l'assistència lletrada des del moment de la detenció.

– Està perfilat el protocol. Actualment hi ha dos advocats que estan redactant aquest protocol i és una comissió en la que continuaré treballant. El mes vinent es preveu tenir-lo redactat i ho passarem a la nova junta per a que pugui opinar i ho pugui presentar al Govern.

–El contingut va enfilat en l'assistència del mateix lletrat en tot el procés.

–Sí, la idea és que hi hagi en el màxim dels casos el mateix advocat que intervingui des del principi, a la Policia, fins al final, a la vista. I en base en aquest objectiu hem muntat tot un sistema tenint en compte el nombre d'advocats dels que disposem i hem fet un miniestudi econòmic que podria representar que globalment es rebaixi el cost de la intervenció. No es tracta de rebaixar el preu de les guàrdies. El ministeri ens va mostrar la preocupació del cost global d'aquest servei i per això hem fet aquest estudi per intentar rebaixar-lo, però això no vol dir que les intervencions dels advocats fossin menys remunerades.

–¿Estem parlant de reduir el més de mig milió d'euros previstos per aquest servei?

–No podem dir en quin percentatge, perquè això també depèn del número de intervencions, depèn de l'activitat de la Policia i de la delinqüència.

–Els advocats han patit un retard del pagament de les guàrdies.

–Sí, les guàrdies es paguen al mes d'abril i com hi havia les eleccions no es va pagar. Quan va entrar el nou Govern tenia problemes de pressupostos i el que el Govern ens va demanar es una mica de paciència i abans del 30 de novembre ens pagaria i finalment van pagar a l'1 de novembre. Sí que va haver un retard però sí que es va pagar. Hem començat a treballar amb una entitat bancària d'aquí per intentar mirar d'alguna manera que el banc pugui avançar els diners de les guàrdies.

–¿Aquest acord s'ha fet perquè tenen notícies que es pot donar un nou retard en les properes pagues de les guàrdies?

–No, es fa per prudència. Com que ja hem tingut un problema hem estudiat una solució alternativa per si mai torna a passar. Hem volgut ser previsors per defensar els interessos dels advocats.

–Parlem de la candidatura que demà es presentarà com la seva successió. És l'única. ¿Quina valoració en fa d'ella?

–El que sol passar es que es presenta només una candidatura però aquesta és molt plural, amb advocats en experiència, joves advocats, alguns de formació espanyola, altres de la francesa, uns d'un pensament i uns d'altre. Això des de 1989 s'ha donat la creació d'una junta que representi a tothom. Hi ha molta feina abans de fer-la per arribar a representar a tothom i per això un 90 o 95% vota la candidatura.

–És com si es donés un consens previ.

–Els advocats, a diferència del què pensa la gent, no els agrada el conflicte sinó que els agrada consensuar les coses. La imatge dels plets i dels conflictes, quan es tracta de la professió desapareix i em sembla que durant 20 anys només una vegada hi ha hagut dos candidatures.

–Però, ¿què ha de dir del seu successor, Francesc Badia?

–Que ho farà millor que jo. És un gran advocat i una gran persona i crec que te la il·lusió de fer-ho i sempre ha demostrat que estima al Col·legi d'Advocats i per això estic encantat de que sigui ell. També s'ha de dir que el degà poca cosa és si no té el seu equip i jo he tingut dos equips fantàstics durant aquests darrers anys i la força és l'equip. Badia ha muntat un equip que li funcionarà molt bé.

–¿Quins són els reptes que han de tenir els advocats al nou temps d'obertura?

–Un repte de formació, si s'obre el mercat crec que pot ser tocarem àmbits del Dret que fins ara no havíem tocat i també si tenim la possibilitat d'anar cap a fora també és un repte de formació. Si els nostres clients volen invertir fora, l'advocat els ha de voler acompanyar i ho ha de fer útilment, per tant és important aquesta formació. Els advocats desitgen l'obertura i desitgen acompanyar-la però per això s'han de donar els mitjans.

–¿Com afecta la crisi al sector, per una banda notaran menys ingressos però per altra també més litigis?

–La crisi és evident que afecta. Una part important de la nostra feina era l'assessorament de l'empresa, en un moment en que les empreses tanquen o tenen menys negoci a fer, és evident que els advocats tenen menys feina. De l'altre costat, és veritat que en moments de crisi augmenta la litigiositat, això no vol dir que aquesta es pugui cobrar perquè estàs defensant molta gent que tenen problemes.

–Per tant hi ha més feina.

–En terme d'horari sí, però hi ha una baixada de facturació. Per exemple, en el tema immobiliari evidentment que portava molta feina als advocats, però ara contractes de construcció i de compra-venda no se'n fan i moltes coses han desaparegut. Han augmentat els litigis, però molts cops els judicis porten més feina d'horaris, però evidentment no porten tant de rendiment. D'un costat els advocats gasten més hores per treballar, però els ingressos han baixat.

–¿En quin percentatge s'ha vist reduïda la facturació dels advocats?

–És difícil de saber exactament, però es pot dir que la baixada de facturació pot ser del 20 al 25 %. Els advocats, com altres sectors acompanyem l'activitat, si no hi ha activitat, aleshores pateixes les conseqüències.

–¿Quin consell li donaria al seu successor, Francesc Badia?

–No m'atreviria a donar-li cap consell, perquè no els necessita.

–¿Satisfet de la feina feta?

–Jo he intentat fer el que he pogut. Valorar la feina feta en aquests darrers quatre anys no hem pertany a mi, això ho han de fer els advocats. Del que puc dir que sí que estic satisfet és que durant quatre anys ens han donat la confiança a mi i al meu equip de representar el col·legi i també satisfet d'haver pogut fer-ho perquè quan estimes aquesta professió és evident que et vols involucrar en el col·legi i estar al servei dels altres advocats.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT