• La mallorquina compareix a l'Auditori l'1 d'octubre amb
• 'El último trago'

La cantant mallorquina Concha Buika, que ha maridat jazz, flamenc i copla, actua l'1 d'octubre a Ordino. Foto: EL PERIÒDIC

Trisexual, tridimensional i trifàsica". Així és com es va (auto)definir en una ocasió memorable Concha Buika (Palma de Mallorca, 1972), que l'1 d'octubre debutarà a l'Auditori Nacional --i al país-- amb els temes d'El último trago, homenatge explícit a la gran Chavela Vargas parit a vuit mans amb la complicitat de Chucho i Bebo Valdés, Javier Limón i Pedro Almodóvar, fan declarat de la mexicana. El cert és que el cartell del Narciso Yepes serà aquest any més llatí que mai, perquè l'"africana desorientá de Mallorca" --una altra de les seves glorioses autodefinicions-- s'afegeix a María Pagés, que hi actuarà el 29 d'octubre, com ja va avançar setmanes enrere EL PERIÒDIC.

És Buika un dels fenòmens més interessants, exòtics i sorprenents de l'escena espanyola contemporània. Hi va irrompre com un cicló al 2006, amb Mi niña Lola, el segon disc, i ja sota la tutela del productor Javier Limón, el seu pigmalió artístic. El món va descobrir aleshores un rostre i una veu singularíssims: mallorquina d'origen guineà, Buika oferia un improbable còctel de jazz, copla i flamenc que acabava amb el primer hit marca de la casa: Jodida pero contenta. Dos anys després se superava amb Niña de fuego, que incloïa temes propis, coplas de Concha Piquer (Falsa moneda), ranxeres mexicanes (Volver.volver) i fins i tot una versió de La Bohème, d'Aznavour. Niña de fuego la va catapultar definitivament cap al firmanent internacional, amb dues candidatures als Grammy llatins, i col.laboracions de luxe amb Mariza (Pequeñas verdades) i Nelly Furtado (Fuerte).

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.